Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Categorías: Artículos PRL

Només tens una pell. Protegiu del dany solar
12 jun

Només tens una pell. Protegiu del dany solar

El sol és una Font de vitamina D, afavoreix la fixació de calci en els ossos, prevenint malalties com l’osteoporosi; però la seva exposició sense mesures de protecció adequades pot causar greus alteracions i / o malalties a la pell.

Dimarts que ve, 13 de juny, se celebra el Dia Europeu de la Prevenció contra el Càncer de Pell amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància de l’autocura per evitar aquesta malaltia.

El càncer de pell és el tipus de càncer més freqüent al nostre país. Dels gairebé 3 milions de melanomes que es diagnostiquen cada any al món, el 90% es deu a una exposició solar sense protecció i el 10% restant són per causes genètiques. És preocupant saber que en els últims 4 anys, el càncer de pell s’ha incrementat en un 38% al nostre país. No obstant això, és dels que té millors perspectives de curació si es detecta de forma precoç: el 90% dels càncers cutanis es poden curar si es diagnostiquen a temps.

És més freqüent en l’home, presentant un pic d’incidència que afecta de manera considerable a la població adulta laboralment activa. Com ja hem indicat, l’exposició solar és el principal factor de risc laboral carcinogen, sense oblidar la diversitat de substàncies carcinògenes emprades en diversos processos industrials.

Durant la celebració d’aquest dia es té prevista diferents iniciatives, com a celebració de campanyes de sensibilització, promogudes per diferents associacions i / o entitats, entre les quals es troba Activa Mútua, però totes elles amb un únic objectiu comú: la detecció precoç del càncer de pell.

Escolta la teva pell. Presta atenció a l’aparició de taques (generalment vermelloses), que poden descamarse i sagnar; nòduls (elevacions o prominències de la pell arrodonides) i úlceres que no cicatritzen. Examina la teva pell, periòdicament davant d’un mirall, sense descuidar zones de difícil accés com coll, orelles, espatlles, glutis, cames, cuir cabellut, esquena i zones genitals.

Se sospita de l’existència d’un melanoma quan una taca o piga en la teva pell presenta un o més d’aquests signes:

La regla del ABCDE en la detecció del càncer de pell:
A de Asimetria: la meitat de la piga o marca de naixement no correspon a l’altra meitat.
B de Marc: les vores són irregulars, desiguals, dentats o poc definits.
C de Color: el color no és uniforme i pogués incloure ombres color marró o negres, o algunes vegades amb taques rosades, vermelles, blaves o blanques.
D de Diàmetre: la piga mesura més de 6 mil·límetres d’ample (al voltant de ¼ de polzada o aproximadament de la mida de l’esborrany d’un llapis), encara que els melanomes algunes vegades poden ser més petits que això.
E d’Evolució: la mida, la forma o el color de la piga estan canviant.

Finalment aportem unes recomanacions per evitar l’aparició de càncer de pell:

• No oblidis les teves ulleres de sol. És important protegir els teus ulls.
• Protegeix-te quan facis activitats a l’aire lliure.
• Utilitza gorra
• Utilitza roba amb protecció
• Evita l’exposició al sol durant molt de temps, i amb especial precaució en hores compreses entre les 12- 17 h
• Fes servir crema protectora amb alt factor de protecció, mínim 30, i aplica-cada 2 h.
• Hidrata’t molt (beu aigua freqüentment per evitar insolacions o marejos)
• Aneu amb compte amb la llum reflectida, especialment en superfícies metàl·liques, és molt agressiva i pot causar lesions oculars.
• No et fiïs de la núvols, els raigs UV actuen igualment

En Activa Mútua ens importa la teva salut i volem recordar-te que l’adopció de petites pràctiques preventives pot ajudar-te a evitar el desenvolupament d’aquesta malaltia.

La salut dels nostres treballadors és la salut de les nostres empreses

Mª Salud López
Tècnica Departament de Prevenció de Riscos Laborals
Activa Mútua

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball
28 abr

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball

Amb la finalitat de promoure la prevenció d’accidents laborals i malalties professionals a tot el món, el 28 d’abril de cada any es celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el treball.

Aquest Dia de celebració és un dia, també, de reflexió i de record de totes les persones que han sofert lesions i que han  perdut la vida prematurament per motius laborals.

“Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball” és la campanya que dedica aquest any l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a commemorar aquesta data.

En el marc de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i de múltiples convenis, recomanacions i protocols de l’Organització Internacional del Treball sobre seguretat i salut laboral, els països s’han compromès a recopilar i utilitzar dades fiables sobre seguretat i salut en el treball.

