Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Categorías: PRL

Nou Reglament. Emmagatzematge de Productes Químics (APQ) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITCs) MIE APQ
21 ago

Nou Reglament. Emmagatzematge de Productes Químics (APQ) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITCs) MIE APQ

El passat 25 de juliol de 2017 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat el nou Reial decret 656/2017, de 23 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Emmagatzematge de Productes Químics (APQ) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITCs) MIE APQ 0 a 10. Tot això sense perjudici de les competències legislatives de les comunitats autònomes en matèria d’indústria.

Aquest reglament sorgeix de la necessitat d’actualitzar i reelaborar la normativa reguladora en aquesta matèria, vigent fins ara, adaptant-se, d’una banda a l’evolució de la tècnica i a l’experiència adquirida en l’emmagatzematge de productes químics al llarg dels últims anys; i d’altra banda a noves reglamentacions, en concret a:

REGLAMENT (CE) nº 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel qual es crea l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, es modifica la Directiva 1999/45/CE i es deroguen el Reglament (CEE) nº 793/93 del Consell i el Reglament (CE) nº 1488/94 de la Comissió així com la Directiva 76/769/CEE del Consell i les Directives 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE i 2000/21/CE de la Comissió.

REGLAMENT (CE) nº 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i mescles, i pel qual es modifiquen i deroguen les Directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament (CE) nº 1907/2006.

Aquest nou reglament i les seves instruccions tècniques complementàries seran aplicable (art. 2) a instal·lacions de nova construcció, a les ampliacions i/o modificacions de les instal·lacions existents, no integrades en unitats de procés i no seran aplicables als productes i activitats pels quals existeixin reglamentacions de seguretat industrial específiques.

Així mateix, no serà aplicable als emmagatzematges de productes amb reglamentacions específiques si en elles es recullen les condicions de seguretat dels emmagatzematges.

Les novetats que aporta aquest nou Reglament cal destacar la incorporació de dues noves ITCs, la MIE APQ 0 “DEFINICIONS GENERALS” recull les definicions que apareixen en totes les ITCs i la ITC MIE APQ 10 “EMMAGATZEMATGE EN RECIPIENTS MÒBILS” recull totes les obligacions relatives a recipients mòbils. Així, les instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1 “EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS INFLAMABLES I COMBUSTIBLES EN RECIPIENTS FIXOS“, MIE APQ-6“EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS CORROSIUS EN RECIPIENTS FIXOS” i MIE APQ-7“EMMAGATZEMATGE DE LIQUIDOS TOXICOS EN RECIPIENTS FIXOS”, solament estableixen disposicions relatives a recipients fixos passant tot el relacionat amb recipients mòbils a ser regulat per aquesta nova ITC MIE APQ10.

La ITC MIE APQ5 “EMMAGATZEMATGE DE GASOS EN RECIPIENTS A PRESSIÓ MOVILES” que actualment regula l’emmagatzematge d’ampolles i botellones de gasos comprimits liquats i dissolts a pressió, s’amplia a tots els recipients a pressió transportables.

Aquest nou reglament entrarà en vigor el 25 d’octubre de 2017. Posteriorment es publicarà una guia tècnica de caràcter no vinculant per a l’aplicació pràctica del Reglament i dels seus ITCs, la qual podrà establir aclariments en conceptes de caràcter general.

Quan una instal·lació, compresa en l’àmbit d’aplicació del Reglament, no pugui ajustar-se a les prescripcions establertes en les instruccions tècniques complementàries (ITCs), l’òrgan competent en matèria d’indústria de la Comunitat Autònoma, prèvia sol·licitud de l’interessat, a la qual s’acompanyarà la corresponent documentació tècnica en la qual consti i es justifiqui aquesta impossibilitat, formulant-se una solució tècnica alternativa, amb informe favorable d’un organisme de control habilitat, podrà autoritzar que la referida instal·lació es adecue a la solució proposada que en cap cas podrà suposar reducció de la seguretat resultant de les prescripcions d’aquestes ITCs. (Disposició addicional segona).

