Cambiar idioma

La salut mental, clau per la superació de la situació de confinament per coronavirus

La salut mental, clau per la superació de la situació de confinament per coronavirus
06 abr

La salut mental, clau per la superació de la situació de confinament per coronavirus

L’actual situació de confinament generada per la pandèmia de coronavirus ocasiona un canvi dràstic als hàbits de vida. La clau per superar o adaptar-nos a aquesta situació de distanciament social i limitacions en la mobilitat és procurar el millor benestar psicològic possible, sense oblidar-nos de les mesures de protecció per evitar el contagi de coronavirus SARS-CoV-2, que són les mateixes que en qualsevol malaltia respiratòria:

  • Rentar-se les mans freqüentment. Cal mantenir una higiene correcta de les mans, netejant amb aigua i sabó o bé amb solucions alcohòliques 70%. Especialment si s’ha estat en contacte amb persones que pateixen aquesta malaltia o bé en el seu entorn. D’aquesta manera, eliminem el virus de l’extremitat.
  • Tapar-se la boca i el nas al tossir o esternudar. És important adoptar mesures d’higiene respiratòria. És a dir, al tossir o esternudar, cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o bé amb la cara interna del colze. Immediatament després, s’han de rentar les mans seguint les instruccions de l’apartat anterior. Així s’evita la propagació de gèrmens i virus, i s’evita contaminar els objectes que toqui o a les persones que tingui al seu voltant.
  • Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca. El contagi del coronavirus SARS-CoV-2 es produeix quan les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona contagiada són exhalades per una persona sana; o bé quan aquestes cauen en un objecte o superfície que, posteriorment toca la persona i després, sense desinfectar-se les mans, es toca els ulls, el nas o la boca.
  • És essencial evitar el contacte proper amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions. S’ha de mantenir una distància de dos metres i no compartir pertinences personals.
  • És indispensable no compartir estris com coberts, gots o tovallons; menjar o altres objectes sense netejar-los correctament.
  • En cas de tenir símptomes de malestar general, tos, febre i dificultat per respirar, truca al 112 o el telèfon adscrit a la teva comunitat, i segueix les seves instruccions.

El benestar psicològic dependrà de la nostra capacitat d’adaptació individual i col·lectiva. Tant l’experiència del confinament com l’estrès col·lectiu que genera la situació de pandèmia, generen una activació de les emocions d’alerta en lloc de fer una anàlisi lògica de la situació, sorgint emocions com la por, anodinia o avorriment, angoixa, ansietat, ira o desesperació, que de perllongar-se en el temps, com sembla que està sent, poden arribar a produir esgotament psicològic i per això trastorns de l’ànim.

Per abordar una situació adaptativa extrema com la que estem vivint s’aconsella seguir les pautes d’un gran expert en ajuda humanitària després de grans catàstrofes com és S.E. Hobfoll, qui va establir una sèrie de criteris bàsics que s’haurien de promocionar en aquestes situacions de necessitat de tota una població sotmesa a un estrès col·lectiu i individual, i dirigits a promoure el sentit de la seguretat, l’autoeficàcia, la calma, i la connectivitat entre les persones, i l’esperança.

Aquestes són:

Comunicació

Mesures com el distanciament social i la restricció de visites poden provocar aïllament social, especialment en persones d’edat avançada que viuen soles. Per això, és important, des de la distància, comunicar-se i socialitzar amb amics i familiars utilitzant la tecnologia i eines a l’abast, com a dispositius mòbils, xarxes socials, videoconferències o WhatsApp.

En cas que coneguis a persones que no saben com utilitzar-les, pots ajudar-les a que puguin usar-les i mantenir una connexió amb la societat.

La comunicació i la col·laboració amb altres persones són altament positives, segons experiències estudiades en el passat davant moments crítics, i eviten patir situacions d’aïllament que poden afectar-nos psicològicament.

Organització de tasques

És interessant planificar quines activitats es realitzaran cada dia, de manera que, dins de l’excepcionalitat de la situació, hi hagi unes rutines i uns hàbits diaris. Algunes opcions per als més petits són:

  • Jugar.
  • Llegir i escoltar contes.
  • Realitzar activitats manuals.
  • Aprendre noves coses, per exemple, tècniques de relaxació.

També és important realitzar exercicis físics, com estiraments o caminar en un espai, tot i que aquest sigui reduït, i realitzar-los d’una forma organitzada a unes hores determinades del dia, sent estrictes en el seu compliment. Això genera endorfines, tan necessàries per activar el benestar i l’ànim.

En cas que tingueu veïns d’edat avançada, que formen part de la població d’alt risc d’COVID-19, podeu oferir-los la vostra ajuda per a tasques com anar a comprar. Aquest tipus d’accions són altament positives per a les persones i, a més, faciliten complir amb les mesures estrictes d’aïllament per a aquest col·lectiu.

Accés a la informació

La sobreexposició a la informació relacionada amb la COVID-19 augmenta els nivells d’estrès i perjudica la salut mental. Per això, és recomanable un accés moderat a les notícies per mantenir-se informat, i realitzar altres activitats com llegir un llibre, mirar una pel·lícula o jugar a un joc, evitant rebre més informació de la necessària. No cal fixar-se només en el negatiu de les informacions rebudes, valorar les altes, les curacions, els avenços i la lluita col·lectiva que estem duent a terme. Si la nostra ment s’obsessiona amb les negativitats entrarem en un bucle de repetició de pensament catastrofista.

Gestió de les emocions

Nerviosisme, ansietat, irritabilitat, sensació de perill permanent, insomni i dificultat per controlar les preocupacions o deixar de pensar en una malaltia. Aquests són alguns dels símptomes que pot generar una situació com l’actual. Per minimitzar-podeu:

  • Mantenir els hàbits saludables i les rutines diàries (alimentació, higiene, etc.).
  • Cercar una activitat o alternativa per distreure’s de pensaments negatius.
  • Verbalitzar les emocions amb una persona propera o un company per alleugerir la càrrega i la preocupació.
  • Desconnectar de les informacions que arriben constantment per reduir la sobreinformació i la preocupació.
  • Seguir tècniques de respiració i relaxació per disminuir el nivell d’ansietat, o practicar activitats com ioga o meditació.

La major part de les respostes d’ansietat són considerades normals, però hem d’estar alerta davant de símptomes com:

  • Ritme cardíac accelerat i / o sensació d’opressió al pit.
  • Estat de hiperalerta, verificació constant de tasques realitzades.
  • Augment de temors i preocupacions excessives.
  • Evitar persones, llocs o informacions.
  • Canvis en el descans o el menjar, i de forma d’estar amb les persones.
  • Afectació a les reaccions interpersonals, familiars o laborals

Si es produeix algun o diversos d’aquests símptomes, l’ansietat està repercutint a les activitats habituals i cal consultar amb un especialista per buscar estratègies que permetin modular aquestes respostes cognitives, emocionals i fisiològiques.

Alfredo Barredo. Àrea de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

 

Realitzar un comentari