Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Categorías: Campañas

Les malalties cardiovasculars
26 set

Les malalties cardiovasculars

Els atacs al cor i els accidents vasculars cerebrals (AVC) solen ser fenòmens aguts que es deuen sobretot a obstruccions que impedeixen que la sang flueixi cap al cor o el cervell. La causa més freqüent és la formació de dipòsits de greix en les parets dels vasos sanguinis que irriguen el cor o el cervell. Els AVC també poden deure’s a hemorràgies dels vasos cerebrals o coàguls de sang. Els atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars (ACV) solen tenir la seva causa en la presència d’una combinació de factors de risc, tals com el tabaquisme, les dietes malsanes i l’obesitat, la inactivitat física, el consum nociu d’alcohol, la hipertensió arterial, la diabetis i la hiperlipèmia.

Principals factors de risc

Les causes més importants de cardiopatia i AVC són una dieta malsana, la inactivitat física, el consum de tabac i el consum nociu d’alcohol.

Està demostrat que el cessament del consum de tabac, la reducció de la sal de la dieta, el consum de fruites i hortalisses, l’activitat física regular i l’evitació del consum nociu d’alcohol redueixen el risc de ECV. D’altra banda, pot ser necessari prescriure un tractament farmacològic per a la diabetis, la hipertensió o la hiperlipèmia, amb la finalitat de reduir el risc cardiovascular i prevenir atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. Les polítiques sanitàries que creïn entorns propicis per a assegurar l’assequibilitat i disponibilitat d’opcions saludables són essencials per a motivar a les persones perquè adoptin i mantinguin comportaments sans.

També hi ha una sèrie de determinants subjacents de les malalties cròniques, és a dir, «les causes de les causes», que són un reflex de les principals forces que regeixen els canvis socials, econòmics i culturals: la globalització, la urbanització i l’envelliment de la població. Altres determinants de les ECV són la pobresa, l’estrès i els factors hereditaris.

Símptomes habituals de les malalties cardiovasculars.

La malaltia subjacent dels vasos sanguinis, sovint no sol presentar símptomes, i la seva primera manifestació pot ser un atac al cor o un AVC.

Els símptomes de l’atac al cor consisteixen en:

  • Dolor o molèsties en el pit.
  • Dolor o molèsties als braços, espatlla esquerra, mandíbula o esquena.

A més pot haver-hi dificultat per respirar, nàusees o vòmits, marejos o desmais, suors fredes i pal·lidesa. La dificultat per a respirar, les nàusees i vòmits i el dolor en la mandíbula o l’esquena són més freqüents en les dones.

El símptoma més comú de l‘AVC és la pèrdua sobtada, generalment unilateral, de força muscular als braços, cames o cara. Altres símptomes consisteixen en:

  • L’aparició sobtada, generalment unilateral, d’entumiment a la cara, cames o braços.
  • Confusió, dificultat per parlar o comprendre el que es diu.
  • Problemes visuals en un o tots dos ulls.
  • Dificultat per caminar, marejos, pèrdua d’equilibri o coordinació.
  • Mal de cap intens de causa desconeguda.
  • Feblesa o pèrdua de consciència.

Els qui sofreixin aquests símptomes han d’acudir immediatament al metge.

Intervencions per a reduir les malalties cardiovasculars.

L’OMS ha identificat una sèrie «d’inversions òptimes» o intervencions molt rendibles per a prevenir i controlar les ECV; l’aplicació de les quals és viable fins i tot en entorns amb escassos recursos. Existeixen dos tipus d’intervencions, les poblacionals i les individuals; es recomana utilitzar una combinació de les dues per a reduir la major part de la càrrega d’ECV. Heus aquí alguns exemples d’intervencions poblacionals que es poden aplicar per a reduir les ECV:

  • Polítiques integrals de control del tabac.
  • Impostos per a reduir la ingesta d’aliments amb alt contingut de greixos, sucre i sal.
  • Construcció de vies per als vianants i carrils per a bicicletes amb la finalitat de promoure l’activitat física.
  • Estratègies per a reduir el consum nociu d’alcohol.
  • Subministrament de menjars saludables en els menjadors escolars.

A nivell individual, les intervencions sanitàries de prevenció dels primers atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars, han de centrar-se primordialment en les persones que, si es tenen en compte tots els factors, presenten un risc cardiovascular mitjà a alt o en els individus que presenten un sol factor de risc —per exemple, diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia— amb nivells superiors als llindars de tractament recomanats.

La primera intervenció (basada en un enfocament integral que té en compte tots els riscos) és més rendible que la segona i té el potencial de reduir substancialment els episodis cardiovasculars.

Es tracta d’un enfocament viable dins dels Serveis d’Atenció Primària i en els Serveis de Prevenció de Riscos de les Empreses, i sense necessitar grans recursos, i que pot ser posat en pràctica fins i tot per treballadors sanitaris que no són mèdics.

 

Dr. Alfred Barredo Matarredona Medicina del Treball

Prevenció sana, connexió vital. Activa la teva salut.
24 set

Prevenció sana, connexió vital. Activa la teva salut.

Avui dia resulta inqüestionable que la malaltia cardiovascular no només és una preocupació social sinó també una realitat empresarial.

Dels 210.000 milions d’euros estimats en cost social i econòmic per a la Unió Europea, ni més ni menys que el 26% s’atribueix a productivitat perduda.

Sens dubte més important, encara és, aprofundir l’aspecte humà que incideix en aquesta pèrdua, en gran quantitat de casos, traduïda a una disminució de la qualitat de vida i també de la durada d’aquesta.

Paradoxalment, tot i aquesta gran incidència, en l’àmbit laboral, la major part de les persones treballadores no perceben la importància de la prevenció (tant a títol individual com col·lectiu) i això que les dades són, com a mínim, preocupants. A Espanya aquest tipus de patologies representen actualment el 29,4% de les defuncions, sent per tant la primera causa de mort i situant-se, segons fonts obtingudes en l’any 2015 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de l’Organització Mundial de la salut (OMS) per davant dels accidents de trànsit i de malalties com el càncer o les relacionades amb el sistema respiratori.

No només això, a més, les previsions a futur no són en absolut encoratjadores, la mateixa OMS estima uns 25 milions de morts causades per malalties cardiovasculars per a l’any 2030, a nivell mundial.