Les instal·lacions d’emmagatzematge de productes químics, que es trobin en execució en la data d’entrada en vigor de l’aquest reial decret (que hauran d’acreditar-ho posseint en aquesta data una sol·licitud de llicència d’obres, la llicència d’obres o el projecte d’execució visat), disposaran d’un termini màxim de dos anys durant els quals es podran posar en servei regint-se per les anteriors disposicions. No obstant això l’anterior, els titulars de les instal·lacions podran acollir-se a les prescripcions establertes en aquest reial decret, des del moment de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat». (Disposició transitòria segona).

Els emmagatzematges de productes químics, existents a l’entrada en vigor d’aquest reial decret seran revisats i inspeccionats d’acord amb les exigències tècniques de la ITC segons la qual van ser realitzats. La periodicitat i els criteris per realitzar les revisions i inspeccions seran els indicats en les ITCs aprovades per aquest reial decret.
El termini per realitzar la primera revisió i inspecció s’explicarà a partir de l’última inspecció periòdica realitzada, d’acord amb les anteriors ITCs, o en defecte d’això des de la data d’autorització o comunicació de la posada en servei de l’emmagatzematge. (Disposició transitòria tercera).

A partir de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, i sense perjudici de l’ordenat en la disposició addicional quarta, quedaran derogades les disposicions següents:

a) Reial decret 2016/2004, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària MIE APQ-8 «Emmagatzematge de fertilitzants a força de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen».
b) Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7.
c) Reial decret 105/2010, de 5 de febrer, pel qual es modifiquen determinats aspectes de la regulació dels emmagatzematges de productes químics i s’aprova la instrucció tècnica complementària MIE APQ-9 «emmagatzematge de peròxids orgànics».

Així mateix, queden derogades quantes disposicions d’igual o inferior rang s’oposin a l’establert en el present reial decret. (Disposició derogatòria única).

Poden descarregar-se el reglament al següent enllaç:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=boe-a-2017-8755

Nota de premsa del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat:

http://www.minetad.gob.es/industria/es-es/participacion_publica/paginas/cerradas/proyecto-rd-aprueba-reglamento-almacenamiento-productos-quimicos.aspx?portal=previene

Departament PRL Activa Mútua

Trastorns biològics per calor
04 jul

Trastorns biològics per calor

Quan arriba la calor els mecanismes d’adaptació del nostre cos, com la suor, es posen en marxa per a mantenir la temperatura corporal.

Detectar l’aparició dels següents símptomes, ens ha de fer pensar que estem patint algun d’aquests trastorns per calor.

ENRAMPADES: El trastorn per calor més lleu. Sovint el primer símptoma d’una falta d’adaptació a temperatures elevades. Amb la suor es perd aigua però també sals minerals, i aquestes són necessàries per al correcte funcionament muscular.

  • Actuació: Repòs temporal a l’ombra. Beure abundantment, aigua o begudes isotòniques o glucosadas.
  • Símptomes: Contractures doloroses, especialment en cames espatlles i abdomen.

INSOLACIÓ: Després d’una exposició perllongada al Sol o bé per activitat física extenuant en un ambient molt càlid. Consisteix en un esgotament per calor o deshidratació extrema, on la pèrdua d’aigua i sals no és local, sinó que afecta tot l’organisme.

  • Símptomes: Temperatura corporal elevada, Pell calenta, humida i envermellida. Secreció abundant de suor. Cefalea, nàusees, visió borrosa, cansament, esgotament.
  • Actuació: Trasllat a un lloc fresc i a l’ombra. Refrescar el cos amb compreses xopes, especialment en cap, coll i plecs (aixella, engonals) Només si aquesta conscient donar de beure. Anar a un centre sanitari.

COP DE CALOR: És el trastorn per calor més greu. L’organisme és incapaç d’adaptar-se a un augment de calor, els mecanismes de termoregulació són insuficients i cessen, la prioritat és enviar sang al sistema nerviós central.

El cop de calor és una urgència que requereix una ràpida actuació. Afecta principalment a les persones no aclimatades, obeses, no formades, amb vestimenta inadequada, consumidores d’alcohol i / o amb trastorns cardiovasculars.

