Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página
Adaptació de l’estratègia de detecció precoç, vigilància i control de covid-19 en període d’alta transmissió comunitària
31 des

Adaptació de l’estratègia de detecció precoç, vigilància i control de covid-19 en període d’alta transmissió comunitària

En poc més d’una setmana, s’ha produït un augment significatiu de contagis per SARS-CoV-2. A Espanya, aquest increment accelerat de la transmissió comunitària del virus dona com a resultat unes taxes d’incidència més altes de tota la pandèmia.

Aquesta situació de tan alta circulació del virus obliga a revisar la darrera actualització de  l’Estratègia de detecció precoç, vigilància i control de COVID-19 del 22 de desembre actualment vigent, pel que fa al  maneig dels casos i els contactes . És per això que s’ha elaborat el document  d’Adaptació de l’Estratègia de detecció precoç, vigilància i control de Covid-19 en període d’alta transmissió comunitària.

Més informació en el següent enllaç:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Adaptacion_estrategia_vigilancia_y_control.pdf

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

Estratègia detecció precoç vigilància i control de la Covid-19
27 des

Estratègia detecció precoç vigilància i control de la Covid-19

El 22 de Desembre de 2021 s’ha actualitzat l’estratègia de detecció precoç, vigilància i control de COVID-19, del Ministeri de Sanitat, document aprovat per la Ponència d’Alertes i Plans de Preparació I Resposta i per la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial i presentada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

La detecció precoç de tots els casos compatibles amb COVID-19 continua sent un dels punts clau per a controlar la transmissió. Per això, els serveis de vigilància i de salut pública i el sistema sanitari assistencial s’han anat adaptant per a garantir la detecció precoç dels casos i el control de la transmissió de SARS-CoV-2.

Més informació a l’enllaç:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/COVID19_Estrategia_vigilancia_y_control_e_indicadores.pdf

Ús del mòbil durant la conducció.
23 des

Ús del mòbil durant la conducció.

Per què l’ús del mòbil durant la conducció és quelcom que distreu i pot produir que tinguem un accident sense adonar-nos-en? Per poder parlar d’això, cal entendre el cervell humà i com funciona.

Sabem que el cervell està format per quatre lòbuls principals que són l’occipital, el parietal, el frontal i el temporal. Cadascuna d’aquestes parts té una funció concreta. Així doncs, per exemple, el lòbul temporal s’encarrega de la memòria de la persona, la part afectiva i el reconeixement; el lòbul occipital, s’encarrega principalment del sentit de la vista; el lòbul parietal és l’encarregat de processar totes les dades o informació rebuda pels sentits del cos, emetent un missatge complex (que integra tota aquesta informació) al lòbul frontal, essent aquest el que s’encarrega de planificar, organitzar i prioritzar, en base aquesta informació rebuda, les diferents accions a executar, amb major o menor atenció.

Quan realitzem diverses tasques alhora, el lòbul frontal és el que selecciona la informació que li sembla més rellevant a tractar, i el posa en primer pla, és a dir, en el focus principal d’atenció. A mesura que realitzem tasques amb freqüència, el cervell les mecanitza i, per un concepte d’estalvi d’esforç, van passant a un segon pla.

L’exemple més clar és el moment d’aprendre a conduir. Quan agafem el cotxe per primera vegada, el nostre cervell està més atent al trepitjar l’embragatge, a fer el canvi de marxa quan toca, posar l’intermitent, etc. Amb l’experiència, canvia la nostra forma de conduir i ho fa fins i tot inconscientment, requerint poca atenció la part mecànica del canvi de marxes i l’ús del volant i enfocant més l’atenció al que succeeix en l’entorn del vehicle.

Què passa quan ens truquen o truquem per telèfon? Abans de passar a respondre a aquesta pregunta, és interessant explicar els tipus d’atenció que mantenim durant la conducció. Es pot dir que els tipus d’atenció durant la conducció són tres, bàsicament, l’atenció selectiva, que es dona quan el conductor es centra en algun aspecte del que s’està produint a la via mentre circula, per exemple, els senyals de trànsit, cosa que fa el cotxe que ens precedeix en una via urbana, etc. ; l’atenció mantinguda, que es dona en el moment en què el conductor manté l’atenció al llarg del temps, per exemple durant la conducció en una autovia; i l’atenció dividida que es dona en el moment en què es presta atenció a diversos estímuls alhora, que es dona clarament a l’hora de realitzar un avançament, on hem de prestar atenció als vehicles que venen per davant i fer càlculs mentals sobre les diferents velocitats dels mateixos, mirar cap enrere per veure que no ha començat cap altre vehicle aquest procés d’avançar i prendre decisions concorda amb totes aquestes informacions.

