Cambiar idioma

Categorías: Artículos PRL

Nou espai web sobre persones joves i prevenció de riscos laborals de l’institut català de seguretat i salut laboral
08 nov

Nou espai web sobre persones joves i prevenció de riscos laborals de l’institut català de seguretat i salut laboral

L’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral ha elaborat un espai web on podeu trobar aspectes vinculats a les persones joves i la prevenció de riscos laborals.

 

Amb el compromís de vetllar per una millora contínua de les condicions de treball de la joventut i abordar les seves necessitats preventives, l’espai web té com a finalitat difondre la importància del treball segur i saludable des de l’inici de la vida laboral, promoure el coneixement dels drets laborals (en particular d’aquells relatius a la prevenció de riscos laborals) i afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat del col·lectiu de joves.

Més informació a:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/riscos_i_condicions_treball/mesures_per_activitat/joves-seguretat-salutlaboral/

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mutua

Mai és tard. Actua ja per a prevenir els trastorns musculoesquelètics.
26 oct

Mai és tard. Actua ja per a prevenir els trastorns musculoesquelètics.

Els trastorns musculoesquelètics (TME) són alteracions que inclouen incomoditats, molèsties o dolors, i  fins i tot quadres mèdics que obliguen a sol·licitar la baixa laboral o rebre tractaments mèdics.

Afecten músculs, articulacions, tendons, lligaments, ossos i nervis del cos, principalment a nivell de l’esquena, coll, espatlles, extremitats superiors i extremitats inferiors.

Els trastorns musculoesquelètics d’origen laboral poden derivar d’accidents o bé procedir del desenvolupament continuat en el temps de la pròpia activitat exercida (demanda física) o de l’entorn laboral (condicions de treball inadequades). Generalment, es tracta de sobreesforços per adopció de postures forçades, realització de moviments repetitius o manipulació manual de càrregues. És per això que dins dels trastorns musculoesquelètics hem de contemplar tant els accidents que siguin causats per sobreesforços, com aquelles malalties professionals relacionades amb els TME.

A Activa Mútua, hem constatat que, a nivell estatal, un terç dels accidents totals registrats a la mútua (33%) corresponen a accidents relacionats amb sobreesforços.

Si estudiem les malalties professionals, veiem com un 88% dels comunicats tramitats per malaltia professional estan directament relacionats amb els trastorns musculoesquelètics.

Analitzant els accidents i les malalties professionals associades a trastorns musculoesquelètics, des d’Activa Mútua hem observat que aquest tipus de sinistres, amb bastant freqüència, es produeixen en el sector serveis, seguit pel sector indústria.

En concret, l’accident degut a sobreesforços predominant entre els nostres mutualistes en aquests sectors d’activitat reuneix aquestes característiques comunes:

  • Les parts del cos afectades són principalment l’esquena, seguides per les extremitats superiors i les extremitats inferiors. Els tipus de lesions associades són les dislocacions, esquinços, fractures, dislocacions i torçades.
  • Cal esmentar que el 100,0% dels comunicats tramitats per malaltia professional associada a TME han tingut lloc en les extremitats superiors, en particular al canell i la mà, el colze i l’avantbraç. El túnel carpià és la patologia que apareix amb major percentatge, seguit de les epicondilitis – epitrocleitis i dit en ressort.
  • Els dies de baixa de major durada es localitzen principalment als CNAE pertanyents a les activitats següents: activitats hospitalàries, construcció d’edificis residencials, activitats generals de l’administració pública, neteja general d’edificis i transport de mercaderies per carretera.

Tot i que la causa d’accident per sobreesforç pot ser molt variada i les característiques de les malalties professionals relacionades amb els TME tenen a veure directament amb l’activitat laboral, a continuació, relacionem algunes mesures preventives que poden ajudar a reduir la materialització d’accidents o l’aparició de malalties professionals relacionades amb els TME:

