Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Socorrisme i primers auxilis: “Acte de suport a l’atenció sanitària immediata”

03 set

Socorrisme i primers auxilis: “Acte de suport a l’atenció sanitària immediata”

CONCEPTE D’URGÈNCIA MÈDICA.

Per a procurar una assistència sanitària eficaç és primordial tenir clar el concepte d’Urgència Mèdica.

L’Associació Mèdica Americana la defineix com:

Una urgència mèdica és tota aquella situació que, en opinió del pacient, la seva família o de qui en aquell moment tingui la responsabilitat de l’actuació de la cadena de socors, requereixi d’una atenció immediata.”

El consell d’Europa considera sinònims els termes “urgència” i “emergència”, i els defineix com: “el deure d’actuar ràpidament donant atenció sanitària”.

L’Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) i el Consell d’Europa coincideixen i recomanen la classificació de les urgències mèdiques en tres grups:

  • Víctimes o malalts en els quals la demora de l’assistència no altera el pronòstic.

  • Víctimes o malalts en els quals l’assistència es pot demorar una hora o més i el trasllat dels quals es pot realitzar amb assistència mèdica o sense ella.

  • Víctimes o malalts en els quals a mesura que es demora l’assistència mèdica es genera un increment en la morbi-mortalitat o empitjora el pronòstic.

En l’aplicació del socorrisme i els primers auxilis hauríem de seguir aquest últim criteri, però sempre cal tenir en compte que un accidentat o malalt agut pot empitjorar en qualsevol moment. És per tant fonamental la conscienciació en la importància que té la figura del socorredor o persona que dóna el suport a l’atenció sanitària immediata, havent d’adquirir uns coneixements bàsics per a la convivència solidària, convertint-se en un agent de salut i en la primera baula en la cadena de socors, i consegüentment, el primer a activar-la.

PRIMERA ACTUACIÓ EN EL SUPORT A L’ATENCIÓ SANITÀRIA IMMEDIATA:

LA CADENA DE SOCORS.

Des del moment que es produeix la situació d’emergència fins que es produeix l’assistència sanitària definitiva, s’han de realitzar una sèrie d’actuacions l’objectiu de les quals ha de ser reduir al mínim el risc d’altres situacions d’emergència, les lesions i les seqüeles posteriors a l’accident o la crisi del malalt.

La persona que ofereix la primera assistència és la primera baula de la cadena de socors, que es posa en marxa per a donar la resposta sanitària adequada.

CADENA DE SOCORS:

Protegir Avisar Socórrer Emergències Hospital

ACTUACIÓ GENERAL DAVANT UNA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA:

L’actuació seqüencial davant qualsevol situació que requereixi la nostra intervenció la denominarem P.A.S., les sigles de:

* PROTEGIR

* AVISAR

* SOCÓRRER

  • PROTEGIR:

Prèviament a realitzar qualsevol acció, hem de fer una valoració adequada de l’entorn per a detectar possibles riscos que puguin afectar la persona accidentada o afecta i a nosaltres mateixos. Serà per tant indispensable:

1º. Prendre mesures d’autoprotecció necessàries i adequades, com: posar-se guants, utilitzar protectors, etc.

2º. Prendre les mesures oportunes per a evitar riscos addicionals, com: obrir finestres, tancar el gas, suprimir la font d’intoxicació, etc.

3º. Senyalitzar el lloc de l’accident a la distància correcta en cas d’accidents de trànsit, o protegir el lloc físic de l’accident en altres ocasions.

4º. Desconnectar el corrent elèctric abans d’atendre una persona afecta d’electrocució.

  • AVISAR:

1.-És necessari activar el sistema d’assistència sanitària urgent o cadena de socors de la zona o el general, mitjançant:

-Ambulàncies

-Bombers

-Trucar al número de telèfon de les urgències mèdiques

-Policia local

-Etc.

2.- Cal disposar d’un llistat de números de telèfon útils en un lloc adequat i prefixat, ja que en aquestes situacions d’emergència pot regnar un nerviosisme comprensible que ens faci perdre el temps de manera innecessària.

3.-Informar de la localització exacta de l’accident amb totes les possibles referències.

4.-Informar del número de persones afectades, així com del tipus de lesions i símptomes que presenten

5.-Observar i informar de les possibles característiques especials de la víctima, com pot ser una disminució física o psíquica, el seu sexe, edat, si és una dona embarassada, etc.

6.-Valorar el tipus d’accident i si hi ha circumstàncies que podrien agreujar la situació, com el risc d’incendi, explosió, presència de productes corrosius o productes tòxics, etc., i informar d’això.

7.- L’avís el pot efectuar qualsevol persona, no sent necessari que sigui la mateixa que dóna el suport sanitari, si bé és convenient que estigui dirigida per aquesta.

8.- S’ha de verificar que la informació aportada s’ha rebut correctament. Si cal es repetirà el missatge quantes vegades sigui necessari. Qui envia l’avís ha de ser l’últim a penjar el telèfon.

  • SOCÓRRER:

1.- Tranquil·litzar a la víctima. És important comunicar-se amb l’accidentat. La comunicació, sigui verbal o no, és una font de relació i de credibilitat. Transmetre seguretat i tranquil·litat resulta bàsic. Les habilitats comunicatives i de relació són tan fonamentals en l’acció de socors com els coneixements i accions tècniques.

Està demostrat que la comunicació amb la víctima, encara que aquesta es trobi inconscient, és positiva. Al mateix temps, una bona actitud comunicativa i de relació, ens servirà per a disminuir la pressió sobre la nostra pròpia actuació i facilitar la fidelitat de l’accidentat i dels col·laboradors fortuïts.

2.- Es determinaran les possibles lesions existents per a establir prioritats d’actuació, prenent les precaucions necessàries perquè no empitjori la situació.

3.- En cas de diversos accidentats s’efectuarà una valoració ràpida i una composició de lloc per a establir prioritats.

4.- Seran d’atenció preferent les víctimes que presentin parades cardiorespiratòries, hemorràgies greus o politraumatismes, i posteriorment aquelles que presentin fractures obertes, ferides greus, grans cremats, fractures tancades, etc.

5.-Fonamental a tenir en compte és: sovint la víctima que més crida no és la més greu.

Realitzar un comentari