En els primers moments d’una trucada telefònica, la conversa fa que l’atenció estigui dividida, entre la conversa i la carretera i, si afegim que circulem per carreteres conegudes, quantes vegades ens ha passat que no recordem per on i hem anat quan arribem a destí? Això ens passa perquè hi ha una part automatitzada que el cervell li presta la mínima atenció mentre l’executa, dirigint la major part de la mateixa a la conversa, volent entendre el que ens diu l’interlocutor, donant contestacions segons es requereix, etc.

A poc a poc, el que era una atenció dividida, es converteix en una atenció selectiva selectiva dedicada a la conversa, perdent d’una banda la capacitat de processar altres estímuls o esdeveniments del nostre entorn i d’altra banda reduint també, la capacitat de presa de decisions reactiva en funció del que passa. Tot plegat implica un augment en els temps de reacció, arribant fins i tot a anul·lar-los.

Hi ha un estudi realitzat a la Universitat de Carnegie Mellon, que mostra com l’activitat cerebral del lòbul occipital (encarregat de la visió) i el lòbul parietal (responsable de rebre els estímuls sensorials) disminueixen fins a un 37% quan mantenim una conversa per telèfon mòbil. Fins i tot, el cervell pot patir ceguesa per desatenció, impedint-li reaccionar adequadament a estímuls exteriors com els de la ruta, vianants i ciclistes.

S’apropen dates en les quals anem a circular per carreteres amb molt de trànsit, per això cal posar tots els sentits en el que portem entre mans i no deixar-nos distreure pel mòbil, d’aquesta manera podrem gaudir d’uns Nadals en família.

Departament Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
03 des

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

El dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat declarat en 1992 per l’Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la resolució 47/3 per a recordar-nos la lluita pels seus drets i la inclusió en la societat.

La discapacitat és una condició que afecta el nivell de vida d’un individu o d’un grup.

L’objectiu d’aquest dia és promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la societat i conscienciar sobre la seva situació en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

A causa de les dificultats a les què dia a dia s’enfronten les persones amb discapacitat és important que lluitem tots junts per la igualtat de drets i l’eliminació de barreres.

Des del punt de vista de la Seguretat i Salut de les persones treballadores amb discapacitat, les hem de protegir, ja que d’aquesta manera, fem que les barreres i desigualtats desapareguin i aconseguim una integració en el món laboral molt més igualitària i segura.

És fonamental i necessari, en aquesta adaptació de mesures, eliminar barreres en la informació i promoure la cultura preventiva de riscos laborals inclusiva.

Per tant la nostra missió és contribuir a la millora d’oportunitats d’ocupació d’aquest col·lectiu, sensibilitzant, a les organitzacions empresarials i a la societat perquè incorporin en les seves plantilles a treballadors i treballadores amb alguna mena de discapacitat, per a fomentar la igualtat d’oportunitats en l’accés al món laboral.

Està àmpliament demostrat que, un cop eliminats els obstacles a la integració de les persones amb discapacitat, aquestes poden participar activament i productiva en la vida social i econòmica de les seves comunitats.

L’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat són drets fonamentals reconeguts com a tal en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat celebrada el 13 de desembre de 2006 en la Seu de Nacions Unides, Nova York.

Participem en aquest dia important per a la inclusió d’aquest col·lectiu en tots els aspectes de la vida.

Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

Actualització del procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al sars-cov-2
24 nov

Actualització del procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al sars-cov-2

El Ministeri de Sanitat ha publicat una nova actualització del Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2 a data de 18 de novembre de 2021.

La present actualització inclou els aspectes següents:

  1. La revisió i actualització de les mesures preventives a complir per les empreses en el context actual de pandèmia.
  2. S’hi ha afegit un apartat nou sobre covid persistent, covid crònic o “long covid” on s’hi inclouen les  noves obligacions per a les empreses en matèria de  vigilància de la salut.
  3. S’ha modificat i reduït l’apartat 7 Detecció, notificació, estudi i maneig de casos i contactes.

Per a més informació:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Proteccion_Trabajadores_SARS-CoV-2.pdf

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

Llistat actualitzat per a ús de virucides per a la prevenció de contagis del covid-19
19 nov

Llistat actualitzat per a ús de virucides per a la prevenció de contagis del covid-19

*Virucida: Substància o fàrmac capaç de destruir o inactivar els virus.

Nova actualització: 11.11.2021

Les polítiques de neteja i desinfecció, en aquesta situació provocada per la crisi sanitària que vivim, són importants mesures preventives per a garantir la higiene tant dels llocs, equips de treball com de vies públiques, domicilis, mitjans de transport (públics i privats), etc. que haurà d’intensificar-se en relació amb la pràctica habitual.

En aquest sentit, existeix la necessitat de desinfectar les superfícies, mitjançant l’ús de desinfectants amb activitat virucides, per a detenir la transmissió del virus entre persones.