Però parlem de l’avui. Com ja he comentat, actualment, la causa del major nombre de morts són les malalties cardiovasculars com l’angina de pit, l’ictus o l’infart agut de miocardi.

Aproximadament 30.000 persones moren cada any a Espanya per parada cardiorespiratòria.

Cridaner és també el cas de l’ictus: tal com informa l’associació “Fre al ICTUS”. Les seves conseqüències originen un cost (personal, social i laboral) que suposa el 6% de la despesa pública sanitària del total del país (primera causa de discapacitat en l’adult). Tot i això, més del 60% de la població no és capaç d’identificar cap símptoma d’ictus i menys del 50% acudiria a l’hospital. Si s’extrapola a l’àmbit laboral, un de cada dos treballadors o treballadores de qualsevol organització no disposa d’informació sobre aquesta patologia.

Davant aquesta preocupació i amb motiu de la celebració del pròxim 29 de setembre, del Dia mundial del Cor, a Activa Mútua, complint amb el nostre compromís de promoure la seguretat i salut laboral, hem desenvolupat un seguit d’accions sota el lema “Prevenció Sana, connexió Vital “amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar a les nostres empreses associades i autònoms adherits, generant una cultura de prevenció pel que fa a les malalties cardiovasculars.

Aquestes accions, vinculades a la promoció de la salut cervell-cardiovascular, consisteixen en sensibilització a través de la realització de cursos on-line de la Universitat Corporativa Activa Mútua (Suport vital bàsic i desfibril·lador extern automàtic DEA), jornades presencials, ús d’app específica i campanya informativa, oferint així, recursos d’afrontament davant situacions d’infart agut de miocardi i ictus, afavorint la prevenció mitjançant hàbits saludables, facilitant el reconeixement d’ambdues patologies per tots els nostres mutualistes, així com la forma correcta d’actuació en l’entorn laboral.

Per acabar, us recordo els consells que recomana la Fundació Espanyola del Cor per disminuir les malalties per causa cardíaca en el lloc de treball:

Per a les persones amb treballs sedentaris, com pot ser el desenvolupat en una oficina, es recomana aixecar-se i donar un petit passeig cada dues hores per estirar les cames.
En la mesura del possible menjar menjar saludable cuinat a casa. Si no queda més remei que acudir a restaurants, no hem de demanar sempre el mateix ni menjar en excés. Recordeu la importància de consumir fruita, verdura, llegum i peix.
El factor estrès també és important. No hem de portar-nos els problemes a casa, cal desconnectar.
I, finalment, però no menys important, com a norma general, intentar mantenir una vida sana, cuidant l’alimentació i realitzant exercici físic diàriament (almenys 30 minuts al dia). Per exemple, anar caminant a la feina o fer servir la bicicleta. Com va dir Edward Stanley “aquells que pensen que no tenen temps per a l’exercici, tard o d’hora tindran temps per a la malaltia”.

 

Javier Vega Molpeceres, tècnic superior PRL

L’esport i els seus beneficis en la salut cardiovascular: mesures en les empreses
24 set

L’esport i els seus beneficis en la salut cardiovascular: mesures en les empreses

Tots ho hem escoltat molts cops: l’exercici físic és bo per a la salut. Però la realitat és passar molt temps ocupat, en una feina sedentària i no ens exercitem habitualment.

La bona noticia és que… mai és massa tard per començar!. S’ha de començar poc a poc, trobant formes de fer més activitat física durant el dia a dia. Per obtenir el major benefici, s’ha de tractar de realitzar la quantitat recomanada d’exercici d’acord a l’edat i la condició física.

Si som capaços d’introduir la rutina esportiva en la nostra vida, ens sentirem molt millor, ajudarem al nostre cos a prevenir o controlar malalties, moltes d’elles de tipus cardiovascular, aconseguint viure més temps i millor.

Per introduir l’esport en la nostra vida, solament s’ha de tenir una mica de temps i ganes, però… es pot fer esport en l’entorn laboral? La resposta és SI, tot i que és una pràctica poc extensa en les empreses espanyoles, sobretot les PYMES, on la disponibilitat d’espais adequats i fons per a sufragar-los són més escassos.

No tot és posar-se la roba d’esport i sortir a córrer, jugar a futbol, assistir a sessions de ioga o pilates, etc. Es pot fomentar l’exercici sense necessitat d’invertir molt en equipaments ni “furtar” al treballador temps per practicar-lo.

Hi ha empreses que paguen per kilòmetres que els treballadors i les treballadores vagin des de les seves cases a la feina en bicicleta o caminant. Aquest estímul “econòmic” perd tota importància quan la persona comença a notar les bondats i els beneficis de moure’s (normalment són pagaments simbòlics).

Hi ha altres companyies que inclouen en el seu horari laboral temps específic per realitzar exercici, habilitant espais on desenvolupar-ho, inclús costejant diverses classes per als interessats.

Existeixen altres mesures d’estímul a les pràctiques esportives com són competicions esportives dintre de les empreses: campionats de pàdel o futbol; altres iniciatives poden ser sortides en cicloturismes o senderisme per treballadors i per diferents rutes d’interès, classes de surf, d’escalada, paintball, etc.

Fins i tot hi han companyies que han arribat a acords amb gimnasos i centres esportius per establir descomptes als seus treballadors i treballadores.

Quan les instal·lacions de les empreses són grans, es poden habilitar zones per a la pràctica esportiva. Com  per exemple, una empresa va construir en el perímetre de les seves instal·lacions, un carril perquè la plantilla pogués caminar i/o fer running abans o després de la feina. Veient que la iniciativa va tenir força èxit, va anar més enllà instal·lant màquines esportives en diferents punts del carril, com a parades, perquè l’exercici fos més complet i amè.

El patrocini per part de les entitats d’activitats esportives, tan lúdiques (carreres solidàries, exhibicions, etc.) com campionats, també fomenten la cultura esportiva entre els treballadors i associen la seva empresa o marca a hàbits saludables.

Les empreses han de saber que integrant l’exercici físic en la seva rutina aconseguiran:

  • Menor nombre de baixes laborals.
  • Augment de productivitat en la jornada laboral.
  • Majors vincles de lleialtat del treballador amb l’empresa.
  • Menor nombre d’arribades tard de l’hora d’entrada a la feina.
  • Menor rotació d’empleats.

El personal esportista es caracteritza per ser perseverant, disciplinat, estar motivat, menys estressat, comptar amb millor salut i ser un excel·lent treballador en equip, qualitats més que valuoses per les empreses.