  • Causes: Una insolació prolongada. Sotmès a ambients tèrmics elevats. Canvis sobtats de temperatura.
  • Símptomes: Pell calenta, humida i envermellida. Alteracions de la consciència. Pols ràpid i feble. Respiració ràpida i superficial. Convulsions.
  • Actuació: Trasllat a un lloc fresc i a l’ombra. Refrescar el cos amb compreses xopes, especialment en cap, coll i plecs (aixella, engonals). Només si aquesta conscient donar de beure. Si té convulsions controlar els signes vitals, la via aèria, col·locar en posició lateral de seguretat. Activa el trasllat a un centre sanitari de manera immediata.

MESURES PREVENTIVES

  • Moderar o evitar, si és possible, les activitats físiques en en hores extremadament caloroses.
  • Hidratació abundant per compensar les futures pèrdues per sudoració.
  • Mantenir la pell lliure i neta per facilitar la transpiració.
  • Protegir el cap amb una gorra o barret evitant l’exposició directa al Sol.
  • Realitzar breus descansos, per afavorir la recuperació i hidratació.
  • En el cas d’aparició dels primers símptomes, suspendre tota activitat.
  • Davant de qualsevol símtoma traslladeu a l’afectat a un lloc fresc, doneu-li de beure, assegureu la possible ventilació i aviseu urgentment els serveis sanitaris (112)

 

Montserrat Pàmies Barbara

Cap del Departament de Prevenció de Riscos Laborals

Guia metodològica per elaborar un Pla de Seguretat Viària a l’empresa
08 jun

Guia metodològica per elaborar un Pla de Seguretat Viària a l’empresa

La present “Guia metodològica per elaborar un Pla de Seguretat Viària a l’empresa” forma part de les activitats preventives que es regulen en l’Ordre TAS 3623/2006 i del Pla General d’Activitats Preventives de la Seguretat Social, desenvolupada pel Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua amb l’objectiu de facilitar la implantació del Pla de Seguretat Viària en una empresa mitjançant unes pautes clares, concises, ordenades i simplificades.

D’altra banda, pretén servir de suport a totes aquelles empreses que sol·licitin l’incentiu del Bonus en l’apartat de prevenció, per haver realitzat actuacions efectives en la prevenció d’accidents i malalties professionals.

El Pla de mobilitat viària ha de formar part del Pla de Prevenció i els riscos laborals de trànsit han de ser avaluats i controlats, no només per donar compliment a les obligacions legals, sinó també com a responsabilitat social, ambiental i econòmica que tota organització amb visió de futur ha de desenvolupar.

Per Activa Mútua és un objectiu prioritari la reducció dels accidents laborals en general i en particular els de trànsit, ja siguin in itinere o en missió, a causa del increment de la seva freqüència com en la gravetat de les seves conseqüències.

El present document es realitza, basat en la Guia metodològica elaborada conjuntament per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el treball (INSHT) i la Direcció General de Trànsit (DGT).

Amb aquesta Guia pretenem donar suport a totes les nostres empreses mutualistes en la realització simplificada del Pla de Seguretat Viària, que no ha de ser tan sols documental sinó que s’ha d’integrar en la gestió global de l’empresa.

Podeu descarregar-vos la Guia metodològica per elaborar un Pla de Seguretat Viària en l’empresa en el següent enllaç

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball
28 abr

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball

Amb la finalitat de promoure la prevenció d’accidents laborals i malalties professionals a tot el món, el 28 d’abril de cada any es celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball.

Aquest Dia de celebració és un dia, també, de reflexió i de record de totes les persones que han sofert lesions i que han  perdut la vida prematurament per motius laborals.

“Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball” és la campanya que dedica aquest any l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a commemorar aquesta data.

En el marc de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i de múltiples convenis, recomanacions i protocols de l’Organització Internacional del Treball sobre seguretat i salut laboral, els països s’han compromès a recopilar i utilitzar dades fiables sobre seguretat i salut en el treball.

Per a donar compliment a aquest compromís, és necessari que els països estableixin sistemes de recopilació de dades efectives, a través dels quals s’obtingui documentació fiable sobre els accidents de treball i les malalties professionals.