Per a donar compliment a aquest compromís, és necessari que els països estableixin sistemes de recopilació de dades efectives, a través dels quals s’obtingui documentació fiable sobre els accidents de treball i les malalties professionals.

Ambla informació obtinguda, tractada de manera confidencial,  es podran detectar perills i riscos nous i incipients; identificar sectors, ocupacions, models empresarials i pràctiques perilloses; formular polítiques, sistemes i programes a tots els nivells (internacional, nacional i empresarial); establir prioritats i mesurar els progressos.

Per aconseguir l’èxit d’aquesta ambiciosa tasca, els països han de ser conscients dels reptes i obstacles que existeixen a l’hora de recopilar dades efectives sobre seguretat i salut laboral, especialment en aquests casos:

  • Sectors d’activitat i persones treballadores excloses de la cobertura, els accidents de treball i malalties professionals dels quals no es notifiquen, disminuint, així, la fiabilitat i la utilització efectiva de les dades recopilades (Sector públic, treball domèstic, persones treballadores per compte propi, etc.).
  • Dificultat en detectar, notificar i registrar les malalties professionals i suposats casos de malalties professionals.
  • Llista de malalties professionals que varia d’un país a un altre.
  • Definicions de termes clau de seguretat i salut en el treball que varien d’una autoritat a una altra o entre països.
  • Informació exigida pels sistemes de notificació i registre sobre la mort, lesió o malaltia professional, que també varia d’una autoritat a una altra i entre diferents països.

Optimitzar la compilació i l’ús de les dades sobre seguretat i salut en el treball es centra, en definitiva, en la necessitat fonamental de millorar la capacitat que tenen els països per a recopilar i utilitzar dades fiables sobre seguretat i salut en el treball.

I és que conèixer la realitat del nostre món laboral és essencial per establir prioritats i millorar els programes preventius i els llocs de treball.

IMG_0800

Maite Fernández.

Tècnic de Prevenció de Riescos Laborals

 

 

 

Les Dones en el canviant món del Treball
08 mar

Les Dones en el canviant món del Treball

La filòsofa i escriptora francesa Simone de Beauvoir deia que “el feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”. Per aquest motiu des de 1910 se celebra, el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora com una lluita a favor de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. El tema d’aquest any és “Les dones en un món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 en 2030”.

Alguns dels objectius fixats per al 2030 sobre la igualtat de gènere són, per exemple, vetllar perquè l’educació de les nenes sigui gratuïta, equitativa i de qualitat per tal d’aconseguir uns resultats més eficaços. A més, donades les noves oportunitats generades per la globalització i la revolució digital i tecnològica, les nenes han de tenir la possibilitat d’accedir a una àmplia varietat de carreres. Per això, se les ha d’animar a escollir més enllà de les opcions tradicionals, com les àrees de servei i atenció, i canviar cap a ocupacions en la indústria, l’art, la funció pública, l’agricultura moderna i la ciència. Actualment, només el 18% dels títols de grau relacionats amb aquests àmbits corresponen a dones, mentre que en aquest camp laboral representen el 25%.

D’altra banda, una altra de les metes establertes per 2030 és posar fi a totes les formes de discriminació contra les dones més enllà del tema del gènere com el són l’orientació sexual, la discapacitat, l’edat avançada i la raça. Aquests factors contribueixen a la desigualtat salarial, que se situa sobre el 23%. Per aquest motiu, per millorar les condicions laborals, cal oferir incentius per contractar i retenir les treballadores, a més d’una ampliació de les prestacions per maternitat per afavorir la seva reincorporació a la feina. Juntament amb això, es necessiten canvis importants en les prestacions de paternitat, a més de canvis culturals que facin factible l’acceptació de la baixa dels pares i es pugui beneficiar tota la família.

En definitiva, aquest 2017 cal lluitar col·lectivament perquè no hi hagi cap lloc en l’entorn d’una nena on aprengui que les dones han de ser menys, tenir menys i somiar a menor escala que els homes.

Feliç Dia Internacional de la Dona Treballadora!

Montse Pàmies

Cap Departament PRL Activa Mútua

ppDSC_4571

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina
31 ago

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina

I… desgraciadament, tot el bó arriba a la seva fi…torna setembre, adéu a l’estiu, als dies de descans i desconnexió, toca desfer maletes, i el pitjor, haver de tornar a escoltar tots els matins aquest maleït despertador per anar a treballar…

És el que es denomina síndrome de tornada al treball o estrès post-vacacional.