Amb aquests avantatges és normal que hi hagi nombroses companyies d’èxit que busquin fomentar l’activitat física entre els seus equips i que cada cop tinguin més en compte aquest aspecte a l’hora d’organitzar els seus ritmes i jornades laborals.

La pregunta del milió és:

  • Per l’empresari: incentives la pràctica esportiva entre els teus treballadors? Si no ho fas… hauries!
  • Per al treballador: fas esport regularment? Si no ho fas… hauries!

 

Tot són beneficis quan parlem d’esport i introduir-lo en l’àmbit laboral és una meta lloable que hauria d’estar present en totes les empreses, mitjançant les iniciatives exposades o altres més o menys imaginatives, a la vegada que senzilles.

 

 

Rodrigo Pérez, Departament de prevenció de riscos laborals Activa Mutua

 

 

Cuida el teu cor i el teu cor cuidarà de tu
24 set

Cuida el teu cor i el teu cor cuidarà de tu

29 de setembre Dia Mundial del cor

Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de mort a tot el món, una tendència que també es produeix al nostre país.

Entre els factors de risc cardiovasculars més destacats que continuen en augment any rere any trobem, en primer lloc, la hipertensió arterial, seguit del colesterol elevat i l’obesitat.

Precisament relacionat amb aquest últim factor de risc, l’obesitat, fa pocs dies s’ha publicat la notícia que Espanya se situa al capdavant del rànquing europeu de població obesa o amb problemes de sobrepès, precedit, únicament, pel Regne Unit.

En l’àmbit laboral es reflecteix la mateixa realitat que existeix a nivell general.

Segons I’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) les patologies cardiovasculars figuren com la primera causa de defunció en accidents laborals al nostre país, amb el 39,5% del total, la qual cosa suposa un increment de 5,2% respecte a l’any anterior.

Per tal de tenir una idea més clara de la magnitud d’aquestes dades, la informació que les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social han facilitat sobre la quantitat de persones treballadores que durant 2018 van sofrir un infart agut de miocardi, van patir algun tipus de disritmia o van tenir algun problema d’hipertensió, superarien amb escreix l’aforament màxim del Palau Sant Jordi de Barcelona.

La bona notícia és que prevenir els problemes cardiovasculars està a l’abast de tot el món i, a més, ens trobem al moment idoni per posar-ho en pràctica. Passat l’Any Nou, setembre és com un segon inici d’any. Després de les vacances d’estiu encarem els últims mesos amb forces i propòsits renovats.

Aprofitem l’oportunitat que ens brinda aquest nou any que comença el 29 de setembre, Dia Mundial del Cor, per prendre consciència sobre els problemes cardiovasculars, sobre la seva prevenció, el seu control i tractament.

Reduir aquesta tremenda estadística a nivell mundial i el nombre d’accidents laborals és tasca conjunta que implica a cada persona, a les Administracions i a les empreses, tenint molt present que per a aquelles persones que pateixen o presenten un o més factors de risc cardiovascular, la detecció a temps i el tractament primerenc són fonamentals per evitar i reduir el nombre d’accidents i morts prematures.

A nivell laboral el lloc de treball està reconegut internacionalment com un entorn adequat per a la promoció de la salut.

Atès que les malalties cardiovasculars lideren els primers llocs d’accidents de treball repercutint en la productivitat, els costos associats a l’assistència sanitària, la rotació de personal, l’absentisme i la sinistralitat, és important que les empreses no vegin alienes a elles la prevenció d’aquest tipus de patologies i integrin en els seus objectius generals accions de promoció de la salut encaminades a:

  • La detecció precoç de malalties i riscos cardiovasculars a través del servei de vigilància de la salut.
  • Facilitar en els seus menjadors o màquines d’aliments l’accés a productes sans i saludables.
  • Permetre aixecar-se i realitzar estiraments cada dues hores a les persones amb treballs sedentaris.
  • Habilitar espais per a la pràctica d’una activitat física o la meditació amb la finalitat de reduir els nivells d’ansietat i estrès.

A nivell individual és moment per replantejar els nostres hàbits i aconseguir transformar, així, menjars i sopars improvisats en una planificada i apetitosa dieta saludable; incorporar una activitat física de forma regular que realment ens agradi per evitar abandonar-la als pocs dies; deixar de fumar convençuts dels beneficis que comportarà no solament per a la nostra salut sinó també per al nostre paladar, ja que s’accentua el sentit del gust; i evitar l’estrès sabent gestionar les nostres emocions i diferenciant què és prioritari i realment important.

Si amb aquesta exposició de motius encara no es disposa de la convicció i la motivació suficient per iniciar aquesta transformació de vida, recordeu que tot esforç té la seva recompensa i si Cuides el teu cor el teu cor cuidarà de tu.

 

Maite Fernández, Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua.

 

Què estem fent per evitar la sinistralitat viària laboral?
13 set

Què estem fent per evitar la sinistralitat viària laboral?

L’any 2018 es va produir un increment del 23% dels accidents laborals de trànsit, segons les dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, dels quals 249 accidents van ser mortals (136 van ser in itinere i 113 van ser en missió). Analitzant les dades de la DGT, tot i que són xifres provisionals, en aquest mateix període de temps, els morts per accident de trànsit, dins i fora de l’àmbit laboral, van ser de 1.180, 18 menys que l’any anterior.

Els accidents de trànsit representen un 12% del total dels accidents laborals, a casa nostra. Però cal destacar-ne que, sent un percentatge relativament petit, representen el 38% dels accidents mortals; i d’ells, un 22% en van ser in itinere i la resta, durant la jornada laboral o en missió.

Tenint en compte aquestes xifres de manera global, la pregunta que ens hauríem de fer és: com és possible que disminueixin els accidents mortals de trànsit però que augmentin els accidents de trànsit laborals? Què estem fent perquè les xifres siguin cada vegada més preocupants?

És veritat que, analitzant les diferents estadístiques publicades, podem obtenir informació rellevant com a punt de partida per tal de proposar mesures d’actuació: saber les tendències de mercat, quina és la logística utilitzada en els diferents tipus d’activitats, quin és el perfil de conductor amb major incidència pel que fa a sinistralitat, quines són les vies on hi ha més accidents o el tipus de vehicle que es veu més involucrat en sinistres, etc.