  • Adaptar el lloc de treball a la persona treballadora, i no a l’inrevés.
  • Identificar i eliminar, en la mesura que sigui possible, els factors de risc.
  • Organitzar el treball de manera a poder diversificar i alternar tasques, disposar de descansos i pauses al llarg de la jornada, evitar ritmes de treball elevats, disminuir la intensitat de la tasca.
  • Aquestes mesures tenen especial rellevància en treballs on es realitzin moviments repetitius de cicle curt; en treballs on pugui existir l’adopció prolongada de postures forçades o en treballs amb manipulació manual de càrregues.
  • Configurar l’entorn de treball sobre la base de criteris ergonòmics, per exemple: col·locant els elements d’ús habitual en llocs accessibles; disposar de suficient espai per a l’acompliment de les tasques evitant l’adopció de postures forçades.
  • Disposar d’equips i eines adequats que evitin haver de realitzar una força excessiva, que disposin d’elements d’agafament amb disseny ergonòmic i que s’adaptin a la tasca a desenvolupar. Dur a terme el seu manteniment periòdic.
  • Disposar de mitjans mecànics en cas d’haver de manipular càrregues pesades, voluminoses o difícils d’agafar.
  • Mantenir les condicions ambientals dins dels límits establerts per la normativa vigent, ja que són factors que poden afavorir l’aparició de trastorns musculoesquelètics: en particular els nivells de soroll, la temperatura, ventilació, corrents d’aire, il·luminació.
  • Formar i informar les persones treballadores sobre els riscos en els seus llocs de treball de caràcter ergonòmic que puguin donar lloc a l’aparició de trastorns musculoesquelètics i les corresponents mesures preventives, amb la finalitat d’evitar, controlar o reduir la seva aparició.
  • Realitzar el seguiment mitjançant reconeixements mèdics periòdics, a través de la vigilància de la salut de les persones treballadores.

Des d’Activa Mútua pensem que totes aquestes mesures també hauran d’anar acompanyades del foment d’una adequada cultura preventiva per part de les organitzacions, així com d’una actitud integradora per part de tots els treballadors i treballadores.

És per això que pròximament Activa Mútua inclourà un canal exclusiu per a la prevenció de trastorns musculoesquelètics en el portal de prevenció de riscos laborals, donada la rellevància del tema i sempre amb ànim d’ajudar a les empreses mutualistes.

Departament de Prevenció de Riscos Laborals

Activa Mutua.

Socorrisme i primers auxilis en el món laboral. Introducció i conceptes bàsics.
03 set

Socorrisme i primers auxilis en el món laboral. Introducció i conceptes bàsics.

L’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) en la seva definició de Salut, ens indica que la salut, no és solament l’absència de malaltia, sinó la recerca i consecució del benestar físic, mental i social.

Davant aquesta definició, hem d’entendre, que la salut és un fet que ens involucra a tots i que no és responsabilitat exclusiva dels científics o del personal sanitari.

És la salut una responsabilitat individual i de tota la comunitat; el primer responsable de la salut és un mateix.

L’absència de la salut repercuteix sobre un mateix i sobre tota la comunitat. La consecució de la salut no és un concepte estàtic, sinó que l’hem d’anar treballant al llarg de la vida.

L’educació per a la salut és un procés d’informació i de responsabilitat per a adquirir coneixements, actituds i hàbits bàsics que ens permetin conservar i promocionar la salut, tant a nivell individual com col·lectiu.

CONCEPTE DE SOCORRISME I PRIMERS AUXILIS.

El Socorrisme comprèn des de la prevenció dels accidents o malalties, fins als primers auxilis que hem de donar a la persona afectada.

El concepte de socorrisme és més ambiciós i va més enllà de la realització d’unes primeres cures. Des del punt de vista de la salut, és preferible prevenir abans que curar. Els primers auxilis consistiran a donar assistència a un accidentat o malalt.

Davant una situació d’emergència amb risc vital, està demostrat que la primera resposta sanitària que es produeixi és bàsica per a la bona resolució del cas.

El sistema sanitari disposa d’unitats d’urgències en els seus diferents nivells, encara que en la majoria de casos, quan es produeix un accident, són les persones que es troben més a prop les que primer haurien d’actuar.

L’ensenyament dels primers auxilis pretén desenvolupar uns coneixements bàsics, unes actituds i habilitats adequades per a reconèixer la naturalesa d’una lesió, avaluar la seva gravetat i poder oferir el suport vital adequat.

Tant els coneixements teòrics com les maniobres de suport estaran encaminades a mantenir la vida o les millors condicions de salut fins a l’arribada o derivació als serveis assistencials especialitzats.

El socorrista és la primera baula en la cadena de supervivència que es posa en marxa davant una situació d’emergència o un accident.