Per això, el Ministeri de Sanitat publica i actualitza periòdicament un llistat de productes virucides autoritzats i registrats a Espanya que han demostrat eficàcia, en aquestes mesures d’higiene, enfront del virus, atesa la norma UNE-EN 14476. Aquesta taula classifica aquests productes per a ús ambiental (TP2), indústria alimentària (TP4) i higiene humana (PT1), ressaltant com a informació rellevant en cada cas el nom comercial del producte, substància activa, usuari i forma d’aplicació.

Es poden consultar en el següent enllaç:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Listado_virucidas.pdf

Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua

El que és important és baixar amb vida
11 nov

El que és important és baixar amb vida

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ha llançat la campanya “Treballs en cobertes: el que és important és baixar amb vida”, l’objectiu de la qual és reduir els nombrosos accidents greus i mortals que es produeixen tots els anys a causa de caigudes des de cobertes i teulades. És una iniciativa impulsada per les entitats que formen part del “Grup de Treball Construcció” de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, els qui l’any 2018 van dur a terme una anàlisi de la sinistralitat durant la realització de treballs de reparació i manteniment en cobertes, el qual va donar lloc a un informe amb accions per a reduir aquests accidents, entre les quals es troba l’elaboració i difusió d’aquesta campanya.

“Cada 7 dies una persona pateix un accident greu o mortal en caure des d’una coberta o teulada mentre feia algun treball de conservació, manteniment, reparació o inspecció. Entre 2014-2018, només en el sector construcció, 228 treballadors van patir accidents d’aquest tipus, produint-los ferides greus o fatals”. Aquests accidents poden i  deuen de  ser evitats.La campanya persegueix la difusió de les mesures i recomanacions que han de tenir en compte els titulars dels edificis que contracten un treball sobre la seva teulada i les empreses o treballadors autònoms que els executen.

Com puc contribuir a reduir aquests accidents?La major part dels treballadors que pateixen aquests accidents pertanyen a microempreses (menys de 10 treballadors) o són treballadors autònoms. Per a reduir aquests accidents es necessita que aquests missatges arribin als seus destinataris. Des de l’INSST són conscients que no poden fer-ho sols. Per això, la col·laboració entre tots és fonamental. La teva implicació és part de la solució.És per això que, des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua, volem col·laborar en la difusió d’aquesta campanya, convidant als nostres mutualistes a prendre consciència en l’adopció de les mesures de protecció i bones pràctiques preventives que ens proposen.

Per a més informació sobre la campanya:

https://www.insst.es/documentacion/campanas/trabajos-en-cubiertas-lo-importante-es-bajar-con-vida

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mutua

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball celebra 50 anys (1971-2021)
10 nov

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball celebra 50 anys (1971-2021)

Moltes vides… al teu costat.

Aquest lema dóna títol a un espai web creat amb motiu dels 50 anys que l’Institut celebra treballant en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

L’INSST vol celebrar aquest aniversari, durant les properes setmanes, fent un recorregut per la història de l’Institut. En aquest espai es publicaran materials a aquest efecte que també seran compartits pels perfils de les seves xarxes socials.

Per a més informació:

https://www.insst.es/muchas-vidas-a-tu-lado

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mutua

Nou espai web sobre persones joves i prevenció de riscos laborals de l’institut català de seguretat i salut laboral
08 nov

Nou espai web sobre persones joves i prevenció de riscos laborals de l’institut català de seguretat i salut laboral

L’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral ha elaborat un espai web on podeu trobar aspectes vinculats a les persones joves i la prevenció de riscos laborals.

 

Amb el compromís de vetllar per una millora contínua de les condicions de treball de la joventut i abordar les seves necessitats preventives, l’espai web té com a finalitat difondre la importància del treball segur i saludable des de l’inici de la vida laboral, promoure el coneixement dels drets laborals (en particular d’aquells relatius a la prevenció de riscos laborals) i afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat del col·lectiu de joves.

Més informació a:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/riscos_i_condicions_treball/mesures_per_activitat/joves-seguretat-salutlaboral/

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mutua

Mai és tard. Actua ja per a prevenir els trastorns musculoesquelètics.
26 oct

Mai és tard. Actua ja per a prevenir els trastorns musculoesquelètics.

Els trastorns musculoesquelètics (TME) són alteracions que inclouen incomoditats, molèsties o dolors, i  fins i tot quadres mèdics que obliguen a sol·licitar la baixa laboral o rebre tractaments mèdics.

Afecten músculs, articulacions, tendons, lligaments, ossos i nervis del cos, principalment a nivell de l’esquena, coll, espatlles, extremitats superiors i extremitats inferiors.