Segons un informe d’Adecco, consultora de Recursos Humans, el 30% dels treballadors espanyols, sofrirà aquesta síndrome, causat per un fracàs durant el procés d’adaptació entre un període de vacances i d’oci amb la volta a la vida laboral. Produeix diferents símptomes que ens fan respondre al desenvolupament de les nostres funcions amb un menor rendiment, arribant en moltes ocasions a ser causa responsable d’absentisme laboral.

Aquests símptomes es caracteritzen per apatia, cansament, falta d’energia, falta de gana, insomni, falta de concentració, fins i tot en algunes ocasions, presentant quadres més severs com a depressió, conducta violenta, etc.

La probabilitat de sofrir aquesta patologia vindrà determinada per nombrosos factors, entre els quals es troba la personalitat del treballador i l’entorn laboral. En aquest sentit un perfil de treballador amb menor autoestima, desenvolupant treballs monòtons, en ambients hostils, amb extenses jornades de treball i després d’un llarg període de vacances tindrà major tendència a experimentar aquestes sensacions.

Per tant a continuació s’enumeren algunes mesures per prevenir i combatre aquesta síndrome, i que permetin una tornada al treball més suportable:

  1. Planificar la transició de les vacances al treball, sent un procés gradual (tornar de vacances uns dies abans, reestablir a poc a poc l’horari adaptant-ho a la vida laboral habitual, evitar períodes de vacances massa llargs).
  2. Incorporar-se al treball amb actitud positiva, enfocar la càrrega de treball com a nous reptes i il·lusions, encaminats a un assoliment personal.
  3. Adaptar progressivament el ritme de treball, no volent fer-ho tot el primer dia. Organitzar-se i marcar-se metes a curt termini.
  4. Establir hàbits de vida saludable (dormir suficients hores a la nit, menjar correctament seguint una dieta mediterrània, practicar algun esport, aprendre a desconnectar, gaudint de família i/o amics, evitar les presses gestionant correctament el temps al llarg del dia, adoptar una mentalitat positiva).
  5. Les organitzacions tenen la responsabilitat, en aquest sentit de generar un entorn laboral inspirador i estimulant, de col·laboració, en el qual es pugui treballar amb autonomia, amb unes adequades condicions de treball. Enfortir la comunicació afavorint la motivació i implicació del treballador en cada tasca.

Recorda, la volta al treball… amb un SOMRIURE… guanyaràs en salut i contribuiràs a aconseguir un millor entorn laboral.

Maria Salud López Sanchez – Tècnica PRL d’Activa Mútua

Salud Lopez

La formació professional dual ‘versus’ la Prevenció de Riscos laborals
13 jul

La formació professional dual ‘versus’ la Prevenció de Riscos laborals

Des de l’entrada en vigor del Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de recualificación professional de les persones que esgotin la seva prestació per desocupació, ha donat lloc a noves legislacions modificant diversos aspectes de la legislació laboral.

Entre les quals sorgeixen noves modalitats contractuals per afavorir la inserció laboral i la formació, mitjançant la combinació en el procés d’ensenyament i aprenentatge en l’empresa i el centre de formació, entre elles la Formació dual. Fa plantejar-se quina cabuda té aquesta nova figura laboral en l’ambiento de la prevenció de riscos laborals i fins a on arriba la seva aplicació.

Existint dues modalitats en aquest tipus de formació per mitjà de contracto laboral o becat.

En el cas de contracto laboral, sigui la modalitat que sigui, les obligacions són les mateixes que per a qualsevol altre treballador de l’empresa, com pot ser en la formació i informació, l’avaluació de riscos dels llocs de treball, l’obligació de proporcionar-los equips i mitjans de protecció i en general, l’empleno de la normativa en prevenció de riscos laborals.

Quan la presència de l’alumne és mitjançant una vinculació per beca (estrictament acadèmica i no laboral), la normativa de prevenció de riscos laborals no els és aplicable, amb caràcter general, malgrat l’obligació de donar-los d’alta i cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social.

Cal tenir present que qualsevol persona que accedeix a un centre de treball ho ha de fer en condicions de seguretat, ja que el fet de no estar inclòs en l’àmbit d’aplicació de la normativa laboral no vol dir que l’activitat de l’aprenent aquest exempta de riscos que, arribat el cas, poden haver-hi responsabilitats en altres àmbits (responsabilitat civil, etc). És convenient que els empresaris avaluïn la interacció entre els treballs que realitzen els becaris i la resta de treballadors de l’empresa, mitjançant la coordinació d’activitats preventives (RD171/2004).

Un dels temes més rellevants és que en el cas d’accident ocorregut en les instal·lacions del centre de treball on s’ha d’assistir a l’alumne, en aquests casos ha de diferenciar els convenis establerts entre el centre i l’empresa.

