Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Categorías: PRL

Bonus, Sistema de reducció de cotització
21 jun

Bonus, Sistema de reducció de cotització

La Cotització per Contingències Professionals a la Seguretat Social està estretament relacionada amb la Sinistralitat Laboral en les Empreses, i per incentivar, motivar a les empreses a millorar la Prevenció de Riscos Laborals, l’any 2010 es va engegar, mitjançant el Reial decret 404/2010 de 31 de març, l’establiment d’un sistema d’incentius per a aquelles empreses compromeses amb la disminució de la sinistralitat laboral, i amb la prevenció dels riscos laborals. És un instrument eficaç per a la disminució de la sinistralitat en l’empresa, pretenent-se amb la mateixa incentivar a les empreses en l’adopció de mesures i processos que contribueixin eficaçment a la prevenció de riscos professionals i amb això a la reducció de la Sinistralitat.

Podran ser beneficiàries totes les empreses que cotitzin a la Seguretat Social per Contingències Professionals, que observin els principis de l’acció preventiva i que reuneixin una sèrie de requisits, els Requisits Bàsics i a més l’empresa haurà d’acreditar el desenvolupament o la realització, durant el període d’observació, de dues almenys, de les cinc accions que conformen els Requisits Addicionals.

Conceptes / Criteris que es donen a diferents interpretacions:

Es considerarà com a Període d’Observació el nombre d’exercicis naturals consecutius i immediatament anteriors al de la sol·licitud que no hagin format part d’una sol·licitud anterior, amb un màxim de quatre exercicis, així mateix, una vegada aconseguit el volum mínim de cotització i per a les empreses que no sol·licitin l’incentiu començarà a computar-se un nou període d’observació.

Índexs de Sinistralitat General i Extrema estan recollits en la corresponent Ordre de Cotització de cada any, i són tres. En aquests índexs no es tenen en compte els accidents de treball in Itínere ni les Recaigudes, però si expliquen les Malalties Professionals i els Accidents en Missió. Aquests valors no es poden depassar per poder obtenir l’incentiu.

Quant a la incorporació de Recursos Preventius Propis, s’entén com a tal, les modalitats preventives de treballadors designats o serveis de prevenció propis (per lògica ha d’entendre’s que aquí també entrarien els serveis de prevenció mancomunats), No confondre amb els denominats “Recursos Preventius” que són necessaris en treballs d’especial perillositat.

Inversions a realitzar per l’empresa en matèria de prevenció de riscos laborals, es consideren com a tals, les efectuades durant el període d’observació en instal·lacions, processos i equips que puguin contribuir a l’eliminació o disminució dels riscos. Entre les quals caldria incloure, les efectuades en compliment del previst a la Planificació de l’Activitat Preventiva realitzada per l’empresari, a partir dels resultats de l’avaluació de riscos. Els Equips de Protecció Individual (EPI’s), es posaran tenir en compte, si estaven contemplats entre les mesures preventives de la Planificació de l’Activitat Preventiva de l’empresa, ja que tendeixen a eliminar o disminuir els riscos identificats i avaluats. Igualment l’adquisició de nous equips de treball, màquines o eines pels motius que siguin (productius, manteniment, etc.) que directament suposin una millora de la seguretat i salut laboral.

Plans de Mobilitat Vial es pretén establir formes de desplaçament més sostenibles, dissuadint l’ús de l’automòbil privat i potenciant altres mitjans de transport més eficients, reduint així l’impacte sobre els ciutadans i el medi ambient. D’aquesta forma s’aconsegueix també reduir la sinistralitat laboral ocasionada pels accidents In-itínere i en Missió. Exemple, la millora dels Mitjans de Transport. L’Acord per a la d’incloure un Pla de Mobilitat i Seguretat Vial.