Segurament moltes empreses i treballadors consideren que els accidents de trànsit, són un ‘mal sense importància’, inexistents o inevitables fins i tot, una situació que no ens afectarà o sobre la qual no es pot actuar. Però, és això cert?

Des d’Activa Mútua, creiem que sí s’ha de fer i es pot fer una tasca concreta sobre les persones que agafen el vehicle per exercir les seves tasques o, simplement, per anar i tornar de la feina.

Una comesa difícil que suposa actuar sobre les persones (a tots nivells jeràrquics de l’empresa). Un treball a llarg termini, que ha d’arribar a la consciència de cadascú perquè es produeixi un canvi d’actitud en la forma de conduir. Creiem que totes les empreses han d’establir mesures concretes d’actuació que eliminin o intentin frenar la seva sinistralitat laboral viària. Per a això és fonamental que les empreses elaborin i implantin un Pla de mobilitat. Per aquest Pla convé saber quines són les vies que fa servir la seva plantilla per arribar al centre de treball, quins són mitjans de transport, si hi ha possibles alternatives com per exemple el transport públic, si és viable l’ús de bicicleta o anar a peu, tot i que es pugui tardar una mica més mirar la disposició de la flexibilitat de jornada , etc. tal com es proposa aquest any a la Setmana Europea de Mobilitat.

Fins que no siguem capaços d’entendre que els accidents de trànsit són cosa de tots, les xifres seguiran sent cada any més preocupants. No podem oblidar que darrere de cada un dels números que apareixen en aquestes xifres hi ha persones i famílies senceres que es veuen afectades.

Per a més informació clica en el següent enllaç

 

Carlos Gutiérrez, Departament Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua

Compte amb la calor
08 jul

Compte amb la calor

Amb l’arribada de l’estiu les temperatures comencen a pujar i aquestes ens afecten tant a nivell físic com psicològic. A nivell físic, el nostre cos acumula una gran quantitat de calor i ens deshidratem; a nivell psicològic la calor ens pot fa sentir més cansats, aclaparats, irritables … així que, no és estrany dir que el nostre acompliment en el treball pugui arribar a afectar-se.

Però … és veritat que les seves conseqüències només es donen a l’estiu? La resposta és NO. Depenent del lloc de treball de la persona es pot estar exposat a altes temperatures durant tot l’any. Per tant, haurem de diferenciar la calor que passa amb el canvi d’estació i el que es relaciona amb el lloc de treball, ja que, els seus efectes sobre la persona seran de diferent gravetat.

Encara que, el com ens pugui afectar la calor, no solament depèn de la temperatura i el seu temps d’exposició. Hi ha altres factors que estan relacionats. Aquests es poden dividir en personals, ambientals i segons les tasques realitzades en el treball:

  • Personals: la capacitat del cos a aclimatar-se al medi ambient del treball, la condició física, l’alimentació, antecedents mèdics (malalties cardiovasculars, respiratòries, diabetis o insuficiència renal), prendre certs medicaments, consum de substàncies tòxiques com l’alcohol i la cafeïna, i l’edat.
  • Ambientals: exposició a temperatures i humitats altes, poca ventilació i exposició intensa a la radiació solar.
  • Segons les tasques del treball: realitzar treball físic intens, poc temps de descans i / o poques pauses, i vestimenta requerida per al lloc de treball que no facilitin l’evaporació de la suor.

Com es pot veure en els factors que influeixen a com la calor ens afecta és molt important l’estat de salut de la persona, el temps d’exposició a altes temperatures, com està condicionat el lloc de treball i el tipus de tasques que es realitzen.

En relació a les seves conseqüències la deshidratació i els cops de calor són els més freqüents, però també, s’ha demostrat que l’exposició a altes temperatures té repercussions laborals a les organitzacions a causa de les conseqüències físiques i psicològiques que comporta. Ja que, la calor dificulta la concentració i el benestar de la persona afectant en conseqüència a l’acompliment de la persona a la feina reduint el seu rendiment, productivitat i eficàcia.

Així doncs, és molt important saber que accions prendre perquè la calor ens afecti el més mínim possible. A continuació es presenten alguns consells per fer-hi front:

Consells generals …

  • Pràctica exercici: d’aquesta manera es contribueix a que millori l’esforç del sistema cardiovascular i que el cos pugui tolerar millor la seva aclimatació al medi ambient.
  • Beu aigua amb freqüència, encara que no tinguis set. El cos ha d’estar hidratat, per tant, procura també fer-ho en finalitzar la jornada laboral.
  • Evita prendre begudes alcohòliques, amb cafeïna o molt ensucrades, ja que, aquestes afavoreixen la deshidratació.
  • Realitza una bona alimentació: evita menjars calents i copioses, procura que siguin lleugeres i sense greixos. Tingues en compte que, tant l’obesitat com la primesa excessiva disminueixen la tolerància a la calor.

Si treballes a l’aire lliure …

  • Utilitza crema de protecció solar.
  • Protegeix-te del sol: portar roba ampla, de teixit lleuger, clara i protegeix el teu cap amb una gorra o barret de teixit transpirable.
  • Protegeix la teva zona de treball del sol, si és possible.
  • Fes pauses i descansa en llocs frescos, d’ombra.
  • Limitar el temps i la intensitat de l’exposició al sol: fes rotacions de tasca i redueix les activitats físiques més intenses a l’aire lliure durant les hores més caloroses.

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

Només tens una pell. Protegeix-te del dany solar
12 jun

Només tens una pell. Protegeix-te del dany solar

El sol és una Font de vitamina D, afavoreix la fixació de calci en els ossos, prevenint malalties com l’osteoporosi; però la seva exposició sense mesures de protecció adequades pot causar greus alteracions i / o malalties a la pell.

El proper 13 de juny, se celebra el Dia Europeu de la Prevenció contra el Càncer de Pell amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància de l’autocura per evitar aquesta malaltia.

El càncer de pell és el tipus de càncer més freqüent al nostre país. Dels gairebé 3 milions de melanomes que es diagnostiquen cada any al món, el 90% es deu a una exposició solar sense protecció i el 10% restant són per causes genètiques. És preocupant saber que en els últims 4 anys, el càncer de pell s’ha incrementat en un 38% al nostre país. No obstant això, és dels que té millors perspectives de curació si es detecta de forma precoç: el 90% dels càncers cutanis es poden curar si es diagnostiquen a temps.