La resolució reeixida d’una emergència és proporcional al temps de resposta per part de l’equip sanitari o el socorrista in situ de la primera assistència.

Sense entrar en el terreny de les responsabilitats, la persona o persones que apliquin els primers auxilis a un accidentat, estan realitzant abans de res un acte de solidaritat.

Aquest acte de solidaritat, que cadascú fonamenta en motivacions pròpies o responsabilitats adquirides, no es pot materialitzar d’una manera descontrolada.

L’acte dels primers auxilis requereix la posada en marxa d’unes tècniques i metodologies precises i concretes.

Els accidents: la nova plaga
03 set

Els accidents: la nova plaga

Durant el present segle els avanços en la medicina i dels sistemes sanitaris, la millora en els hàbits de vida i costums higiènics, els avanços tecnològics i en l’augment del nivell de vida, han fet disminuir la mortalitat als països desenvolupats.

El progrés i el desenvolupament, no obstant això, ens han abocat a un nou tipus de perill, sobretot als països industrialitzats, en els quals destaquen les innovacions tecnològiques, les activitats d’oci, el complicat món laboral amb un gran ventall de riscos. El que d’una banda comporta una millora en el nostre benestar, per una altra introdueix una variable de riscos que és la principal causa d’aquesta nova plaga que són els accidents.

L’accident es defineix com un esdeveniment inesperat que comporta un mal físic o mental.

Els accidents són un dels problemes greus de salut. No són exclusivament un problema individual, sinó que afecten a tota la comunitat a causa de les seqüeles que produeixen, a les hospitalitzacions que comporten i a les morts que ocasionen. Són una gran càrrega per a la societat tant des del punt de vista sanitari i econòmic, com a psicològic (pels sofriments físics i morals dels accidentats, les vides perdudes, les conseqüències sobre les persones pròximes a l’accidentat i un llarg etcètera).

En el món laboral els accidents representen pèrdues en hores de treball, en la productivitat, seqüeles psicològiques en els companys de treball, etc.

Demostrat està que els accidents totalment imprevisibles són molt rars, en la majoria de situacions l’accident es podria haver evitat i controlat amb mesures de prevenció adequades.

A Espanya els accidents ocupen les primeres posicions en la classificació de causes de mort, sobretot entre la població compresa entre els 18 i 30 anys. A partir d’aquestes edats es veu precedida per diferents tipus de càncer i les malalties cardiovasculars.

Com ja hem comentat, convé destacar la gran morbiditat dels accidents, amb les seqüeles físiques i psíquiques més o menys greus que deixen.

L’aparició de l’accident és brusca i inesperada, en situacions i llocs d’allò més divers; el mateix seria aplicable a les malalties d’aparició brusca i imprevista que comprometen la vida de l’afectat.

03 set

Socorrisme i primers auxilis: “Acte de suport a l’atenció sanitària immediata”

CONCEPTE D’URGÈNCIA MÈDICA.

Per a procurar una assistència sanitària eficaç és primordial tenir clar el concepte d’Urgència Mèdica.

L’Associació Mèdica Americana la defineix com:

Una urgència mèdica és tota aquella situació que, en opinió del pacient, la seva família o de qui en aquell moment tingui la responsabilitat de l’actuació de la cadena de socors, requereixi d’una atenció immediata.”

El consell d’Europa considera sinònims els termes “urgència” i “emergència”, i els defineix com: “el deure d’actuar ràpidament donant atenció sanitària”.

L’Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) i el Consell d’Europa coincideixen i recomanen la classificació de les urgències mèdiques en tres grups:

  • Víctimes o malalts en els quals la demora de l’assistència no altera el pronòstic.

  • Víctimes o malalts en els quals l’assistència es pot demorar una hora o més i el trasllat dels quals es pot realitzar amb assistència mèdica o sense ella.

  • Víctimes o malalts en els quals a mesura que es demora l’assistència mèdica es genera un increment en la morbi-mortalitat o empitjora el pronòstic.

En l’aplicació del socorrisme i els primers auxilis hauríem de seguir aquest últim criteri, però sempre cal tenir en compte que un accidentat o malalt agut pot empitjorar en qualsevol moment. És per tant fonamental la conscienciació en la importància que té la figura del socorredor o persona que dóna el suport a l’atenció sanitària immediata, havent d’adquirir uns coneixements bàsics per a la convivència solidària, convertint-se en un agent de salut i en la primera baula en la cadena de socors, i consegüentment, el primer a activar-la.

