Cambiar idioma

Socorrisme i primers auxilis en el món laboral. Introducció i conceptes bàsics.

Socorrisme i primers auxilis en el món laboral. Introducció i conceptes bàsics.
03 set

Socorrisme i primers auxilis en el món laboral. Introducció i conceptes bàsics.

L’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) en la seva definició de Salut, ens indica que la salut, no és solament l’absència de malaltia, sinó la recerca i consecució del benestar físic, mental i social.

Davant aquesta definició, hem d’entendre, que la salut és un fet que ens involucra a tots i que no és responsabilitat exclusiva dels científics o del personal sanitari.

És la salut una responsabilitat individual i de tota la comunitat; el primer responsable de la salut és un mateix.

L’absència de la salut repercuteix sobre un mateix i sobre tota la comunitat. La consecució de la salut no és un concepte estàtic, sinó que l’hem d’anar treballant al llarg de la vida.

L’educació per a la salut és un procés d’informació i de responsabilitat per a adquirir coneixements, actituds i hàbits bàsics que ens permetin conservar i promocionar la salut, tant a nivell individual com col·lectiu.

CONCEPTE DE SOCORRISME I PRIMERS AUXILIS.

El Socorrisme comprèn des de la prevenció dels accidents o malalties, fins als primers auxilis que hem de donar a la persona afectada.

El concepte de socorrisme és més ambiciós i va més enllà de la realització d’unes primeres cures. Des del punt de vista de la salut, és preferible prevenir abans que curar. Els primers auxilis consistiran a donar assistència a un accidentat o malalt.

Davant una situació d’emergència amb risc vital, està demostrat que la primera resposta sanitària que es produeixi és bàsica per a la bona resolució del cas.

El sistema sanitari disposa d’unitats d’urgències en els seus diferents nivells, encara que en la majoria de casos, quan es produeix un accident, són les persones que es troben més a prop les que primer haurien d’actuar.

L’ensenyament dels primers auxilis pretén desenvolupar uns coneixements bàsics, unes actituds i habilitats adequades per a reconèixer la naturalesa d’una lesió, avaluar la seva gravetat i poder oferir el suport vital adequat.

Tant els coneixements teòrics com les maniobres de suport estaran encaminades a mantenir la vida o les millors condicions de salut fins a l’arribada o derivació als serveis assistencials especialitzats.

El socorrista és la primera baula en la cadena de supervivència que es posa en marxa davant una situació d’emergència o un accident.

La resolució reeixida d’una emergència és proporcional al temps de resposta per part de l’equip sanitari o el socorrista in situ de la primera assistència.

Sense entrar en el terreny de les responsabilitats, la persona o persones que apliquin els primers auxilis a un accidentat, estan realitzant abans de res un acte de solidaritat.

Aquest acte de solidaritat, que cadascú fonamenta en motivacions pròpies o responsabilitats adquirides, no es pot materialitzar d’una manera descontrolada.

L’acte dels primers auxilis requereix la posada en marxa d’unes tècniques i metodologies precises i concretes.

Realitzar un comentari