És més freqüent en l’home, presentant un pic d’incidència que afecta de manera considerable a la població adulta laboralment activa. Com ja hem indicat, l’exposició solar és el principal factor de risc laboral carcinogen, sense oblidar la diversitat de substàncies carcinògenes emprades en diversos processos industrials.
Durant la celebració d’aquest dia es té prevista diferents iniciatives, com a celebració de campanyes de sensibilització, promogudes per diferents associacions i / o entitats, entre les quals es troba Activa Mútua, però totes elles amb un únic objectiu comú: la detecció precoç del càncer de pell.

Escolta la teva pell. Presta atenció a l’aparició de taques (generalment vermelloses), que poden descamarse i sagnar; nòduls (elevacions o prominències de la pell arrodonides) i úlceres que no cicatritzen. Examina la teva pell, periòdicament davant d’un mirall, sense descuidar zones de difícil accés com coll, orelles, espatlles, glutis, cames, cuir cabellut, esquena i zones genitals.
Se sospita de l’existència d’un melanoma quan una taca o piga en la teva pell presenta un o més d’aquests signes:
La regla del ABCDE en la detecció del càncer de pell:
A de Asimetria: la meitat de la piga o marca de naixement no correspon a l’altra meitat.
B de Marc: les vores són irregulars, desiguals, dentats o poc definits.
C de Color: el color no és uniforme i pogués incloure ombres color marró o negres, o algunes vegades amb taques rosades, vermelles, blaves o blanques.
D de Diàmetre: la piga mesura més de 6 mil·límetres d’ample (al voltant de ¼ de polzada o aproximadament de la mida de l’esborrany d’un llapis), encara que els melanomes algunes vegades poden ser més petits que això.
I d’Evolució: la mida, la forma o el color de la piga estan canviant.

Finalment aportem unes recomanacions per evitar l’aparició de càncer de pell:
• No oblidis les teves ulleres de sol. És important protegir els teus ulls.
• Protegeix-te quan facis activitats a l’aire lliure.
• Utilitza gorra
• Evita les cremades del sol. Protegeix-te amb roba adequada.
• Evita l’exposició al sol durant molt de temps, i amb especial precaució en hores compreses entre les 12- 17 h
• Fes servir crema protectora amb alt factor de protecció, mínim 30, i aplica-cada 2 h o immediatament després de nedar o suar, i 30 minuts abans de sortir de casa.
• Hidrata’t molt (beu aigua freqüentment per evitar insolacions o marejos)
• Aneu amb compte amb la llum reflectida, especialment en superfícies metàl·liques, és molt agressiva i pot causar lesions oculars.
• No et fiïs de la núvols, els raigs UV actuen igualment
• Examina la teva pell cada mes, dels peus al cap. Acudeix a un especialista, periòdicament per realitzar una revisió a fons.

En Activa Mútua ens importa la teva salut i volem recordar-te que l’adopció de petites pràctiques preventives pot ajudar-te a no afavorir el desenvolupament d’aquesta malaltia.

La salut dels nostres treballadors és la salut de les nostres empreses.

Salud López. Departament de Prevenció de Riscos Laborals – Activa Mútua

Dia mundial sense tabac, t’atreveixes a intentar-ho?
27 mai

Dia mundial sense tabac, t’atreveixes a intentar-ho?

Segur que més d’una vegada teus amics, familiars, companys de feina t’hauran dit i repetit totes les repercussions que comporta el fet de fumar, però, saps quins són els millors motius perquè deixis de fumar? ‘Els que et puguis donar a tu mateix! Ja que, per molt que els altres tinguin bons arguments (i raons) perquè deixis de fumar, el que ha de fer-ho ets tu, per tant has de trobar els motius que t’ajudaran a deixar-ho.

Per què costa tant deixar de fumar?

Deixar de fumar no només es tracta de tenir la “voluntat” per fer-ho. Si fos així, molta gent ja ho hauria aconseguit fa temps. Hi ha molts altres factors que estan involucrats i contribueixen a que aquesta tasca sigui més difícil. Aquests són: biològics, psicològics i ambientals.

Relacionat amb els factors biològics està un dels components del tabac. La nicotina és una substància psicoactiva. Una substància psicoactiva és aquella que el seu consum pot modificar l’estat físic i mental de l’individu, produint dependència, síndrome d’abstinència i necessitat de consum. Dit en altres paraules, consumir tabac contribueix al fet que es produeixin canvis en el nostre cervell que fan que tinguem més necessitat de fumar. El consum de tabac augmenta els nivells de dopamina en el nostre cervell creant en conseqüència un augment de la sensació de plaer. Altrament, en deixar de fumar, el nostre cos activa uns mecanismes per recuperar el nivell de funcionament que tenia abans de consumir, manifestant-se en una sèrie de símptomes, com a reacció del cos a l’intentar mantenir un bon equilibri sense tabac en l’organisme (síndrome d’abstinència).

Els factors psicològics més relacionats són la capacitat de control de la persona, el maneig de la impulsivitat, la capacitat d’afrontament, la visió que tenim sobre el tabac, les nostres creences i mites sobre deixar de fumar, i la motivació i la determinació a deixar de fumar.

Els factors ambientals són els que estan relacionats amb el nostre entorn: la disponibilitat i accessibilitat al tabac, la publicitat, el nostre estil de vida, la percepció que té la gent del nostre entorn sobre el tabac i la relació habitual amb gent que fumi.

Com es pot veure, hi ha una gran varietat de factors que estan relacionats amb el consum, però, de la mateixa manera, el conèixer-los ens pot ajudar a prevenir-los. Hi ha diverses actuacions que es poden fer durant el dia a dia per deixar de fumar, tot i que, abans cal plantejar-se les dues següents preguntes:

Vull deixar de fumar?

Encara que sembli molt simple, per deixar de fumar cal voler fer-ho, per un mateix. Si només ho intentem perquè ens sentim pressionats per la gent del nostre voltant probablement, al cap d’un temps tornarem a ballar-la. Per això, has de tenir-ho molt clar i trobar els motius que et impulsin a fer-ho. Pot ajudar-te fer una llista amb els pros i els contres.

Per què fumo?

Podem trobar cinc raons principals per les quals podem estar fumant: 1) per automatisme (rutina), 2) perquè el tabac fa efecte d’estimulant (ajuda a mantenir-nos clars i actius), 3) perquè funciona com a reforç gestual (tenir-lo entre les mans ), 4) per plaer-relaxació o reduir estats negatius, 5) per addicció. És possible que una mateixa persona pugui tenir més d’una d’aquestes cinc raons. És important saber quina és la teva, ja que, depenent d’ella algunes estratègies funcionessin millor que altres.