PRIMERA ACTUACIÓ EN EL SUPORT A L’ATENCIÓ SANITÀRIA IMMEDIATA:

LA CADENA DE SOCORS.

Des del moment que es produeix la situació d’emergència fins que es produeix l’assistència sanitària definitiva, s’han de realitzar una sèrie d’actuacions l’objectiu de les quals ha de ser reduir al mínim el risc d’altres situacions d’emergència, les lesions i les seqüeles posteriors a l’accident o la crisi del malalt.

La persona que ofereix la primera assistència és la primera baula de la cadena de socors, que es posa en marxa per a donar la resposta sanitària adequada.

CADENA DE SOCORS:

Protegir Avisar Socórrer Emergències Hospital

ACTUACIÓ GENERAL DAVANT UNA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA:

L’actuació seqüencial davant qualsevol situació que requereixi la nostra intervenció la denominarem P.A.S., les sigles de:

* PROTEGIR

* AVISAR

* SOCÓRRER

  • PROTEGIR:

Prèviament a realitzar qualsevol acció, hem de fer una valoració adequada de l’entorn per a detectar possibles riscos que puguin afectar la persona accidentada o afecta i a nosaltres mateixos. Serà per tant indispensable:

1º. Prendre mesures d’autoprotecció necessàries i adequades, com: posar-se guants, utilitzar protectors, etc.

2º. Prendre les mesures oportunes per a evitar riscos addicionals, com: obrir finestres, tancar el gas, suprimir la font d’intoxicació, etc.

3º. Senyalitzar el lloc de l’accident a la distància correcta en cas d’accidents de trànsit, o protegir el lloc físic de l’accident en altres ocasions.

4º. Desconnectar el corrent elèctric abans d’atendre una persona afecta d’electrocució.

  • AVISAR:

1.-És necessari activar el sistema d’assistència sanitària urgent o cadena de socors de la zona o el general, mitjançant:

-Ambulàncies

-Bombers

-Trucar al número de telèfon de les urgències mèdiques

-Policia local

-Etc.

2.- Cal disposar d’un llistat de números de telèfon útils en un lloc adequat i prefixat, ja que en aquestes situacions d’emergència pot regnar un nerviosisme comprensible que ens faci perdre el temps de manera innecessària.

3.-Informar de la localització exacta de l’accident amb totes les possibles referències.

4.-Informar del número de persones afectades, així com del tipus de lesions i símptomes que presenten

5.-Observar i informar de les possibles característiques especials de la víctima, com pot ser una disminució física o psíquica, el seu sexe, edat, si és una dona embarassada, etc.

6.-Valorar el tipus d’accident i si hi ha circumstàncies que podrien agreujar la situació, com el risc d’incendi, explosió, presència de productes corrosius o productes tòxics, etc., i informar d’això.

7.- L’avís el pot efectuar qualsevol persona, no sent necessari que sigui la mateixa que dóna el suport sanitari, si bé és convenient que estigui dirigida per aquesta.

8.- S’ha de verificar que la informació aportada s’ha rebut correctament. Si cal es repetirà el missatge quantes vegades sigui necessari. Qui envia l’avís ha de ser l’últim a penjar el telèfon.

  • SOCÓRRER:

1.- Tranquil·litzar a la víctima. És important comunicar-se amb l’accidentat. La comunicació, sigui verbal o no, és una font de relació i de credibilitat. Transmetre seguretat i tranquil·litat resulta bàsic. Les habilitats comunicatives i de relació són tan fonamentals en l’acció de socors com els coneixements i accions tècniques.

Està demostrat que la comunicació amb la víctima, encara que aquesta es trobi inconscient, és positiva. Al mateix temps, una bona actitud comunicativa i de relació, ens servirà per a disminuir la pressió sobre la nostra pròpia actuació i facilitar la fidelitat de l’accidentat i dels col·laboradors fortuïts.

2.- Es determinaran les possibles lesions existents per a establir prioritats d’actuació, prenent les precaucions necessàries perquè no empitjori la situació.

3.- En cas de diversos accidentats s’efectuarà una valoració ràpida i una composició de lloc per a establir prioritats.

4.- Seran d’atenció preferent les víctimes que presentin parades cardiorespiratòries, hemorràgies greus o politraumatismes, i posteriorment aquelles que presentin fractures obertes, ferides greus, grans cremats, fractures tancades, etc.

