Cambiar idioma

Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball 2020: “Trenquem el silenci, la violència i l’assetjament en el món del treball”.

Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball 2020: “Trenquem el silenci, la violència i l’assetjament en el món del treball”.
27 abr

Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball 2020: “Trenquem el silenci, la violència i l’assetjament en el món del treball”.

L’assetjament laboral és un procés que comprèn un període més o menys llarg de temps, no es tracta d’un fet puntual ni aïllat, sinó que són actituds diàries, que es solen perllongar durant llargs períodes de temps, les que minen la confiança de la persona que ho pateix.

L’assetjament laboral sorgeix d’un incident crític que comença a deteriorar la relació entre dues persones que comparteixen centre de treball, companys, equips, etc. El detonant pot produir-se en qualsevol moment: un malentès, una oportunitat d’ascens, un problema personal… No té un patró establert, depèn en gran manera dels factors individuals de les persones implicades, cognitius, psicopatològics i de personalitat i de les característiques organitzatives de les empreses, tots som susceptibles que ens puguin assetjar. Com a resultat, una deterioració de relacions interpersonals, entre companys, entre cap i subordinat, etc.

Existeixen cinc blocs d’actuacions constitutives d’assetjament laboral (Arbonés 2014; González i Delgado, 2008) són:

  1. El primer grup de conductes engloba els actes de l’assetjador que busquen disminuir la possibilitat de comunicació de l’assetjat amb la resta dels companys, privant-li del seu dret a expressar-se o fer-se escoltar.
  2. En segon lloc, estan els actes de l’assetjador que intenten que la víctima no tingui contacte social a través de pressions als companys o assignant-li un lloc que l’ aïlli dels seus companys.
  3. En tercer lloc, aquelles actuacions de l’assetjador que desemboquen en una desacreditació de la víctima, amb una pèrdua de la seva reputació, tant la personal com la laboral.
  4. En quart lloc, podem trobar les actuacions de l’assetjador dirigides a disminuir l’ocupació de la víctima mitjançant la seva desacreditació professional, com poden ser no assignar a la víctima cap treball o assignar-li tasques sense parar o que es trobin per sota de les seves capacitats professionals.
  5. Finalment, els autors assenyalen les conductes que ataquen a la salut, tant física com psíquica de la víctima, obligant-la a fer treballs que d’alguna manera siguin perjudicials per a la salut, amenaçar-lo o, fins i tot, atacar-lo físicament.

La finalitat de l’assetjament laboral és eliminar la comunicació, destruir la reputació i pertorbar l’exercici de les tasques de la víctima. La persona que pateix assetjament en el treball queda exclosa de la vida laboral diària, davant un futur en el qual es plantegen opcions com sol·licitar, si es pot, el trasllat; l’abandó voluntari del lloc de treball o l’acomiadament per, les mateixes causes que componen les conseqüències de l’assetjament, baixa productivitat, absentisme, etc.

La publicació de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals comença a donar una protecció integral al treballador, en l’art. 14 de la citada llei s’estableix que “l’ocupador està obligat a garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors”, tant física com psicològica, però encara queda molt camí per recórrer.

Aquesta Llei estableix una eina per a detectar aquest tipus de conductes, són les Avaluacions de Riscos Psicosocials. Aquestes avaluacions són igual o més importants que les de seguretat, higiene o ergonomia però es realitzen moltíssim menys, normalment arran d’una denúncia davant la Inspecció de Treball per part de la persona assetjada.

Les avaluacions psicosocials són variades, però la més popular i que garanteix l’anonimat dels treballadors són les enquestes, dissenyades/personalitzades en funció de la tipologia d’empresa, la seva grandària, activitat, etc. i orientades, si escau, a identificar i adoptar les suficients i adequades mesures de prevenció enfront de possibles casos  d’assetjament laboral.

Aquests sondejos s’analitzen per part del tècnic de prevenció, el representant dels treballadors i la direcció de l’empresa, i s’extrauran conclusions de la situació real de les relacions psicosocials en aquest entorn laboral concret i es posaran en marxa, com hem esmentat, mesures preventives i correctores per a millorar l’ambient laboral.

Es fa imprescindible que les persones que tenen càrrecs de decisió en les empreses/organitzacions estiguin conscienciades i formades, en resolució de conflictes. En el cas dels riscos psicosocials és fonamental poder detectar-los i tallar-los en la seva fase primària, si no, es poden fer inabordables de manera interna per l’empresa.

De la mateixa manera, la formació en PRL obligatòria per a tots els treballadors i treballadores per compte d’aliena, ha d’incloure els factors psicosocials per a establir eines de detecció i prevenció de l’assetjament.

SI VEUS ASSETJAMENT, NO CÀLLIS, TRENCA EL SILENCI I NO  SIGUIS CÒMPLICE.

Rodrigo Pérez. Àrea de Prevenció Activa Mútua

Realitzar un comentari