Els convenis denominats de Pràctiques (tenir present el RD 1493/2011 de 24 d’octubre, programes de formació finançats vinculats a estudis universitaris o de formació professional) que es pacten estan coberts pel segur escolar i l’assistència la presta qualsevol centre del Sistema Nacional de Salut o en centres concertats amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

O per mitjà del Contracte laboral o becat, en els dos casos, la prestació d’assistència sanitària l’ofereix la Mútua col·laboradora de la Seguretat Social que disposi l’empresa. S’han de notificar i investigar els accidents.

Respecte a la vigilància de la salut, entenc que l’estudiant/becari també ha de ser sotmès a un reconeixement mèdic previ o periòdic quan sigui obligatori en l’empresa, per ser imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, pels altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa. També ha de realitzar-se quan així estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat, tal com estableix literalment l’article 22 de la LPRL.

Jordi Guart Torrents – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Jordi Guart Torrents

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament
06 jul

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament

L’Oficina nacional del sector de l’ensenyament (ONSE) va ser una de les primeres oficines sectorials que va crear Activa Mútua, amb la finalitat de proporcionar un servei molt més personalitzat i eficaç a totes les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament (CNAE 85). Dins d’aquest context, amb el present estudi es pretén realitzar una breu radiografia de la accidentabilidad durant els últims 4 anys en aquestes empreses.

El principal propòsit és determinar les causes i variables presents en la majoria dels accidents amb baixa, per establir posteriorment futures estratègies d’actuació encaminades per reduir la seva incidència.

METODOLOGIA

  • Recopilació a través de les bases de dades corporatives d’Activa Mútua de la accidentabilidad dels anys 2012, 2013, 2014, 2015 de les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament.
  • Camps codificats: Data de l’accident, durada de la baixa, edat, sexe, antiguitat en l’empresa, forma del AT, desviació, parteix afectada, etc.
  • Anàlisi mitjançant estadística descriptiva de les dades.

RESULTATS

  • El perfil de la població laboral estudiada correspon el 65,3% al sexe femení i el 34,7% al sexe masculí.
  • L’índex d’incidència dels accidents amb baixa (nº d’accidents amb baixa per cada100.000 treballadors) s’ha reduït un 8,5% l’any 2015 respecte a l’any 2014.
  • El 41,0% del total dels accidents han estat amb baixa.
  • Del total dels accidents de treball amb baixa, el 60,2% s’han produït en el lloc de treball i el 39,8% han estat in itínere.
  • El 41,6% dels accidents amb baixa ocorreguts en el lloc de treball han estat per sobreesfuerzos, seguit de les caigudes (17,7%).
  • La mitjana d’edat dels accidentats és de 42,1 anys.
  • La durada mitjana dels dies de baixa han estat de 28,9 dies.
  • La mitjana d’antiguitat en l’empresa és de 6,3 anys.
  • El major percentatge de lesions per sobreesfuerzos han tingut lloc en l’esquena.
  • Les lesions principals per sobresfuerzos pertanyen al grup dels esquinços, dislocacions.

CONCLUSIONS

Sobre la base dels resultats obtinguts podem concloure que en les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament, els accidents in itínere i els causats per sobreesfuerzos presenten el major percentatge entre els accidents amb baixa.

Leandro Regidor – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Leandro Regidor

 

 

Seguretat vial en vacances
27 jun

Seguretat vial en vacances

Arriba l’estiu i amb ell, l’augment dels accidents de trànsit, hagut de també a l’augment dels desplaçaments en vehicles per la nostra xarxa de carreteres. Se sap que el factor humà és el principal dels quals intervenen en aquest tipus de sinistres, les distraccions pels telèfons mòbils, per fumar, per somni, etc., i que el mecànic és el següent en importància.

Mirant la comparativa dels accidents de trànsit mes a mes que realitza la DGT, es veu que en any 2016 s’està augmentant en un 1% el nombre d’accidents en vies interurbanes i en un 6% les víctimes mortals a 24 hores. RACE ha realitzat un informe on ens alerta d’un augment del 9% de les avaries dels vehicles, preocupant de forma especial l’increment d’un 11,2% en els casos en els quals s’ha atès a un usuari per un accident de trànsit.

Segons RACE, la falta de manteniment és un problema que pot derivar en una avaria mecànica. Les fallades que van afectar al motor van augmentar un 7%, els de l’alternador un 58% i els de el disc d’embragatge un 89%. També ha detectat un augment de l’11,1% dels problemes en rodes i pneumàtics, sobretot quan es requereix la seva substitució, amb un increment del 17,9% dels casos en els quals no s’ha pogut fer ús de la de recanvi.