5.-Fonamental a tenir en compte és: sovint la víctima que més crida no és la més greu.

Caiguda a diferent nivell
18 ago

Caiguda a diferent nivell

En prevenció, quan parlem de la possibilitat de caiguda a diferent nivell, ens referim a aquella situació en què la persona està posicionada en un lloc des del qual pot caure a una zona inferior. Dit això, un esment a part mereix el concepte de treball en alçada, definit com tot aquell realitzat a una elevació superior a dos metres des del nivell del terra. Els treballs en alçada, principalment duts a terme en obres de construcció, treballs en cobertes i manteniment industrial, només podran efectuar-se amb l’ajuda d’equips concebuts per aquesta finalitat o bé utilitzant els dispositius de protecció més adequats per a cada situació.

Analitzant els accidents provocats per caigudes en alçada, des d’Activa Mútua hem observat que aquest tipus de sinistre es produeix amb força freqüència en els sectors indústria i serveis. En concret, l’accident provocat per caiguda en alçada que més predomina entre els nostres mutualistes en aquests sectors d’activitat reuneix aquestes característiques comunes:

  • Els agents materials predominants associats a aquest accident són les escales de mà.
  • Les parts del cos afectades són diverses i múltiples, destacant lleugerament les extremitats inferiors, però sense ser predominants en cap cas.
  • Els tipus de lesions associades són les dislocacions, esquinços, fractures, dislocacions i torçades.
  • Els dies de baixa de més duració es localitzen principalment als CNAE pertanyents a les activitats de neteja, transport i jardineria.

La realització de tasques que porten associat el risc de caigudes en alçada, i en especial les possibles conseqüències per la salut dels usuaris, podent arribar a produir-se accidents de certa gravetat, fins i tot mortals, fan necessària l’adopció de les corresponents mesures preventives en cada cas.

Els accidents produïts per aquests tipus de tasques es deuen bàsicament a dos causes:

  • Produïdes per problemes de salut relacionades amb vertígens, marejos, falta de reflexos, edat o bé degudes a mals hàbits de treball per faltes d’atenció, nerviosisme, descuit, desconeixement, etc.
  • Produïdes per la utilització de mitjans auxiliars (principalment escales de mà) inadequats o en mal estat de conservació.

Destaquem les següents mesures preventives:

  • Abans d’utilitzar una escala de mà haurem d’assegurar-nos que es troba en bon estat de conservació, disposa de sabates antilliscants, bona estabilitat i la base correctament assentada sobre una superfície plana, horitzontal i estable. L’angle de suport amb la paret ha de ser de 75º.
  • No intentar arribar a objectes situats fora de l’abast de l’escala, mantenint l’equilibri i el cos estables i agafant com a referència la longitud dels travessers.
  • Pujar i baixar situant-nos de front a l’escala, amb les mans lliures i agafant-nos a esglaons o travessers. Utilitzar cinturó porta eines. No pujar massa amunt, deixar la part superior de la mateixa sobre l’altura de la cintura. D’aquesta manera podrem subjectar-nos amb facilitat en cas necessari.
  • Senyalitzar correctament la zona de treball abans de pujar a l’escala, especialment si ens trobem en una zona de pas.
  • En el cas d’utilitzar una escala de tisora, verificar que disposa de cadena o cable de seguretat, i mai treballar posicionats a cavall damunt d’ella ni intentar passar d’un costat a un altre.
  • Els treballs amb escala de mà a partir de de 3,5 metres d’altura des del punt d’operació a terra que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si s’utilitza un equip de protecció individual
  • L’empresa haurà d’analitzar totes aquelles activitats que puguin comportar risc de caiguda a diferent nivell, ja siguin activitats habituals o esporàdiques, i adoptar sempre que sigui possible la instal·lació d’equips fixos, deixant la utilització d’equips mòbils només per a tasques imprevistes o de caràcter molt esporàdic.

Des d’Activa Mútua pensem que totes aquestes mesures també han d’anar acompanyades del foment d’una adequada cultura preventiva per part de les organitzacions, així com d’una actitud integradora per part de tots els treballadors i treballadores.

Departament de PRL

Activa Mutua.

 

Hem de substituir els triangles. La senyalització V-16 per a cas d’emergències.
26 jul

Hem de substituir els triangles. La senyalització V-16 per a cas d’emergències.