Reducció del Percentatge de treballadors exposats a riscos de malaltia professional (EEPP) té qüestions confuses. En primer lloc indicar que és un requisit al quin no poden acollir-se aquelles empreses que no tinguin posats amb el risc de malaltia professional. Ressaltar que la norma parla de “percentatge de treballadors” no de nombre de treballadors. Tampoc és clar si és acceptable reduir el nivell de risc a la EEPP, doncs pot ser que l’empresa hagi pres una sèrie de mesures que hagin reduït el nivell de risc de EEPP, però que aquest no hagi estat eliminat per complet, per tant, no té molt sentit el premiar a empreses que redueixin el percentatge de treballadors exposats a riscos de EEPP a costa d’augmentar el nivell de risc dels treballadors que continuen exposats.

La Quantia de l’incentiu podrà aconseguir fins al 5% de l’import de les quotes per contingències professionals de cada empresa, corresponents al període d’observació. O bé fins al 10%, si els períodes d’observació són consecutius i en l’immediatament anterior s’ha percebut l’incentiu, amb el Límit, en tots dos casos, de l’import de les inversions efectuades.

Les Empreses interessades han de presentar la sol·licitud corresponent, en la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social o en l’Entitat Gestora, on tinguin protegides les Contingències Professionals. El termini per a la presentació de la documentació compleix el 15 de maig.

Per a més informació (comprovar si li correspon, models sol·licitud, quantia de l’incentiu, etc.), pot consultar a la nostra pàgina Web www.activamutua.es, a l’apartat de “Bonus Sistema de reducció de cotització”.

 

Miguel Fernández Palenzuela – Tènic Superior i Auditor en PRL d’Activa Mútua

Miguel Fernandez

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa
01 jun

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa

No hi ha una definició clara del que significa CULTURA PREVENTIVA, però podem definir-la, com el conjunt d’actituds i creences positives, compartides per tots en l’empresa, sobre la salut, riscos, accidents, malalties i mesures preventives. En definitiva, ha de ser un compromís de tots i a tots els nivells.

Crear cultura preventiva dins de l’empresa és educar i crear consciència en tots i cadascun dels treballadors, de manera que s’adoptin noves conductes i actituds de forma responsable i de respecte per la Seguretat i la Salut dels treballadors.

És alguna cosa que s’ha de transmetre d’uns a uns altres i en el que tots els treballadors han d’estar implicats.

Hem de considerar-ho com un mitjà per reduir la Sinistralitat i augmentar la competitivitat de l’empresa.

Per generar cultura preventiva, aquesta ha d’integrar-se en el dia a dia de l’organització, tant des del punt de vista laboral com a personal.

Per a això ha de partir-se d’un bon sistema de gestió de la Prevenció en el qual, com es comentava, és clau la participació de tots, però no quedant-nos solament en l’aspecte legal. És a dir, hem d’anar més enllà del que ens indica la llei, creant un compromís de tots, de treballar de forma eficaç per a la reducció de la sinistralitat. Ha d’haver-hi una participació de tots en la qual cadascun pot exposar el seu punt de vista, ja que d’aquesta manera es poden treure idees.

El que cal tenir clar és que cada empresa és única i la seva cultura preventiva, també ha de ser-ho.

L’Institut Andalús de la Prevenció ha creat el Decàleg del bon fer en cultura preventiva.

Les pautes són les següents:

  • Anar més enllà del mer compliment normatiu.
  • Predicar amb l’exemple.
  • Compaginar seguretat i productivitat.
  • Implicar activament als comandaments intermedis.
  • Resoldre els problemes amb eficàcia i a temps.
  • Generar un clima de confiança, equitat i transparència.
  • Estar pendent de les fallades per corregir-los.
  • No autocomplacerse amb els assoliments.
  • Motivar i promoure la participació dels treballadors.
  • Mantenir l’esforç preventiu de forma sostinguda.

 

Elia Pravia – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

????????????????

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?
30 mai

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?