Segons dades de la DGT, l’edat mitjana dels vehicles implicats en accidents mortals era d’11,3 anys, i les dades del parc automobilístic mostren que el 29% dels vehicles tenen més de 16 anys. Aquesta dada és fonamental si tenim en compte que el risc de morir o sofrir una lesió amb hospitalització augmenta amb l’antiguitat del vehicle. En comparació dels turismes de fins a 4 anys, el risc de defunció és 1,6 vegades superior en els turismes de 10 a 14 anys, i 2,2 vegades superior en els turismes de 15 a 19 anys.

De tot això hem de treure conclusions on puguem adoptar mesures al nostre abast.

L’ideal seria poder canviar el vehicle per un més recent, ja que amb això incrementem les seguretats passives i actives del mateix. Però ja se sap que aquesta opció no és viable amb la freqüència amb la qual ens agradaria a molts, veritat?.

El que sí es pot fer és revisar tot el referent al vehicle començant per la documentació referent al mateix. Veure si tenim les inspeccions del vehicle actualitzada (ITV) o hem de passar-la ràpid i assegurar-nos que el segur que tenim contractat ho tenim al dia i el document que acredita el vigor del mateix (factura pagada o rebut bancari) ho tenim localitzat i en el mateix.

Posteriorment hauríem de portar el vehicle al taller que tenim de referència per realitzar-li una revisió general. Els pneumàtics juntament amb la suspensió, són els elements principals d’unió entre el vehicle i la carretera i no cal descurar-los, perquè una roda en mal estat pot produir accidents com a conseqüència d’una rebentada, de acuaplaning per impossibilitat d’evacuar aigua en dies de pluja o en creuar un toll, o en prendre una corba superant les velocitats recomanades, on les rodes han d’actuar suportant grans esforços.

Una vegada realitzades totes aquestes comprovacions ja podem dir que el vehicle tindrà una probabilitat molt baixa de donar-nos algun esglai en les vacances.

Però recorda, que al volant no has de beure alcohol, ni prendre medicaments que facin venir son, drogues d’un altre tipus o usar dispositius electrònics com el mòbil o el gps, ja que disminueixen clarament les facultats de concentració, les de prendre de decisions, de percepció del perill i un llarg etc. que fan que t’estiguis jugant la teva vida i, la d’uns altres que no tenen per què sofrir aquest acte de inconsciencia.

 

Carlos Gutierrez – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

Foto Carlos Gutiérrez

 

 

Bonus, Sistema de reducció de cotització
21 jun

Bonus, Sistema de reducció de cotització

La Cotització per Contingències Professionals a la Seguretat Social està estretament relacionada amb la Sinistralitat Laboral en les Empreses, i per incentivar, motivar a les empreses a millorar la Prevenció de Riscos Laborals, l’any 2010 es va engegar, mitjançant el Reial decret 404/2010 de 31 de març, l’establiment d’un sistema d’incentius per a aquelles empreses compromeses amb la disminució de la sinistralitat laboral, i amb la prevenció dels riscos laborals. És un instrument eficaç per a la disminució de la sinistralitat en l’empresa, pretenent-se amb la mateixa incentivar a les empreses en l’adopció de mesures i processos que contribueixin eficaçment a la prevenció de riscos professionals i amb això a la reducció de la Sinistralitat.

Podran ser beneficiàries totes les empreses que cotitzin a la Seguretat Social per Contingències Professionals, que observin els principis de l’acció preventiva i que reuneixin una sèrie de requisits, els Requisits Bàsics i a més l’empresa haurà d’acreditar el desenvolupament o la realització, durant el període d’observació, de dues almenys, de les cinc accions que conformen els Requisits Addicionals.

Conceptes / Criteris que es donen a diferents interpretacions:

Es considerarà com a Període d’Observació el nombre d’exercicis naturals consecutius i immediatament anteriors al de la sol·licitud que no hagin format part d’una sol·licitud anterior, amb un màxim de quatre exercicis, així mateix, una vegada aconseguit el volum mínim de cotització i per a les empreses que no sol·licitin l’incentiu començarà a computar-se un nou període d’observació.

Índexs de Sinistralitat General i Extrema estan recollits en la corresponent Ordre de Cotització de cada any, i són tres. En aquests índexs no es tenen en compte els accidents de treball in Itínere ni les Recaigudes, però si expliquen les Malalties Professionals i els Accidents en Missió. Aquests valors no es poden depassar per poder obtenir l’incentiu.