Ambla informació obtinguda, tractada de manera confidencial,  es podran detectar perills i riscos nous i incipients; identificar sectors, ocupacions, models empresarials i pràctiques perilloses; formular polítiques, sistemes i programes a tots els nivells (internacional, nacional i empresarial); establir prioritats i mesurar els progressos.

Per aconseguir l’èxit d’aquesta ambiciosa tasca, els països han de ser conscients dels reptes i obstacles que existeixen a l’hora de recopilar dades efectives sobre seguretat i salut laboral, especialment en aquests casos:

  • Sectors d’activitat i persones treballadores excloses de la cobertura, els accidents de treball i malalties professionals dels quals no es notifiquen, disminuint, així, la fiabilitat i la utilització efectiva de les dades recopilades (Sector públic, treball domèstic, persones treballadores per compte propi, etc.).
  • Dificultat en detectar, notificar i registrar les malalties professionals i suposats casos de malalties professionals.
  • Llista de malalties professionals que varia d’un país a un altre.
  • Definicions de termes clau de seguretat i salut en el treball que varien d’una autoritat a una altra o entre països.
  • Informació exigida pels sistemes de notificació i registre sobre la mort, lesió o malaltia professional, que també varia d’una autoritat a una altra i entre diferents països.

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball es centra, en definitiva, en la necessitat fonamental de millorar la capacitat que tenen els països per a recopilar i utilitzar dades fiables sobre seguretat i salut en el treball.

I és que conèixer la realitat del nostre món laboral és essencial per establir prioritats i millorar els programes preventius i els llocs de treball.

IMG_0800

Maite Fernández.

Tècnic de Prevenció de Riescos Laborals

 

 

 

Bonus 2017, Sistema de reducció de cotitzacions.
28 feb

Bonus 2017, Sistema de reducció de cotitzacions.

Dissabte passat, 11 de febrer, s’ha publicat, en el Butlletí Oficial de l’Estat, l’Ordre ESS / 106/2017, de 9 de febrer, pel qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, atur, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2017.

Aquesta ordre estableix, en el seu article 31, la conformitat de l’establiment d’un sistema de reducció de cotitzacions per contingències professionals per a aquelles empreses que han contribuït especialment, amb inversions quantificables en matèria de prevenció de riscos laborals, a una disminució i prevenció de la sinistralitat laboral, tal com està regulat en el Reial Decret 404/2010, de 31 de març i l’Ordre TIN / 1448/2010, de 2 de juny; i en l’annex es publiquen els Valors límit dels índexs de sinistralitat general i de sinistralitat extrema, per al càlcul de l’incentiu a rebre, en l’exercici 2016.

 Activa Mútua, al mes d’abril, obrirà el termini per a la presentació de les sol·licituds per a aquelles empreses que compleixen aquests requisits i vulguin obtenir aquest incentiu.

Per a més informació : http://prevención.activamutua.eswww.activamutua.

Premiats els guanyadors del concurs Fotogràfic d’Activa Mútua
02 feb

Premiats els guanyadors del concurs Fotogràfic d’Activa Mútua

Ahir es va fer entrega dels premis als guanyadors del IV Concurs Fotogràfic d’Activa Mútua que impulsa el Departament de Prevenció de Riscos Laborals de l’Entitat.

En aquesta ocasió, el vencedor ha estat Francesc J. Sabaté Olivé de l’empresa Prevenactiva, SLU., Amb la fotografia “Trommel 9.99 dB (A)” dotada amb 1.000 euros.

PDSC_1805

El primer accèssit ha correspost a Laura Andrés Salvat de l’empresa Musclera Castells amb la instantània “La musclera”.

PDSC_1802

I finalment, el segon a Juan Carlos Expósito Pérez d’Asfalts Espanyols amb la imatge “I de petit em deien que no jugués amb foc”, tots dos amb una assignació de 500 euros cadascun.

PDSC_1795

Els guardons van ser lliurats a Clínica Activa Mútua i l’esdeveniment va ser dirigit pel vicepresident de la Mútua, Josep Nogués, qui va enaltir la importància dels principis de la prevenció en la seguretat i implicació del treballador en l’empresa, va ressaltar la qualitat de gairebé el mig centenar de fotografies presentades i el renyit treball del jurat en el procés de selecció. Un complet àlbum de fotografies que ha abordat multitud d’òptiques, des d’escenes de treball (en alçada, manteniment, electricitat, construcció …), ús d’eines o retrats de treballadors.