Les últimes dades sobre sinistralitat laboral a Espanya ens indiquen que aquesta torna a créixer. Des del 2013, amb la sortida de la crisi econòmica, la tendència de l’índex d’incidència, que des de l’any 2000 era decreixent, es va interrompre, començat un lleuger creixement del 1% respecte a l’any anterior, del 3,4% en 2014 i del 4,3% en 2015 (dada encara provisional).

Significa això que les mesures de prevenció s’estan relaxant en les empreses?

És possible que algunes empreses, amb l’excusa de la crisi econòmica, efectivament hagin relaxat les mesures de prevenció; però també hi ha molts altres factors que poden influir.

Un d’ells podria ser el model de gestió preventiva al que hem orientat a les nostres empreses. La Directiva 89/391/CEE, en el seu art. 7, recull que la prevenció ha de fer-se amb mitjans propis i quan les competències de l’empresa siguin insuficients, s’empraran mitjans aliens.

A Espanya, la transposició de la Directiva es va fer mitjançant la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i hem obviat aquesta premissa, orientant a les empreses a gestionar la seva prevenció mitjançant serveis de prevenció aliens, en lloc de fer-ho amb mitjans interns; prohibint l’actuació de tècnics de prevenció independents i establint l’obligatorietat que les empreses que assumeixin la prevenció de forma interna, hagin de realitzar una auditoria, sent l’únic país d’Europa, on això té lloc.

El que s’ha aconseguit és que la prevenció no s’integri completament en l’estructura organitzativa de l’empresa.

L’última enquesta a nivell europeu sobre riscos nous i emergents (ESENER-2) indica que Espanya és el sisè país on més avaluacions de riscos periòdiques es realitzen, però el antepenúltimo pel que fa a realitzar aquestes avaluacions amb mitjans propis.

Són els països nòrdics (Dinamarca, Suècia i Noruega), juntament amb Regne Unit, on més avaluacions de riscos es realitzen amb mitjans interns. Curiosament, països molt més avançats que nosaltres pel que fa a Seguretat Laboral.

Es parla del conjunt Prevenció-Qualitat-Medi ambient. Però falta el suport fonamental en qualsevol empresa, la producció o servei. Fins que el concepte Prevenció-Producció es consideri com un solament, no podrem dir que la prevenció està plenament integrada en l’estructura de l’empresa.

 

José Pedro Triano Ortiz – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

foto Pepe Triano _departament

Noves fitxes tècniques de Prevenció de Riscos Laborals
17 mai

Noves fitxes tècniques de Prevenció de Riscos Laborals

Des de l’àrea de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua s’ha realitzat l’actualització de les Fitxes Tècniques amb el propòsit de posar-se al dia en els nous formats tecnològics, amb un disseny actualitzat i un format innovador que inclou millores en la visualització dels seus continguts.

Aquestes fitxes són una eina tècnica de suport per al desenvolupament de l’activitat preventiva en l’empresa que facilita a treballadors i empresaris el compliment de les obligacions assignades per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Estan dividides en sis categories, Seguretat en el Treball, Ergonomia i Psicosociología, Gestió Preventiva, Higiene Industrial i Medicina del Treball, que fomenten la prevenció de la salut laboral del treballador. Com a llançament, el primer lliurament estarà enfocada a l’àrea de la Seguretat en el Treball.

Podeu accedir a través de la Biblioteca Activa del Portal de Prevenció o en el següent enllaç.

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat
11 mai

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat

En l’àmbit laboral apareixen constantment paraules que inicialment ens desconcerten però acaben formant part del vocabulari quotidià, com el stress, el mobbing, el burnout, etc.

Tots aquests exemples tenen una connotació negativa, afortunadament no és el cas del engagement, una altra palabreja que apunta en moltes converses quan es busquen solucions per incrementar la motivació o la productivitat.

Pel qual no estigui familiaritzat amb aquest concepte, el engagement es defineix des de la recerca com un estat mental positiu en la realització del treball, que es caracteritza per vigor, dedicació i absorció.

Ara segur que els ve a la ment algun rostre conegut. Ja saben de què estem parlant; d’aquestes persones apassionades amb el que fan, bolcades en el projecte que tenen entre mans i tenaces en la seva visió.