L’1 de juliol de 2021 va entrar en vigor el Reial decret 159/2021, de 16 de març, pel qual es regulen els serveis d’auxili a les vies públiques, per tal d’establir les condicions en les quals han de realitzar les seves funcions els serveis d’auxili en vies públiques que acudeixin al lloc d’un accident o avaria segons previsió legal disposada a l’article 51.3 del text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, i a l’empara del que s’estableix a l’article 149.1.21a de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor.

Amb motiu d’una immobilització prèvia del vehicle, en qualsevol tipus de via, bé sigui per accident o avaria, en els anys 2015 i 2016 es van computar 50 morts, 113 ferits hospitalitzats i 769 ferits no hospitalitzats i, d’altra banda la Direcció General de Trànsit (DGT) ha publicat dades que, entre l’any 2019 i 2020, es van registrar 32 morts, sense comptar amb Catalunya i País Basc.

Aquesta normativa, en la seva Disposició transitòria primera, introdueix l’ús del senyal V-16 «Pre senyalització de perill», conforme al model previst a l’Annex XI del Reglament General de Vehicles (abans de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret).

Consisteix en una il·luminació intermitent, de color taronja, per senyalitzar la presència de vehicles a la via que es trobin en una situació d’emergència.

A partir d’aquest semestre de l’any, el seu ús no requerirà la instal·lació dels triangles, com era obligatori fins ara, però a partir de l’1 de gener del 2026, només es podrà utilitzar aquest senyal.

Aquesta obligació serà aplicable a turismes, autobusos, vehicles mixtos i automòbils destinats al transport de mercaderies (excepte els de tres rodes i quadricicles), per tant les motocicletes i ciclomotors no tenen per què emprar-les, tot i que sí que és recomanable portar-les en qualsevol cas, degut al poc espai que ocupa i per la seguretat que aporta.

Aquesta senyalització V-16, d’acord amb la DGT i recollida a la Instrucció 18/V-132 publicada pel Ministeri de l’Interior, ha de complir amb aquestes característiques:

  • La llum que emeti ha de cobrir un camp de visibilitat horitzontal de 360º i de 8º en la vertical, tant cap amunt com cap avall.
  • La intensitat ha de ser entre 40 i 80 candeles efectives durant almenys 30 minuts en la seva horitzontal.
  • Grau de protecció IP: almenys serà IP54.
  • La freqüència de centelleig estarà compresa entre 0,8 i 2 Hz.
  • Es garantirà el funcionament de la llum a temperatures de -10ºC i 50 ºC.
  • L’equip estarà dissenyat per a romandre estable sobre una superfície plana, no desplaçant-se davant d’un corrent d’aire que exerceixi una pressió dinàmica de 180 Pa, en la direcció més desfavorable per a la seva estabilitat.
  • L’alimentació del dispositiu serà autònoma a través d’una pila o bateria que haurà de garantir el seu ús al cap de 18 mesos. Es considerarà que els dispositius que utilitzin una bateria recarregable i sempre que la càrrega del mateix es pugui realitzar en el mateix vehicle compleixen amb aquest requisit.
  • Ha d’existir una certificació d’un laboratori acreditat segons l’UNE EN-ISO 17025 que especifiqui el compliment de tots els punts anteriorment citats.

Aquest dispositiu comunicarà, en tot cas, la seva activació, desactivació i geoposicionament (disposa d’un emissor de S.O.S. d’ubicació per a facilitar la geolocalització del vehicle per a millorar que l’assistència d’emergència arribi el més aviat possible) al punt d’accés nacional en matèria de tràfic i mobilitat. La informació sobre la ubicació del vehicle accidentat s’enviarà cada 100 segons i deixarà d’enviar-se una vegada s’hagi remès la informació de desactivació. El cost de les comunicacions estarà inclòs en el preu de venda al públic i aquestes es garantiran durant almenys 12 anys.

El dispositiu inclourà a l’interior de la seva carcassa tots els elements necessari per al correcte funcionament de les seves funcions, incloses les de comunicacions, sense dependre en cap cas d’elements externs com aplicacions de telèfons mòbils o altres similars.

El llistat de les marques i models homologats de dispositius V-16 serà publicat a l’adreça http://www.dgt.es/v16.