Com preparar-se per deixar de fumar?

Com hem comentat, crea una llista amb els motius pels quals vols deixar de fumar. A continuació fixa una data exacta per començar a deixar de fumar, per exemple, dins d’un mes. Mitjançant es vagi apropant la data és recomanable anar preparant:

1) Fes còpies de la llista i posa-les en les habitacions que estiguis més per casa (també, si és possible a la teva oficina o lloc treball), en les teves pauses veus llegint-les i reflexionant seu contingut. Això servirà també per assegurar-te si són raons importants i significatives per a tu o cal modificar, treure o afegir alguna cosa.

2) Quan faltin dues setmanes per a la data registra el nombre de cigarretes que fumes durant el dia i en què situacions ho fas. D’aquesta manera prendràs consciència de la quantitat i els moments en què fumes.

Si fumes per automatisme, s’identifica amb l’ajuda del registre les situacions en què més fumes i busca una alternativa al cigarret per a aquesta situació (menjar una poma, pipes, un xiclet, etc.). També, si és necessari canviar la teva rutina per no trobar-te amb aquestes situacions.

Si fumes per l’efecte d’estimulant que produeix per millorar el nivell d’alerta fes respiracions ràpides durant 30-40 segons, també realitza activitats que activin el teu cos com estirar el cos, passejar, agafar la bicicleta, etc.

Si fumes per reforç gestual busca un altre objecte per posar entre les teves mans com un bolígraf, un clauer, una pilota de goma per estrènyer etc.

Si fumes per plaer-relaxació o per reduir estats negatius practica exercicis de respiració i relaxació, i busca altres activitats que siguin agradables per a tu com, escoltar música, mirar una sèrie de televisió, passejar, queda amb amistats, menja alguna cosa que sigui agradable per a tu, etc.

És important poder comptar amb algú que ens ajudi, un company, amic o familiar, que es pugui comprometre a escoltar-nos i brindar suport. Pots demanar al teu cercle més proper que, no fumin davant teu i que no t’ofereixin cigars. Si coneixes algú que ha deixat de fumar també pot ser positiu poder comptar amb ell / a perquè t’ajudi durant el procés.

Recorda que, si aconsegueixes deixar de fumar i alhora recaus … no passa res! Forma part del procés, ho estàs fent bé. Tingues sempre clar els teus motius per seguir intentant-ho i segueix posant en pràctica les estratègies que més et ajudin.

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

Dia Mundial de la Veu – 16 d’abril
12 abr

Dia Mundial de la Veu – 16 d’abril

La major part de nosaltres fem servir sovint la nostra veu en l’entorn laboral, convertint-se en molts casos en un instrument imprescindible sense el qual ens resulta impossible dur a terme part de les activitats que desenvolupem quotidianament.

L’any 1999, el Dr. Nedio Steffen, president aleshores de la Societat Brasilera de Laringologia i Veu, va dur a terme una campanya per potenciar i donar a conèixer els recursos necessaris per tenir una adequada salut vocal i d’aquesta manera prevenir possibles patologies.

A partir del 2003, des de Brasil, van compartir aquesta fructífera experiència amb els seus col·legues laringólogos a nivell internacional convidant-los a unir-se a la campanya, donant origen al que avui anomenem dia mundial de la Veu.

Aquest dia, que se celebra a tot el món el 16 d’abril, té com a objecte conscienciar sobre la importància d’un adequat cura de la veu basat fonamentalment en tres premisses:

Evitar l’abús de la veu i l’ús del tabac o altres substàncies tòxiques.

El valor d’un diagnòstic precoç, disminuint els casos de càncer i altres patologies a través de la detecció primerenca.

I finalment i fonamental, el profit d’una prevenció adequada, Informant i instruint a la població sobre els símptomes a tenir en compte per visitar a un professional, la importància dels exercicis d’entrenament vocal, etc.

El lema d’aquest any “Es amable amb la teva veu” ha donat nom, al seu torn, a una interessant jornada organitzada per la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll, que es va celebrar el passat dia 10 d’abril i va comptar amb la participació de diferents professionals que treballen amb la veu com la periodista Nieves Herrero, el cantant Miguel Ríos o l’actriu de doblatge Maria Pérez Bru. Van intervenir també la doctora Mª àngels Mate Bayon, del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón i Roxana Coll, fonoaudióloga i logopeda.

A destacar la tasca altruista que es desenvoluparà durant el mes d’abril, conegut com el mes de la veu i que portaran a terme otorinolaringòlegs de diferents zones d’Espanya oferint revisions gratuïtes de les cordes vocals. (Més informació www.seorl.net).

Un rànquing elaborat per la SEORL-CCC indica que els mestres d’infantil que tenen alumnes d’entre un i cinc anys, són els professionals que més patologies de la veu pateixen.

Tal com explica el Dr. Pere Bell, responsable del Departament. Pla General d’Absentisme d’Activa Mútua, en l’interessant article “laboralitat de les disfonies: Nòduls vocals” (Graduats Socials nº83.2016):

“Els professionals de la veu són tots aquells treballadors que tenen la veu com a eina fonamental per al desenvolupament de la seva activitat laboral. Aquest col·lectiu inclou el personal dedicat a la docència (primera categoria professional amb risc de patir malalties professionals de la veu segons l’Organització Internacional de Treball) però també a teleoperadors, cantants, actors, locutors, conferenciants, etc. “.

En Activa Mútua som conscients d’aquesta situació, disposant d’un protocol mèdic per a aquests professionals en què es contempla amb profunditat el control de les malalties professionals relacionades amb trastorns de la veu.

Comptem també amb una completa guia sobre cures de la veu que té com a objectiu principal capacitar aquests treballadors sobre els mecanismes de la producció vocal normal i els factors que la modifiquen, proporcionant eines que permetin reduir els excessos vocals, aprendre una adequada tècnica vocal i adquirir hàbits i conductes que ajudin a millorar la qualitat de la veu.

En aquesta mateixa línia des prevenció de riscos laborals es realitzen Jornades de Sensibilització per a la promoció de la salut sobre les cures de la veu en les disfonies professionals aportant la part pràctica d’aquests coneixements.