Potser alguna d’aquestes cares pertanyi a un treballador per compte propi, existeixen 3.150.000 d’autònoms a Espanya, de molt diversa índole, emprenedors, autoempleados, autònoms depenents, socis de cooperatives, administradors d’empreses, professionals de lliure exercici, etc.

Els veiem diàriament, en el seu quefer quotidià, i no advertim què els diferencia d’altres treballadors, què fa d’ells treballadors incansables, apassionats en el seu projecte, dedicats en cos i ànima, amants de la seva professió, implicats a temps complet; és la seva actitud, ara sabem que es diu engagement.

L’actitud dels autònoms cap al treball és l’arrel de la qual s’alimenta el seu compromís, la seva energia, la seva valentia, la seva tenacitat i la seva resistència. La confiança que mantenen en les seves idees com a pioners o com a conservadors de labors tradicionals, promotors de l’economia local, sustentadores de la conciliació familiar, que assumeixen tots els riscos i estan sols enfront de les perdudes.

Són un magnifico referent quan busquem el millor de nosaltres mateixos o desitgem potenciar el millor del nostre equip. Aquesta realitat no ha passat desapercebuda en Activa Mútua fruit de la seva experiència i la seva proximitat al mutualista.

Per això des del Departament de Prevenció i en col·laboració amb la Universitat de Huelva, s’està desenvolupant una recerca en aquest sentit, en la qual l’actitud dels autònoms es vincula amb la seva salut laboral, qualsevol autònom que desitgi col·laborar en aquesta recerca únicament ha de contestar-se un qüestionari en línia al que s’accedeix des de la pagina web.

El projecte és molt ambiciós, consta d’una primera fase de recerca i culminarà amb el desenvolupament d’una eina interactiva que proporcioni als mutualistes l’oportunitat d’aconseguir l’excel·lència personal mitjançant el desenvolupament de les seves competències personals i professionals.

Si ets un d’ells, no ho dubtis, participa, ens interessa conèixer més sobre tu, com a autònom, com a professional i com a persona.

 

Marta Cabezas – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

Marta Cabezas

L’opinió dels Tècnics de Prevenció sobre la seva professió.
08 mar

L’opinió dels Tècnics de Prevenció sobre la seva professió.

1ª Enquesta a Espanya a Tècnics de Prevenció de Riscos Laborals

A primers d’octubre de 2015 Prevencionar treia la primícia i se sumava com a col·laborador de la 1ª Enquesta a Espanya a Tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (TPRL), pocs dies després es presentava l’Enquesta a la seu del INSHT de Barcelona, en un acte programat per la Universitat Politècnica de Barcelona i AEPSAL.

L’objecte de l’Enquesta és fer pública l’opinió dels TPRL sobre la seva professió, amb la intenció d’extreure la major informació per saber com millorar el nostre treball i la seva eficàcia.

En la seva construcció han participat molt diferents col·laboradors (tots ells s’esmenten en la introducció) amb la intenció que apareguin diferents visions del TPRL. L’objectiu era fer una Enquesta senzilla, pràctica i alhora que aportés molt diferent informació.

L’Enquesta es divideix en 10 apartats, en cadascun proposem almenys dues preguntes amb diferents respostes, el TPRL valora l’encertada o no d’aquesta resposta. Els apartats són:

1. Dades del TPRL: volem saber el nombre en proporció de TPRL en SPP, SPA, SPM, etc. que participen en l’Enquesta. També en relació a si és Superior, Intermedi, etc. Recordar-vos que a dia d’avui es desconeix el nombre de TPRL i quants d’ells estem en actiu. No es demanen dades personals, l’enquesta és anònima.

2. Activitat del TPRL: ens centrem en les activitats del dia a dia, perseguim saber entre altres coses, com repartim el nostre temps.