Un altre aspecte molt important és la seva facilitat d’instal·lació, ja que aquesta senyalització es pot posar al sostre del cotxe, sense haver de baixar-se d’ell. Emet una llum que arriba a un quilòmetre de distància, la qual cosa millora molt la seguretat dels ocupants dels vehicles avariats situats als marges de les vies o involucrats en un accident.

Carlos Gutierrez

Coordinador Territorial Llevant Departament PRL Activa Mútua

Afrontes el repte?
03 feb

Afrontes el repte?

El dia 4 de febrer, es celebra el Dia Mundial Contra el Càncer, amb el lema “Jo sóc i vaig a”, la finalitat del lema, és que tots i cadascun, des d’un escenari diferent, pugui fer alguna cosa en la lluita contra aquesta malaltia, des d’un àmbit social, polític, educatiu o empresarial.

Tots podem aportar per a lluitar contra el Càncer.

Sabies que cada any moren 9,6 milions de persones víctimes del càncer? En 2030 aquesta xifra es podria arribar a duplicar.

El 70% de les morts es produeixen en països amb rendes mitjanes o baixes, això és perquè menys del 30% dels països amb rendes baixes disposen al seu abast de tractaments oncològics, enfront del 90% dels països amb rendes altes. I és que el cost anual del càncer és d’aproximadament 1,16 bilions de dòlars.

Hem de tenir en compte que almenys 1/3 dels càncers comuns es poden evitar, per tant hem de prendre totes les mesures per a aconseguir-ho, ja que el càncer és la segona causa de mort a tot el món.

Es podrien salvar fins a 3,7 milions de vides, si es duguessin a terme les mesures preventives, estratègiques, de detecció precoç i amb tractaments adequats.

Coincidint amb aquest dia, des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua, volem llançar la GUIA DE PROMOCIÓ D’HÀBITS SALUDABLES EN L’ENTORN LABORAL, ja que des de les empreses s’ha de contribuir, jugant un paper molt important, en la lluita contra el càncer, promocionant bones conductes, generant entorns saludables i fent costat als treballadors que pateixen la malaltia.

Amb la prevenció i el foment d’hàbits saludables, des de les empreses, ajudaríem molt en aquesta lluita que no distingeix i ens afecta a tots.

Desafortunadament, no tots els càncers es poden prevenir, però molts altres sí que es poden, simplement canviant alguns hàbits en la nostra vida. La clau és posar-se del costat de la salut i evitar aquests hàbits nocius que ens poden portar a emmalaltir. Tabaquisme, alcohol, no practicar exercici, estressar-se, etc.

Què podem fer?

  • Menjar de manera saludable.
  • No portar una vida sedentària.
  • No fumar.
  • No consumir alcohol en excés.
  • Anar amb compte amb el sol.
  • Evitar l’exposició a substàncies cancerígenes.
  • Vacunar-se (amb la vacunació, s’eviten alguns tipus de càncers).
  • Conèixer la malaltia, per a saber quins són els símptomes i signes.

És molt senzill, canviant petits hàbits, podrem aconseguir grans coses.

Afrontes el repte? Guanyaràs en salut!

Departament de PRL d’Activa Mútua.

1 d’octubre. Dia internacional persones d’edat
30 set

1 d’octubre. Dia internacional persones d’edat

El 01 d’octubre es commemora el dia internacional de les persones d’edat.
Socialment, es considerava a una persona com a gran quan complia els 65 anys (és a dir, quan s’aconseguia l’edat de jubilació). No obstant això, els avanços mèdics i tecnològics aconseguits, fan que, a Espanya, les persones es auto consideren grans als 74 anys (1).

Curiosament, en el món laboral, la percepció s’inverteix. Quan hi ha fusions d’empreses o excés de personal, se sol recórrer a prejubilacions, prescindint de persones de més de 55-60 anys; persones que atresoren una gran experiència laboral, de les quals es desprenen les empreses.Si el treballador es troba en bones condicions psicofísiques, no seria més rendible per a la societat, que els diners invertits en les prejubilacions es dediquessin  a formar a les persones joves perquè puguin donar un altre enfocament a la seva vida laboral? Perquè si hi ha un tema clar, és que és realment complicat que una persona amb 55-60 anys torni a reintegrar-se en el mercat laboral.