Per finalitzar recordar la importància d’una bona hidratació, un descans adequat, evitar el cafè i els caramels de menta en excés ja que ressequen la mucosa, zero estrès i per descomptat, evitar cridar.

Com va dir George Hervert de Carnarvon: “Millor que aixecar la veu, reforçar l’argument”.

 

Javier Vega Molpeceres – Responsable Oficines sectorials

Sedentarisme entre el jovent
01 abr

Sedentarisme entre el jovent

En la societat actual, i com a conseqüència de la industrialització i d’un desenvolupament tecnològic cada vegada major, hem canviat el nostre estil de vida cap a un model més sedentari; passem moltes hores asseguts tant en el treball com en el temps d’oci  (utilitzant l’ordinador, veient la televisió, llegint o jugant amb videoconsoles, etc.). Com a resultat també d’una societat més globalitzada, realitzem cada vegada més viatges on romanem asseguts moltes hores seguides i, a més, utilitzem cada vegada més el cotxe i altres mitjans de transport, fins i tot per a trajectes curts.

Des de fa ja molt temps, se sap que l’activitat física té molts beneficis per a la salut, però més recentment s’han realitzat estudis que demostren que també s’obtenen importants beneficis reduint el sedentarisme.

Per tant, a més de seguir les recomanacions d’activitat física específiques per cada grup d’edat, és important que comprenguem els beneficis de disminuir el sedentarisme en les nostres rutines:

  • Ser persones menys sedentàries redueix el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2.
  • Sembla protegir enfront de molts dels factors de risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, com la hipertensió o l’obesitat, encara que encara són necessaris més estudis que analitzin les conseqüències del sedentarisme independentment de l’activitat física.
  • I, d’altra banda, hi ha estudis que associen el sedentarisme amb major risc d’alguns tipus de càncer com el de còlon, pròstata, ovari o úter.

A més, entre els més joves, reduir el sedentarisme pot contribuir a:

  • Millorar la forma física i mantenir un pes saludable.
  • Facilitar un major desenvolupament d’habilitats socials.
  • Millorar l’aprenentatge i l’atenció, el comportament i el rendiment escolar.
  • Millorar les habilitats del llenguatge.
  • Millorar l’autoestima.
  • Al no passar tant temps asseguts, a casa o jugant sols amb tablets, consoles o altres pantalles, tenen més temps per divertir-se amb les seves amigues o amics i aprendre noves habilitats.

En resum, reduir el sedentarisme té grans beneficis per a la nostra salut a curt i llarg termini, i pot fer-se de manera senzilla modificant algunes rutines diàries.

Podem obtenir beneficis per a la nostra salut a curt i llarg termini cuidant dos aspectes que actuen de manera independent:

  • Realitzant activitat física tots o gairebé tots els dies de la setmana
  • Reduint el temps de sedentarisme

És important fer ambdues coses!

Només l’activitat física no seria suficient per reduir els efectes negatius del temps que destinem a activitats sedentàries.

Per ser persones menys sedentàries és important evitar o interrompre els llargs períodes de temps que passem assegudes, amb petites pauses o descansos actius en els quals realitzem algun moviment.

1.- Canviar algunes rutines sedentàries:

Pots trencar les teves rutines sedentàries fent petits canvis en el teu dia a dia:

  • UNA PARADA ABANS: Si vas en transport públic baixa’t una parada abans i si utilitzes el cotxe, aparca-ho una mica abans d’arribar a la teva destinació.
  • CAMINAR O ANAR AMB BICI: Intenta anar al treball, a classe, a la compra, o qualsevol altra destinació caminant o amb bicicleta; i si ja ho fas, escull rutes més llargues.
  • TRIA ESCALES: Escull les escales sempre que sigui possible en lloc de l’ascensor o les escales mecàniques.
  • APROFITA QUALSEVOL MOMENT: Treu les escombraries i aprofita per donar un petit passeig o si tens gos, treu-ho a passejar més sovint. A més, aprofita qualsevol excusa quan estiguis assegut per aixecar-te i estirar les cames; per parlar per telèfon, per anar a beure aigua o al lavabo, etc.

 Si el teu treball t’ho permet, adquireix les següents rutines:

  • Camina mentre parles per telèfon.
  • Si els teus companys els tens al mateix edifici, aixeca’t per parlar amb ells en lloc d’enviar mails.
  • Quan puguis fer pauses surt a caminar.
  • Camina després del temps per menjar.
  • Aixeca’t per beure aigua.
  • Intenta estar dempeus quan no precisis treballar assegut. Alterna tasques que afavoreixin canvis posturals.
  • Quan et desplacis del teu lloc de treball fes-ho caminant ràpid.
  • Puja i baixa escales sempre que puguis.
  • Pots anar al lavabo en una altra planta i així desplaçar-te.
  • Organitza reunions de treball més curtes i freqüents.
  • I quantes altres estratègies puguis adquirir per moure’t mentre treballes.

2.- Activitat física recomanada en joves:

  •  60 minuts al dia d’activitat aeròbica moderada, que és aquella activitat en la qual es requereix un esforç moderat per a l’edat, són activitats sense ritme competitiu que ens generen augment de sensació de calor, amb lleugera sudoració, amb augment del ritme respiratori i cardíac però que ens permet parlar amb poc esforç. Per exemple:
  • Caminar ràpid o a pas lleuger
  • Muntar amb bicicleta
  • Senderisme
  • Patinatge
  • Carrera a ritme suau
  • Activitat aeròbica vigorosa uns 3 cops per setmana. Es tracta d’activitats físiques on l’activitat cardiorespiratòria és elevada, amb sensació de calor forta, amb sudoració i on l’acte de parlar és molt dificultós.

Seria per exemple:

  • Jocs actius que impliquen córrer, saltar, etc.
  • Muntar amb bicicleta amb recorreguts llargs i dificultosos.
  • Esports actius com arts marcials, futbol, bàsquet, tennis, etc.
  • Dansa vigorosa.
  • Activitats d’enfortiment muscular, que comprenen activitats de força i de resistència. Suposen d’un moderat a un alt nivell d’esforç treballant els principals grups musculars de cames, malucs, esquena, abdomen, tòrax, espatlles i braços. Podem incloure:

 Realitzar exercicis de força utilitzant el propi cos com abdominals, esquats, flexions, etc.