Els trastorns musculoesquelètics d’origen laboral poden derivar d’accidents o bé procedir del desenvolupament continuat en el temps de la pròpia activitat exercida (demanda física) o de l’entorn laboral (condicions de treball inadequades). Generalment, es tracta de sobreesforços per adopció de postures forçades, realització de moviments repetitius o manipulació manual de càrregues. És per això que dins dels trastorns musculoesquelètics hem de contemplar tant els accidents que siguin causats per sobreesforços, com aquelles malalties professionals relacionades amb els TME.

A Activa Mútua, hem constatat que, a nivell estatal, un terç dels accidents totals registrats a la mútua (33%) corresponen a accidents relacionats amb sobreesforços.

Si estudiem les malalties professionals, veiem com un 88% dels comunicats tramitats per malaltia professional estan directament relacionats amb els trastorns musculoesquelètics.

Analitzant els accidents i les malalties professionals associades a trastorns musculoesquelètics, des d’Activa Mútua hem observat que aquest tipus de sinistres, amb bastant freqüència, es produeixen en el sector serveis, seguit pel sector indústria.

En concret, l’accident degut a sobreesforços predominant entre els nostres mutualistes en aquests sectors d’activitat reuneix aquestes característiques comunes:

  • Les parts del cos afectades són principalment l’esquena, seguides per les extremitats superiors i les extremitats inferiors. Els tipus de lesions associades són les dislocacions, esquinços, fractures, dislocacions i torçades.
  • Cal esmentar que el 100,0% dels comunicats tramitats per malaltia professional associada a TME han tingut lloc en les extremitats superiors, en particular al canell i la mà, el colze i l’avantbraç. El túnel carpià és la patologia que apareix amb major percentatge, seguit de les epicondilitis – epitrocleitis i dit en ressort.
  • Els dies de baixa de major durada es localitzen principalment als CNAE pertanyents a les activitats següents: activitats hospitalàries, construcció d’edificis residencials, activitats generals de l’administració pública, neteja general d’edificis i transport de mercaderies per carretera.

Tot i que la causa d’accident per sobreesforç pot ser molt variada i les característiques de les malalties professionals relacionades amb els TME tenen a veure directament amb l’activitat laboral, a continuació, relacionem algunes mesures preventives que poden ajudar a reduir la materialització d’accidents o l’aparició de malalties professionals relacionades amb els TME:

  • Adaptar el lloc de treball a la persona treballadora, i no a l’inrevés.
  • Identificar i eliminar, en la mesura que sigui possible, els factors de risc.
  • Organitzar el treball de manera a poder diversificar i alternar tasques, disposar de descansos i pauses al llarg de la jornada, evitar ritmes de treball elevats, disminuir la intensitat de la tasca.
  • Aquestes mesures tenen especial rellevància en treballs on es realitzin moviments repetitius de cicle curt; en treballs on pugui existir l’adopció prolongada de postures forçades o en treballs amb manipulació manual de càrregues.
  • Configurar l’entorn de treball sobre la base de criteris ergonòmics, per exemple: col·locant els elements d’ús habitual en llocs accessibles; disposar de suficient espai per a l’acompliment de les tasques evitant l’adopció de postures forçades.
  • Disposar d’equips i eines adequats que evitin haver de realitzar una força excessiva, que disposin d’elements d’agafament amb disseny ergonòmic i que s’adaptin a la tasca a desenvolupar. Dur a terme el seu manteniment periòdic.
  • Disposar de mitjans mecànics en cas d’haver de manipular càrregues pesades, voluminoses o difícils d’agafar.
  • Mantenir les condicions ambientals dins dels límits establerts per la normativa vigent, ja que són factors que poden afavorir l’aparició de trastorns musculoesquelètics: en particular els nivells de soroll, la temperatura, ventilació, corrents d’aire, il·luminació.
  • Formar i informar les persones treballadores sobre els riscos en els seus llocs de treball de caràcter ergonòmic que puguin donar lloc a l’aparició de trastorns musculoesquelètics i les corresponents mesures preventives, amb la finalitat d’evitar, controlar o reduir la seva aparició.
  • Realitzar el seguiment mitjançant reconeixements mèdics periòdics, a través de la vigilància de la salut de les persones treballadores.

Des d’Activa Mútua pensem que totes aquestes mesures també hauran d’anar acompanyades del foment d’una adequada cultura preventiva per part de les organitzacions, així com d’una actitud integradora per part de tots els treballadors i treballadores.

És per això que pròximament Activa Mútua inclourà un canal exclusiu per a la prevenció de trastorns musculoesquelètics en el portal de prevenció de riscos laborals, donada la rellevància del tema i sempre amb ànim d’ajudar a les empreses mutualistes.

Departament de Prevenció de Riscos Laborals

Activa Mutua.