Quant a la incorporació de Recursos Preventius Propis, s’entén com a tal, les modalitats preventives de treballadors designats o serveis de prevenció propis (per lògica ha d’entendre’s que aquí també entrarien els serveis de prevenció mancomunats), No confondre amb els denominats “Recursos Preventius” que són necessaris en treballs d’especial perillositat.

Inversions a realitzar per l’empresa en matèria de prevenció de riscos laborals, es consideren com a tals, les efectuades durant el període d’observació en instal·lacions, processos i equips que puguin contribuir a l’eliminació o disminució dels riscos. Entre les quals caldria incloure, les efectuades en compliment del previst a la Planificació de l’Activitat Preventiva realitzada per l’empresari, a partir dels resultats de l’avaluació de riscos. Els Equips de Protecció Individual (EPI’s), es posaran tenir en compte, si estaven contemplats entre les mesures preventives de la Planificació de l’Activitat Preventiva de l’empresa, ja que tendeixen a eliminar o disminuir els riscos identificats i avaluats. Igualment l’adquisició de nous equips de treball, màquines o eines pels motius que siguin (productius, manteniment, etc.) que directament suposin una millora de la seguretat i salut laboral.

Plans de Mobilitat Vial es pretén establir formes de desplaçament més sostenibles, dissuadint l’ús de l’automòbil privat i potenciant altres mitjans de transport més eficients, reduint així l’impacte sobre els ciutadans i el medi ambient. D’aquesta forma s’aconsegueix també reduir la sinistralitat laboral ocasionada pels accidents In-itínere i en Missió. Exemple, la millora dels Mitjans de Transport. L’Acord per a la d’incloure un Pla de Mobilitat i Seguretat Vial.

Reducció del Percentatge de treballadors exposats a riscos de malaltia professional (EEPP) té qüestions confuses. En primer lloc indicar que és un requisit al quin no poden acollir-se aquelles empreses que no tinguin posats amb el risc de malaltia professional. Ressaltar que la norma parla de “percentatge de treballadors” no de nombre de treballadors. Tampoc és clar si és acceptable reduir el nivell de risc a la EEPP, doncs pot ser que l’empresa hagi pres una sèrie de mesures que hagin reduït el nivell de risc de EEPP, però que aquest no hagi estat eliminat per complet, per tant, no té molt sentit el premiar a empreses que redueixin el percentatge de treballadors exposats a riscos de EEPP a costa d’augmentar el nivell de risc dels treballadors que continuen exposats.

La Quantia de l’incentiu podrà aconseguir fins al 5% de l’import de les quotes per contingències professionals de cada empresa, corresponents al període d’observació. O bé fins al 10%, si els períodes d’observació són consecutius i en l’immediatament anterior s’ha percebut l’incentiu, amb el Límit, en tots dos casos, de l’import de les inversions efectuades.

Les Empreses interessades han de presentar la sol·licitud corresponent, en la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social o en l’Entitat Gestora, on tinguin protegides les Contingències Professionals. El termini per a la presentació de la documentació compleix el 15 de maig.

Per a més informació (comprovar si li correspon, models sol·licitud, quantia de l’incentiu, etc.), pot consultar a la nostra pàgina Web www.activamutua.es, a l’apartat de “Bonus Sistema de reducció de cotització”.

 

Miguel Fernández Palenzuela – Tènic Superior i Auditor en PRL d’Activa Mútua

Miguel Fernandez

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa
01 jun

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa

No hi ha una definició clara del que significa CULTURA PREVENTIVA, però podem definir-la, com el conjunt d’actituds i creences positives, compartides per tots en l’empresa, sobre la salut, riscos, accidents, malalties i mesures preventives. En definitiva, ha de ser un compromís de tots i a tots els nivells.

Crear cultura preventiva dins de l’empresa és educar i crear consciència en tots i cadascun dels treballadors, de manera que s’adoptin noves conductes i actituds de forma responsable i de respecte per la Seguretat i la Salut dels treballadors.

És alguna cosa que s’ha de transmetre d’uns a uns altres i en el que tots els treballadors han d’estar implicats.

Hem de considerar-ho com un mitjà per reduir la Sinistralitat i augmentar la competitivitat de l’empresa.

Per generar cultura preventiva, aquesta ha d’integrar-se en el dia a dia de l’organització, tant des del punt de vista laboral com a personal.

Per a això ha de partir-se d’un bon sistema de gestió de la Prevenció en el qual, com es comentava, és clau la participació de tots, però no quedant-nos solament en l’aspecte legal. És a dir, hem d’anar més enllà del que ens indica la llei, creant un compromís de tots, de treballar de forma eficaç per a la reducció de la sinistralitat. Ha d’haver-hi una participació de tots en la qual cadascun pot exposar el seu punt de vista, ja que d’aquesta manera es poden treure idees.