 

Per proveir totes les fotografies participants d’aquesta edició, cliqueu en el següent enllaç: http://bit.ly/1VE1bnu

Activa Mútua finalista en la categoria de millor institució en la V Edició dels Premis Nacionals a l’Excel·lència en Prevenció de Riscos Laborals destinada a les Persones amb Discapacitat, organitzats per la Fundació Alares
26 oct

Activa Mútua finalista en la categoria de millor institució en la V Edició dels Premis Nacionals a l’Excel·lència en Prevenció de Riscos Laborals destinada a les Persones amb Discapacitat, organitzats per la Fundació Alares

El passat 6 de juliol, l’auditori Caixa Forum de Madrid, va acollir la desena edició dels Premis Nacionals a la Conciliació de la Vida Laboral, Familiar i Personal i a la Responsabilitat Social i la cinquena edició dels Premis Nacionals a l’Excel·lència en Prevenció de Riscos Laborals destinada a les Persones amb Discapacitat, organitzats per la Fundació Alares i patrocinats per Cualtis; L’acte va comptar amb la presència de més de 400 convidats i amb la Presidència d’Honor de Les seves Majestats els Reis d’Espanya.

Aquests premis reconeixen la labor que fan les empreses i institucions a favor de la Prevenció dels Riscos Laborals, específicament dirigida a Persones amb Discapacitat, valorant la implementació de bones pràctiques en matèria de prevenció de riscos laborals tendents a millorar les condicions de treball i la promoció de la salut laboral de les persones amb discapacitat.

Antonio Andujar, director de l’Oficina d’Activa Mútua de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS), Ferrán Pellise, com a director de Prestacions i Assessoria jurídica de prestacions d’Activa Mútua Jose Luis Ruiperez, com a Director de la Territorial Centre, Nord i Aragó d’Activa Mútua i Salut López, com a Coordinadora Territorial Centre, Nord i Aragó del Departament de PRL d’Activa Mútua, van assistir a l’acte representant a ACTIVA MÚTUA que es trobava com a finalista en la categoria Institució, gràcies a la candidatura presentada per ONCADIS.

L’obertura de l’esdeveniment va ser a càrrec de D. Angel Jurado, Director General de Treball i gerent del IRSST. Sra. Mar Aguilera, en qualitat de Secretària de Fundació Alares, va ser l’encarregada de llegir la fallada del jurat, que, com en anys anteriors, estava compost per experts de reconegut prestigi i comptava amb la valoració tècnica de representates de Cualtis, destacant la professionalitat i qualitat de totes les candidatures presentades en aquesta edició.

Entre els premiats cal destacar el premi en la categoria PIME concedit a Associació Apsa; el de Gran Empresa a Emergia; el d’Institucions a Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball; i el de Professional PRL a D. Jorge Prieto Grana.

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina
31 ago

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina

I… desgraciadament, tot el bó arriba a la seva fi…torna setembre, adéu a l’estiu, als dies de descans i desconnexió, toca desfer maletes, i el pitjor, haver de tornar a escoltar tots els matins aquest maleït despertador per anar a treballar…

És el que es denomina síndrome de tornada al treball o estrès post-vacacional.

Segons un informe d’Adecco, consultora de Recursos Humans, el 30% dels treballadors espanyols, sofrirà aquesta síndrome, causat per un fracàs durant el procés d’adaptació entre un període de vacances i d’oci amb la volta a la vida laboral. Produeix diferents símptomes que ens fan respondre al desenvolupament de les nostres funcions amb un menor rendiment, arribant en moltes ocasions a ser causa responsable d’absentisme laboral.

Aquests símptomes es caracteritzen per apatia, cansament, falta d’energia, falta de gana, insomni, falta de concentració, fins i tot en algunes ocasions, presentant quadres més severs com a depressió, conducta violenta, etc.