3. Gestor del SGPRL: pretenem saber la teva opinió sobre l’actual Sistema de Gestió de PRL i la seva eficàcia.

4. Formador: en dues preguntes intentem recollir les teves impressions sobre aquesta activitat.

5. Assessor: aquí ens centrem en el nostre valor, en què aportem i en què podem col·laborar amb l’entitat a la qual assessorem.

6. Relacions: quins aspectes relacionals podem millorar?

7. La nostra formació: és una necessitat estar al dia en coneixements, desitgem saber com s’aborda actualment i com creïs s’hauria d’afrontar.

8. Futur: deia Peter Druker que “La millor manera de predir el futur és creant-ho”, aquesta és la nostra intenció.

9. Actualitat: són varis els aspectes que preocupen als TPRL, presentem alguns.

10. Opinió: finalment es deixa un gran espai perquè els TPRL expressin altres temes o aspectes no tractats, o no suficientment ampliats. En l’actualitat és un espai molt concorregut, on s’expressen moltes idees i que lògicament es presentés íntegrament amb els resultats.

Els 20 anys de LPRL és un gran punt d’inflexió per analitzar el recorregut, com es realitza al portal, els TPRL en el seu conjunt, estan donant la seva opinió i analitzant si el seu treball és tot l’eficaç que deu. La 1ª Enquesta a Espanya a TPRL és actualment el fòrum ideal per realitzar aquesta reflexió, per això, si àdhuc no l’has emplenat participa en el primer gran trobada de TPRL i dóna la teva opinió.

És la nostra intenció publicar els resultats en uns mesos i obrir amb això un fòrum de debat, amb l’única intenció amb la qual va néixer la 1ª Enquesta a Espanya de TPRL, que és saber com millorar el nostre treball i la seva eficàcia, per això és molt important la teva opinió. Creiem que abans d’actuar s’ha de reflexionar sobre l’estat de les coses i aquesta reflexió també ha de realitzar-la els TPRL, no solament els treballadors i empresaris, que fins avui han estat els únics consultats. La 1ª Enquesta de TPRL ens dóna veu, esperem poder escoltar a molts TPRL.

Nota de l’autor: Volem informar-te que per ser una enquesta realitzada amb l’eina de Google, els ordinadors corporatius, d’empresa, no solen admetre aquest accés, per això hauràs de fer-ho en el teu ordinador privat. No fa falta tenir compte en Google (gmail) per accedir a l’Enquesta. Gràcies.

Agraïm la teva col·laboració i el temps emprat en la cerca de la millora del nostre treball. Recorda compartir aquesta experiència amb altres TPRL.

Font: http://prevencionar.com/2016/02/25/la-opinion-de-els-tecnicos-de-prevencion-sobre-el seu-profesion/

El cáncer de laringe, nueva enfermedad profesional
19 gen

El cáncer de laringe, nueva enfermedad profesional

El passat 19 de desembre del 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat l’entrada en vigor del Reial decret 1150/2015, de 18 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, a l’efecte d’ampliar el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i incloure en ell el càncer de laringe ocasionat per amiant. Aquesta regulació dóna resposta a una demanda social dels últims anys que ha estat avalada, a més, per les recerques científiques que evidencien la relació directa existent entre l’origen, l’evolució del càncer de laringe i els treballs amb amiant.

L’actualització del quadre de malalties professionals es contempla en el nostre ordenament jurídic a través de l’article 2 del Reial decret 1299/2006 (plasmant així algunes de les orientacions de la Recomanació 2003/670/CE) i en l’annex 2 del Reial decret es recull la llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita i la inclusió de les quals en l’annex 1 podria arribar-se a contemplar en el futur.

Doncs bé, dins d’aquest annex 2 es venia recollint el càncer de laringe produït per la inhalació de la pols d’amiant que, amb l’entrada en vigor del Reial decret 1150/2015, s’incorpora a l’annex 1 del quadre de malalties professionals, grup 6, dins de les malalties professionals causades per agents cancerígens (concretament per l’amiant) com a nou subagent. La regulació inclou així mateix les principals activitats associades a aquest subagent.