El que cal tenir clar és que cada empresa és única i la seva cultura preventiva, també ha de ser-ho.

L’Institut Andalús de la Prevenció ha creat el Decàleg del bon fer en cultura preventiva.

Les pautes són les següents:

  • Anar més enllà del mer compliment normatiu.
  • Predicar amb l’exemple.
  • Compaginar seguretat i productivitat.
  • Implicar activament als comandaments intermedis.
  • Resoldre els problemes amb eficàcia i a temps.
  • Generar un clima de confiança, equitat i transparència.
  • Estar pendent de les fallades per corregir-los.
  • No autocomplacerse amb els assoliments.
  • Motivar i promoure la participació dels treballadors.
  • Mantenir l’esforç preventiu de forma sostinguda.

 

Elia Pravia – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

????????????????

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?
30 mai

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?

Les últimes dades sobre sinistralitat laboral a Espanya ens indiquen que aquesta torna a créixer. Des del 2013, amb la sortida de la crisi econòmica, la tendència de l’índex d’incidència, que des de l’any 2000 era decreixent, es va interrompre, començat un lleuger creixement del 1% respecte a l’any anterior, del 3,4% en 2014 i del 4,3% en 2015 (dada encara provisional).

Significa això que les mesures de prevenció s’estan relaxant en les empreses?

És possible que algunes empreses, amb l’excusa de la crisi econòmica, efectivament hagin relaxat les mesures de prevenció; però també hi ha molts altres factors que poden influir.

Un d’ells podria ser el model de gestió preventiva al que hem orientat a les nostres empreses. La Directiva 89/391/CEE, en el seu art. 7, recull que la prevenció ha de fer-se amb mitjans propis i quan les competències de l’empresa siguin insuficients, s’empraran mitjans aliens.

A Espanya, la transposició de la Directiva es va fer mitjançant la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i hem obviat aquesta premissa, orientant a les empreses a gestionar la seva prevenció mitjançant serveis de prevenció aliens, en lloc de fer-ho amb mitjans interns; prohibint l’actuació de tècnics de prevenció independents i establint l’obligatorietat que les empreses que assumeixin la prevenció de forma interna, hagin de realitzar una auditoria, sent l’únic país d’Europa, on això té lloc.

El que s’ha aconseguit és que la prevenció no s’integri completament en l’estructura organitzativa de l’empresa.

L’última enquesta a nivell europeu sobre riscos nous i emergents (ESENER-2) indica que Espanya és el sisè país on més avaluacions de riscos periòdiques es realitzen, però el antepenúltimo pel que fa a realitzar aquestes avaluacions amb mitjans propis.

Són els països nòrdics (Dinamarca, Suècia i Noruega), juntament amb Regne Unit, on més avaluacions de riscos es realitzen amb mitjans interns. Curiosament, països molt més avançats que nosaltres pel que fa a Seguretat Laboral.

Es parla del conjunt Prevenció-Qualitat-Medi ambient. Però falta el suport fonamental en qualsevol empresa, la producció o servei. Fins que el concepte Prevenció-Producció es consideri com un solament, no podrem dir que la prevenció està plenament integrada en l’estructura de l’empresa.

 

José Pedro Triano Ortiz – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

foto Pepe Triano _departament

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat
11 mai

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat

En l’àmbit laboral apareixen constantment paraules que inicialment ens desconcerten però acaben formant part del vocabulari quotidià, com el stress, el mobbing, el burnout, etc.

Tots aquests exemples tenen una connotació negativa, afortunadament no és el cas del engagement, una altra palabreja que apunta en moltes converses quan es busquen solucions per incrementar la motivació o la productivitat.

Pel qual no estigui familiaritzat amb aquest concepte, el engagement es defineix des de la recerca com un estat mental positiu en la realització del treball, que es caracteritza per vigor, dedicació i absorció.

Ara segur que els ve a la ment algun rostre conegut. Ja saben de què estem parlant; d’aquestes persones apassionades amb el que fan, bolcades en el projecte que tenen entre mans i tenaces en la seva visió.

Potser alguna d’aquestes cares pertanyi a un treballador per compte propi, existeixen 3.150.000 d’autònoms a Espanya, de molt diversa índole, emprenedors, autoempleados, autònoms depenents, socis de cooperatives, administradors d’empreses, professionals de lliure exercici, etc.