La probabilitat de sofrir aquesta patologia vindrà determinada per nombrosos factors, entre els quals es troba la personalitat del treballador i l’entorn laboral. En aquest sentit un perfil de treballador amb menor autoestima, desenvolupant treballs monòtons, en ambients hostils, amb extenses jornades de treball i després d’un llarg període de vacances tindrà major tendència a experimentar aquestes sensacions.

Per tant a continuació s’enumeren algunes mesures per prevenir i combatre aquesta síndrome, i que permetin una tornada al treball més suportable:

  1. Planificar la transició de les vacances al treball, sent un procés gradual (tornar de vacances uns dies abans, reestablir a poc a poc l’horari adaptant-ho a la vida laboral habitual, evitar períodes de vacances massa llargs).
  2. Incorporar-se al treball amb actitud positiva, enfocar la càrrega de treball com a nous reptes i il·lusions, encaminats a un assoliment personal.
  3. Adaptar progressivament el ritme de treball, no volent fer-ho tot el primer dia. Organitzar-se i marcar-se metes a curt termini.
  4. Establir hàbits de vida saludable (dormir suficients hores a la nit, menjar correctament seguint una dieta mediterrània, practicar algun esport, aprendre a desconnectar, gaudint de família i/o amics, evitar les presses gestionant correctament el temps al llarg del dia, adoptar una mentalitat positiva).
  5. Les organitzacions tenen la responsabilitat, en aquest sentit de generar un entorn laboral inspirador i estimulant, de col·laboració, en el qual es pugui treballar amb autonomia, amb unes adequades condicions de treball. Enfortir la comunicació afavorint la motivació i implicació del treballador en cada tasca.

Recorda, la volta al treball… amb un SOMRIURE… guanyaràs en salut i contribuiràs a aconseguir un millor entorn laboral.

Maria Salud López Sanchez – Tècnica PRL d’Activa Mútua

Salud Lopez

La formació professional dual ‘versus’ la Prevenció de Riscos laborals
13 jul

La formació professional dual ‘versus’ la Prevenció de Riscos laborals

Des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de recualificación professional de les persones que esgotin la seva prestació per desocupació, ha donat lloc a noves legislacions modificant diversos aspectes de la legislació laboral.

Entre les quals sorgeixen noves modalitats contractuals per afavorir la inserció laboral i la formació, mitjançant la combinació en el procés d’ensenyament i aprenentatge en l’empresa i el centre de formació, entre elles la Formació dual. Fa plantejar-se quina cabuda té aquesta nova figura laboral en l’ambiento de la prevenció de riscos laborals i fins a on arriba la seva aplicació.

Existint dues modalitats en aquest tipus de formació per mitjà de contracto laboral o becat.

En el cas de contracto laboral, sigui la modalitat que sigui, les obligacions són les mateixes que per a qualsevol altre treballador de l’empresa, com pot ser en la formació i informació, l’avaluació de riscos dels llocs de treball, l’obligació de proporcionar-los equips i mitjans de protecció i en general, l’empleno de la normativa en prevenció de riscos laborals.

Quan la presència de l’alumne és mitjançant una vinculació per beca (estrictament acadèmica i no laboral), la normativa de prevenció de riscos laborals no els és aplicable, amb caràcter general, malgrat l’obligació de donar-los d’alta i cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social.

Cal tenir present que qualsevol persona que accedeix a un centre de treball ho ha de fer en condicions de seguretat, ja que el fet de no estar inclòs en l’àmbit d’aplicació de la normativa laboral no vol dir que l’activitat de l’aprenent aquest exempta de riscos que, arribat el cas, poden haver-hi responsabilitats en altres àmbits (responsabilitat civil, etc). És convenient que els empresaris avaluïn la interacció entre els treballs que realitzen els becaris i la resta de treballadors de l’empresa, mitjançant la coordinació d’activitats preventives (RD171/2004).

Un dels temes més rellevants és que en el cas d’accident ocorregut en les instal·lacions del centre de treball on s’ha d’assistir a l’alumne, en aquests casos ha de diferenciar els convenis establerts entre el centre i l’empresa.