Aquesta inclusió del càncer de laringe en l’annex 1 del quadre de malalties professionals, determina la presumpció iuris et de iure de la mateixa com a derivada de malaltia professional, per la qual cosa no cal qüestionar-se la relació causal entre la pràctica d’activitats relacionades amb amiant i la malaltia –el càncer de laringe–, alliberant-se d’aquesta manera al treballador de la càrrega de provar la mateixa (el que sí ocorre, per contra, amb les anomenades «malalties del treball»).

Així mateix, la inclusió repercuteix dins del marc de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social i, més concretament, en les obligacions que li han estat encomanades a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social quant a entitats protectores de les contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) el que engloba aspectes com: reconeixement de prestacions d’incapacitat temporal (sense període de cotització previ), determinació de les bases reguladores aplicables, automaticitat de les prestacions (encara que l’empresari no hagi complert amb les seves obligacions d’alta i cotització), valoració de seqüeles derivades de la malaltia professional (Lesions Permanents No Incapacitants o algun dels graus d’Incapacitat Permanent legalment establerts), indemnitzacions per mort i supervivència (en cas de defunció per la malaltia professional), prestació d’assistència sanitària (tractaments preventius, reconeixements periòdics, etc.), així com el trasllat del treballador a un lloc exempt de risc.

Veurem en els propers anys què i com repercuteix la modificació duta a terme pel legislador, així com si el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social aprova noves ampliacions, sempre amb els informes tècnics precisos per a això.

LOURDES

Lourdes de Lamo Valverde
Àrea Assessoria Jurídica Activa Mútua
Direcció de Prestacions

Semana Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo 2015. “Trabajos saludables”: Gestionamos el estrés.
19 oct

Semana Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo 2015. “Trabajos saludables”: Gestionamos el estrés.

L’estrès és el segon problema de salut relacionat amb el treball que més freqüentment es denuncia a Europa i, al costat d’altres riscos psicosocials, es creu que representa la causa de la pèrdua de més de la meitat (50-60 %) de les jornades de treball. Un entorn de treball psicosocialmente advers pot tenir importants efectes negatius en la salut dels treballadors.

Contribuir a la gestió de l’estrès relacionat amb el treball i els riscos psicosocials i, per tant, prevenir els seus importants efectes negatius en treballadors, empresaris i governs, constitueix l’objectiu fonamental d’aquesta campanya. Fer front eficaçment als riscos psicosocials crea un entorn de treball en el qual els treballadors conserven la salut, s’afavoreix un ambient de treball més positiu i també millora el rendiment de l’empresa.

Els riscos psicosocials existeixen en qualsevol lloc de treball, però poden avaluar-se i gestionar-se satisfactòriament fins i tot si es compta amb recursos limitats. Aquesta campanya proporciona suport i assessorament als empresaris i treballadors quant a la gestió de l’estrès relacionat amb el treball i els riscos psicosocials i fomenta l’ús d’eines pràctiques d’ús senzill per facilitar el procés.

Treballs saludables: «Gestionem l’estrès» és una campanya paneuropea que coordina l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Les campanyes “Treballs saludables” són les més importants en la seva matèria al món i constitueixen importants factors de canvi i millora en matèria de seguretat i salut en el lloc de treball.

Lourdes Martínez, trabajadora de la reusense Korhispana, primer accésit en el “III Concurso Fotográfico” de Activa Mutua
03 jul

Lourdes Martínez, trabajadora de la reusense Korhispana, primer accésit en el “III Concurso Fotográfico” de Activa Mutua

Premiada amb 500 euros, recull el guardó de mans de Xavier Llucià, delegat de la Mútua a la capital del Baix Camp.