  • Activitats com reptar, grimpar cordes, escales, etc.
  • Exercicis de resistència mitjançant bandes elàstiques, màquines de musculació, etc.
  • Activitats gimnàstiques de nivell i monitoritzades.
  • Esports competitius amb entrenador.
  • Activitats d’enfortiment ossi. Són activitats d’impacte osteoarticular que generen força sobre els ossos i contribueixen al creixement i enfortiment d’aquests. Per exemple:
  • Salts dempeus o partint de la posició d’esquat, saltar obstacles, etc.
  • Salts d’altura o de longitud.
  • Llançaments.
  • Esports com la gimnàstica, bàsquet, handbol, voleibol, tennis, beisbol, arts marcials.
  • Ball competitiu, aeròbic, steps.

Sapigueu que si realitzeu activitat física esteu transmetent un model de vida actiu que és beneficiós per a la vostra salut com pels altres.

Cada persona juga un paper de vital importància en la promoció i facilitació d’oportunitats en la pràctica d’activitat física per a la comunitat i societat en la què vivim.

 

Dr. Alfred Barredo – Activa Mútua Empresa saludable

La prevenció dels efectes de la salut derivats del treball sedentari en joves associats a noves tecnologies
01 abr

La prevenció dels efectes de la salut derivats del treball sedentari en joves associats a noves tecnologies

El desenvolupament i implantació de les noves tecnologies ens ofereixen moltes oportunitats, però estan generant canvis profunds tant en la nostra forma de vida com en noves dinàmiques de treball: és preocupant l’efecte d’aquelles sobre la inactivitat, el sedentarisme i problemes en determinades articulacions, causat principalment per l’accessibilitat a eines com els TELÈFONS INTEL·LIGENTS i TABLETS, entre la població més jove principalment, i independentment del lloc de treball al què s’adscrigui el treballador i de l’activitat que aquest hagi d’exercir per a això.

No és el mateix sedentarisme que inactivitat física. Per sedentarisme s’entén realitzar una activitat mentre s’està en posició asseguda o reclinada, que suposi una baixa despesa d’energia i que ocorri mentre s’està despert. I per inactivitat física, es fa referència a no realitzar suficient activitat física.

Els riscos per a la salut s’incrementen significativament quan s’acumulen més de 7 hores diàries de sedentarisme i quan es roman assegut més de 30 minuts seguits, sense interrupció.

En l’actualitat, tant la inactivitat física com el sedentarisme i la postura del nostre cos en utilitzar les noves tecnologies són els factors de risc responsables del dolor d’esquena, mal de coll, espatlles i canells, formigueig en els dits de les mans, fins i tot molèsties oculars, maldecaps, cansament general, ansietat i insomni.

Les mesures preventives per reduir els efectes negatius sobre la salut de l’ús de les noves tecnologies en aquells llocs de treball que així les requereixin i els hi siguin indispensables per a l’acompliment de les seves funcions, d’una manera més o menys intensiva, són:

  • Disminuir el temps sedent amb reunions més curtes, disposar d’espais habilitats per parlar pel mòbil i fer-ho dempeus, utilitzar auriculars i/o mans lliures per atendre les trucades del mòbil, prioritzar l’ús de les versions web de les apps (exemple: Whatsapp Web) per reduir els riscos posturals continuats en coll i canells, aixecar-se sovint per beure aigua i per accedir a la fotocopiadora o impressora, augmentar l’activitat física diària, usar preferiblement les escales, realitzar a peu els desplaçaments més curts, alternar determinades tasques en bipedestació, no atendre les trucades del mòbil sostenint-ho entre l’espatlla i la galta amb el coll estès, reduir el temps d’exposició continuat a la lluentor de la pantalla en entorns amb molt poca llum, convertir missatges d’àudio a missatges de text a través de la icona del micròfon del teclat instal·lat en el mòbil o tablet sense haver d’escriure sobre la pantalla, utilitzar suports on deixar recolzats el mòbil o la tablet per visualitzar contingut multimèdia i escriure amb l’ajuda de llapis integrats o teclats externs, etc.

 

Jorge Orpez Salas – Tècnic del Departament de PRL Activa Mútua

Els Trastorns del son i el Treball
15 mar

Els Trastorns del son i el Treball

Els trastorns del son són patologies amb elevada prevalença en la població general. Estan presents com a agent causal o com a agreujants, en molts accidents laborals, especialment en aquells que impliquen conducció de vehicles, maquinària perillosa o activitat de risc. El son suposa un greu problema per realitzar treballs que, per les seves característiques, una falta d’atenció pugui comportar riscos per al propi treballador o per a altres persones del seu entorn.

La somnolència pot tenir com a causa la síndrome d’apnees obstructives durant el son (SAOS) que té per característica que durant el son es produeixen episodis repetitius d’obstrucció de les vies aèries superiors.

A més no dormir bé suposa alteracions físiques, psicològiques i emocionals que van més enllà del cansament. En aquest sentit existeixen estudis que relacionen la falta de son amb un increment del risc de malalties cardiovasculars i amb una major predisposició de sofrir patologies com la diabetis i l’obesitat. Encara que l’evidència científica no està suficientment clara, el son és important per a molts processos fisiològics, que estarien darrere de l’augment de determinats problemes de salut.

No dormir bé no solament provoca cansament i fatiga l’endemà, sinó que pot estar darrere de problemes de salut més greus.

Pel que es considera de vital importància la detecció primerenca dels trastorns del son mitjançant el sistema general de Salut o bé en l’àmbit laboral mitjançant la Vigilància de la salut.

És necessari unificar criteris de valoració d’aptitud laboral en els treballadors que sofreixen aquestes patologies, per evitar tant discriminacions interindividuals, si la valoració és molt restrictiva; com a augment del risc d’accidentalitat laboral si no es té en compte el risc afegit que suposen les patologies del son.

La inclusió habitual en Vigilància de la salut de senzills test de detecció i la derivació primerenca a l’especialista dels treballadors amb hipersomnolència permetrà el desenvolupament d’una prevenció eficaç dels danys associats als trastorns del son.

El treball coordinat entre especialistes en medicina del treball, tècnics en prevenció de riscos laborals i especialitats mèdiques implicades en trastorns del son permetrà una millor gestió de la patologia i per tant del risc derivat, així com una reducció de costos soci-laborals i cost personal del treballador afectat.

 

Montse Pàmies – Cap Departament Riscos Laborals Activa Mútua