Els veiem diàriament, en el seu quefer quotidià, i no advertim què els diferencia d’altres treballadors, què fa d’ells treballadors incansables, apassionats en el seu projecte, dedicats en cos i ànima, amants de la seva professió, implicats a temps complet; és la seva actitud, ara sabem que es diu engagement.

L’actitud dels autònoms cap al treball és l’arrel de la qual s’alimenta el seu compromís, la seva energia, la seva valentia, la seva tenacitat i la seva resistència. La confiança que mantenen en les seves idees com a pioners o com a conservadors de labors tradicionals, promotors de l’economia local, sustentadores de la conciliació familiar, que assumeixen tots els riscos i estan sols enfront de les perdudes.

Són un magnifico referent quan busquem el millor de nosaltres mateixos o desitgem potenciar el millor del nostre equip. Aquesta realitat no ha passat desapercebuda en Activa Mútua fruit de la seva experiència i la seva proximitat al mutualista.

Per això des del Departament de Prevenció i en col·laboració amb la Universitat de Huelva, s’està desenvolupant una recerca en aquest sentit, en la qual l’actitud dels autònoms es vincula amb la seva salut laboral, qualsevol autònom que desitgi col·laborar en aquesta recerca únicament ha de contestar-se un qüestionari en línia al que s’accedeix des de la pagina web.

El projecte és molt ambiciós, consta d’una primera fase de recerca i culminarà amb el desenvolupament d’una eina interactiva que proporcioni als mutualistes l’oportunitat d’aconseguir l’excel·lència personal mitjançant el desenvolupament de les seves competències personals i professionals.

Si ets un d’ells, no ho dubtis, participa, ens interessa conèixer més sobre tu, com a autònom, com a professional i com a persona.

 

Marta Cabezas – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

Marta Cabezas

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció … ?
08 feb

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció … ?

El Reial decret 404/2010, de 31 de març, regulava l’establiment d’un sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que havien contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral.

El que a priori semblava un sistema al que s’anaven a acollir un alt % d’empreses i que anava a contribuir en gran manera a la disminució de la sinistralitat, ha acabat sent una opció utilitzada per un baix % d’empreses, principalment si ens centrem en aquelles pimes que dins del període d’observació màxim de quatre exercicis no hagin superat un volum de cotització per contingències professionals de més de 5.000 euros.

Actualment, el Govern al costat dels agents socials estan confeccionant un nou sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals; la finalitat és simplificar el procés de sol·licitud i agilitar la verificació i pagament dels incentius.

Segons l’esborrany del nou sistema, aquest fixa com a principal requisit el no haver depassat els índexs de sinistralitat general ni de sinistralitat extrema, a més d’estar al corrent de pagament i no haver estat sancionats per resolució ferma via administrativa per la comissió d’infraccions greus o molt greus en matèria de Prevenció de Riscos Laborals o de Seguretat Social; es tracta per tant d’un incentiu basat estrictament en resultat.

Sense més dades dels quals disposem actualment, sembla ser que desapareixen per tant els requisits formals d’haver realitzat inversions en instal·lacions i processos en matèria de prevenció de riscos laborals, i possiblement, l’obligació d’haver dut a terme alguna de les accions complementàries en prevenció de riscos laborals que contempla el sistema vigent actualment. El nou Bonus convida per tant a fer-nos una sèrie de reflexions:

  • Pel que fa a Prevenció de Riscos Laborals, el no depassar els índexs de sinistralitat és una condició suficient per “premiar” a una empresa amb una reducció de cotitzacions per contingències professionals?
  • S’hauria de tenir en compte l’anar més enllà de l’estrictament requerit per la llei de Prevenció de riscos Laborals a l’hora de concedir la reducció de la cotització?
  • S’afavoreix amb això a la no comunicació d’accidents de treball fomentant amb això “la picardia” amb la finalitat de poder accedir a l’incentiu?
  • Una empresa que no mostri cap interès per la prevenció de riscos laborals, si no depassa els índexs i compleix amb els requisits formals tindrà dret a la reducció, mentre que una altra que sí que destini mitjans i recursos però que acabi depassant algun dels índexs no tindrà dret a sol·licitar-ho; es tracta d’un sistema just?

És evident que segons el prisma des del qual es miri i a els qui es formulin les preguntes aquestes reflexions tindran unes respostes contraposades; independentment d’això, i si ens cenyim en el literal del RD actual que regula el *Bonus, aquest diu el següent: “Sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que han contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral”.

En funció de tot l’anterior, el literal/títol del nou RD sobre el “*Bonus” continuarà sent el mateix, o hauria de ser modificat?

Juan Flores
Tècnic Superior en PRL d’ Activa Mútua

pDSC_4570