Lourdes Martínez, treballadora del Departament de Màrqueting de l’empresa reusenca Korhispana -centrada en especialitats farmacèutiques per al desenvolupament i distribució de productes per millorar el benestar de les persones en els camps de la salut i la nutrició- ha estat la guanyadora del primer accèssit de l’III Concurs de Fotografia promogut per Activa Mútua per sensibilitzar a les companyies en prevenció de riscos laborals. El premi va ser lliurat aquest dimecres 18 de juny a la seu de Korhipana per Xavier Llucià, delegat d’Activa Mútua a Reus, qui va destacar l’originalitat d’una foto que ha sabut combinar la sensibilitat artística d’una escena laboral real que té lloc a una cabina aïllada per al control físic, químic i bacteriològic de la matèria primera, amb la potenciació de la cultura de prevenció.

Titulada En el laboratori no juguem amb foc, la fotografia és una de les tres vencedores del citat concurs. La guanyadora es titula Deconstrucció, obra d’Antonio Pardo, treballador de l’empresa Lleal de Barcelona. El segon accèsit ha estat assignat a Ricardo Zamora, empleat de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona per la instantània Soldadura d’arc.

Aquesta competició promou la prevenció dels riscos laborals a les empreses i constitueix una plataforma de sensibilització en la seguretat i protecció dels treballadors. La sensibilització i conscienciació en tots els nivells de l’organització és una de les vies que permeten millorar conductes i actituds.

Al concurs han concorregut més d’un centenar d’instantànies procedents d’empreses de tota Espanya adscrites a Activa Mútua. Des de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals s’ha apostat per una implicació dinàmica i participativa dels treballadors per aconseguir valors en aquest àmbit, així com promoure i fomentar les bones pràctiques preventives.

17 des

El periódico MAGISTERIO y ACTIVA MUTUA realizarán talleres sobre prevención laboral

El Grupo Siena, empresa editora del periódico MAGISTERIO y ACTIVA MUTUA han alcanzado un acuerdo de colaboración para emprender una serie de campañas informativas sobre temas relacionados con el fomento de la cultura preventiva en materia de salud laboral dirigidas a docentes de los centros educativos de toda España.
Los talleres están especialmente enfocados a todos los profesores, así como al personal directivo y responsables de prevención de riesgos laborales. Tendrán lugar en la primera mitad del próximo año 2015, entre los meses de enero y junio, con una periodicidad quincenal y dos horas y media de duración.
Los contenidos de los talleres estarán basados en cuatro temas: Prevención de las Patologías de la Voz, Primeros Auxilios Pediátricos, Inteligencia Emocional en Docentes y Riesgos Psicosociales en Docentes. Estos talleres se repetirán en varias ocasiones a lo largo de ese periodo. Cada taller tendrá una ratio máxima de 15 alumnos.
Activa Mutua, mutua de referencia del sector de la enseñanza, ha creado la primera oficina corporativa a nivel nacional, denominada Oficina Nacional del Sector de la Enseñanza (ONSE).
La ONSE está compuesta por técnicos de todas las disciplinas profesionales relacionadas con la salud de los trabajadores de la docencia y ha elaborado un protocolo de servicios en materia de Prestaciones de Seguridad Social y Prevención de Riesgos Laborales, para garantizar y prevenir los riesgos inherentes a la función de profesor.

 

Otros servicios proporcionados desde la ONSE son los siguientes:
-Enfermedades profesionales en el sector de la enseñanza.
-Asesoramiento en Protocolo de Vigilancia de la Salud específico para Docentes.
-Asesoramiento en Formación Foniátrica Preventiva.  Riesgos durante el Embarazo y/o Lactancia natural de la Trabajadora del Sector de la Docencia.
-Asesoramiento en cursos de Primeros Auxilios, orientados a la profesión y a la existencia de niños en su trabajo.
-Asesoramiento en formación en Materia Relacionada con los Planes de Autoprotección.
Además, la Oficina Nacional del Sector de la Enseñanza dispone de un mail propio (onse@activamutua.es) abierto a toda la comunidad educativa donde podrá compartir aquellos artículos de fondo que considere de interés para el sector.