Els convenis denominats de Pràctiques (tenir present el RD 1493/2011 de 24 d’octubre, programes de formació finançats vinculats a estudis universitaris o de formació professional) que es pacten estan coberts pel segur escolar i l’assistència la presta qualsevol centre del Sistema Nacional de Salut o en centres concertats amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

O per mitjà del Contracte laboral o becat, en els dos casos, la prestació d’assistència sanitària l’ofereix la Mútua col·laboradora de la Seguretat Social que disposi l’empresa. S’han de notificar i investigar els accidents.

Respecte a la vigilància de la salut, entenc que l’estudiant/becari també ha de ser sotmès a un reconeixement mèdic previ o periòdic quan sigui obligatori en l’empresa, per ser imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, pels altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa. També ha de realitzar-se quan així estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat, tal com estableix literalment l’article 22 de la LPRL.

Jordi Guart Torrents – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Jordi Guart Torrents

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament
06 jul

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament

L’Oficina nacional del sector de l’ensenyament (ONSE) va ser una de les primeres oficines sectorials que va crear Activa Mútua, amb la finalitat de proporcionar un servei molt més personalitzat i eficaç a totes les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament (CNAE 85). Dins d’aquest context, amb el present estudi es pretén realitzar una breu radiografia de la accidentabilidad durant els últims 4 anys en aquestes empreses.

El principal propòsit és determinar les causes i variables presents en la majoria dels accidents amb baixa, per establir posteriorment futures estratègies d’actuació encaminades per reduir la seva incidència.

METODOLOGIA

  • Recopilació a través de les bases de dades corporatives d’Activa Mútua de la accidentabilidad dels anys 2012, 2013, 2014, 2015 de les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament.
  • Camps codificats: Data de l’accident, durada de la baixa, edat, sexe, antiguitat en l’empresa, forma del AT, desviació, parteix afectada, etc.
  • Anàlisi mitjançant estadística descriptiva de les dades.

RESULTATS

  • El perfil de la població laboral estudiada correspon el 65,3% al sexe femení i el 34,7% al sexe masculí.
  • L’índex d’incidència dels accidents amb baixa (nº d’accidents amb baixa per cada100.000 treballadors) s’ha reduït un 8,5% l’any 2015 respecte a l’any 2014.
  • El 41,0% del total dels accidents han estat amb baixa.
  • Del total dels accidents de treball amb baixa, el 60,2% s’han produït en el lloc de treball i el 39,8% han estat in itínere.
  • El 41,6% dels accidents amb baixa ocorreguts en el lloc de treball han estat per sobreesfuerzos, seguit de les caigudes (17,7%).
  • La mitjana d’edat dels accidentats és de 42,1 anys.
  • La durada mitjana dels dies de baixa han estat de 28,9 dies.
  • La mitjana d’antiguitat en l’empresa és de 6,3 anys.
  • El major percentatge de lesions per sobreesfuerzos han tingut lloc en l’esquena.
  • Les lesions principals per sobresfuerzos pertanyen al grup dels esquinços, dislocacions.

CONCLUSIONS

Sobre la base dels resultats obtinguts podem concloure que en les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament, els accidents in itínere i els causats per sobreesfuerzos presenten el major percentatge entre els accidents amb baixa.

Leandro Regidor – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Leandro Regidor

 

 

Seguretat vial en vacances
27 jun

Seguretat vial en vacances

Arriba l’estiu i amb ell, l’augment dels accidents de trànsit, hagut de també a l’augment dels desplaçaments en vehicles per la nostra xarxa de carreteres. Se sap que el factor humà és el principal dels quals intervenen en aquest tipus de sinistres, les distraccions pels telèfons mòbils, per fumar, per somni, etc., i que el mecànic és el següent en importància.

Mirant la comparativa dels accidents de trànsit mes a mes que realitza la DGT, es veu que en any 2016 s’està augmentant en un 1% el nombre d’accidents en vies interurbanes i en un 6% les víctimes mortals a 24 hores. RACE ha realitzat un informe on ens alerta d’un augment del 9% de les avaries dels vehicles, preocupant de forma especial l’increment d’un 11,2% en els casos en els quals s’ha atès a un usuari per un accident de trànsit.

Segons RACE, la falta de manteniment és un problema que pot derivar en una avaria mecànica. Les fallades que van afectar al motor van augmentar un 7%, els de l’alternador un 58% i els de el disc d’embragatge un 89%. També ha detectat un augment de l’11,1% dels problemes en rodes i pneumàtics, sobretot quan es requereix la seva substitució, amb un increment del 17,9% dels casos en els quals no s’ha pogut fer ús de la de recanvi.

Segons dades de la DGT, l’edat mitjana dels vehicles implicats en accidents mortals era d’11,3 anys, i les dades del parc automobilístic mostren que el 29% dels vehicles tenen més de 16 anys. Aquesta dada és fonamental si tenim en compte que el risc de morir o sofrir una lesió amb hospitalització augmenta amb l’antiguitat del vehicle. En comparació dels turismes de fins a 4 anys, el risc de defunció és 1,6 vegades superior en els turismes de 10 a 14 anys, i 2,2 vegades superior en els turismes de 15 a 19 anys.

De tot això hem de treure conclusions on puguem adoptar mesures al nostre abast.

L’ideal seria poder canviar el vehicle per un més recent, ja que amb això incrementem les seguretats passives i actives del mateix. Però ja se sap que aquesta opció no és viable amb la freqüència amb la qual ens agradaria a molts, veritat?.

El que sí es pot fer és revisar tot el referent al vehicle començant per la documentació referent al mateix. Veure si tenim les inspeccions del vehicle actualitzada (ITV) o hem de passar-la ràpid i assegurar-nos que el segur que tenim contractat ho tenim al dia i el document que acredita el vigor del mateix (factura pagada o rebut bancari) ho tenim localitzat i en el mateix.

Posteriorment hauríem de portar el vehicle al taller que tenim de referència per realitzar-li una revisió general. Els pneumàtics juntament amb la suspensió, són els elements principals d’unió entre el vehicle i la carretera i no cal descurar-los, perquè una roda en mal estat pot produir accidents com a conseqüència d’una rebentada, de acuaplaning per impossibilitat d’evacuar aigua en dies de pluja o en creuar un toll, o en prendre una corba superant les velocitats recomanades, on les rodes han d’actuar suportant grans esforços.

Una vegada realitzades totes aquestes comprovacions ja podem dir que el vehicle tindrà una probabilitat molt baixa de donar-nos algun esglai en les vacances.

Però recorda, que al volant no has de beure alcohol, ni prendre medicaments que facin venir son, drogues d’un altre tipus o usar dispositius electrònics com el mòbil o el gps, ja que disminueixen clarament les facultats de concentració, les de prendre de decisions, de percepció del perill i un llarg etc. que fan que t’estiguis jugant la teva vida i, la d’uns altres que no tenen per què sofrir aquest acte de inconsciencia.

 

Carlos Gutierrez – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

Foto Carlos Gutiérrez

 

 

Jornades Formació Departament Prevenció Riscos Laborals. Barcelona.
21 jun

Jornades Formació Departament Prevenció Riscos Laborals. Barcelona.

Durant els dies 8 i 9 de juny ha tingut lloc en la Delegació de Barcelona, una trobada formativa de tots els integrants del departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua.

Aquestes jornades van ser dirigides pel Director d’Àrea de Gestió de la Qualitat, Estudis i Desenvolupament i PRL, el Sr. Ceferino Fernández. Durant la seva intervenció, va quedar palesa, davant el nou Pla Estratègic desenvolupat per la mútua, el paper imprescindible i rellevant que ha de jugar aquest departament, i que ve marcat, entre uns altres, per seguir donant un servei de qualitat, als nostres mutualistes, en matèria de prevenció de riscos laborals, aportant un valor afegit a la resta de serveis oferts per la mútua.

Els diferents temes d’interès que es van tractar van ser sobre la base de la “Estratègia del Canvi”, i amb la finalitat de perseguir l’objectiu marcat, es van analitzar, amb la participació d’alguns departaments d’altres àrees de la Mútua (Oficines Sectorials, Qualitat, Prestacions, Aplica, CSI, Assistència Sanitària), les possibles noves sinergies en el servei gràcies a noves vies de col·laboració conjunta.