L’envelliment poblacional és un fet indiscutible en la societat espanyola. Actualment, una mica més del 19% de la població té més de 65 anys. I la població activa també envelleix a un ritme elevat.
Un fet natural és que amb l’edat perdem capacitat física, auditiva, visual i cognitiva. Per això, és necessari que les avaluacions dels llocs de treball es realitzin tenint en compte l’edat, per a això és fonamental que s’apliquin criteris d’ergonomia per a poder adaptar els entorns i els llocs de treball a les característiques de cada treballador (l’ergonomia té com a objectiu l’ajust i adaptació del lloc de treball a les característiques i capacitats dels treballadors).

Les empreses han de començar a gestionar l’edat dels seus treballadors, i per a això, han de considerar alguns aspectes com:

Esquemes d’organització flexibles i adaptats a les característiques dels treballadors.

  • Llocs de treball adaptats a l’edat dels treballadors que els ocupen.
  • Aprofitar l’experiència dels treballadors amb major edat
  • Establir equips de treball intergeneracionals, en els quals es combinin joves i grans.
  • Facilitar la transició a la jubilació.

Però, si no totes les persones envellim de la mateixa forma, per què l’edat de jubilació és la mateixa per a la major part de les professions. Potser es moment de qüestionar-ser que l’edat de jubilació estigués en funció de les condicions psicofísiques dels treballadors i de les condicions de treball que realitzen.

Fdo. José Pedro Triano Ortiz – Área de PRL. Activa Mutua.

(1) informe Ipsos Global Advisor sobre el envejecimiento

29 de setembre, Dia Mundial del cor
28 set

29 de setembre, Dia Mundial del cor

Les malalties cardiovasculars es consoliden com la primera causa de mort en el món.

I en l’àmbit laboral la tendència és similar. En l’avanç estadístic que el Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat amb les dades registrades de gener a juny, l’infart es situa entre la primera o segona causa d’accident laboral mortal, segons parlem de forma en què es va originar l’accident o descripció de la lesió, respectivament.

Als múltiples factors de riscos cardiovasculars ja coneguts, com la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat o el tabaquisme, actualment hem de sumar-ne un més, la Covid-19, atès que les persones amb malaltia cardiovascular estan incloses com a grup vulnerable a desenvolupar símptomes més greus.

Així que enguany el Dia Mundial del Cor, que es celebra cada 29 de setembre, cobra una major importància, si és possible.

Cuida el teu cor

Què pensaríeu si us diguessin que una gran part d’aquestes morts prematures podrien evitar-se?

Preneu nota del tractament a seguir: una gran dosi d’actitud, un convençut canvi d’hàbits i una transformació dels llocs de treball.

Qualsevol canvi personal sempre serà més fàcil de dur a terme i més efectiu si l’entorn en el qual interactuem està alineat amb la nostra forma de vida i, en aquest sentit, les empreses tenen un rol importantíssim com a impulsores de promoció de la salut.

Una plantilla sana i saludable és una plantilla més implicada, més compromesa, i el seu benestar es reflecteix sens dubte en la productivitat de l’empresa, on els costos associats a l’assistència sanitària, la rotació de personal, l’absentisme i la sinistralitat es veuran reduïts significativament.

A nivell personal i a nivell laboral cuida el teu cor amb petits gestos que segur es convertiran en una rutina en experimentar els seus grans beneficis.

La Societat Espanyola de Cardiologia i la Fundació Espanyola del Cor, amb motiu del Dia Mundial del Cor, volen que UTILITZIS el COR per a prendre millors decisions:

Dieta sana

  • Incorpora 5 porcions de fruita i verdura al dia.
  • Evita el consum de begudes ensucrades i l’alcohol.
  • Limita la ingesta d’aliments processats.
  • Redueix el contingut de sal.

En els llocs de treball:

  • Disposar de productes sans i saludables en les màquines expenedores de begudes i aliments.
  • Habilitar menjadors o zones de descans perquè la plantilla pugui emportar-se àpats sans i equilibrats preparats a casa.

Activitat física

  • Practica una activitat física com a mínim 30 minuts 5 dies a la setmana.

El confinament no és una excusa per a no realitzar exercici, existeixen aplicacions i classes virtuals.

En els llocs de treball:

  • Utilitza les escales en comptes de l’ascensor.
  • Desplaça’t fins al treball caminant o amb bicicleta.
  • Permetre pauses per a aixecar-se i realitzar estiraments durant la jornada laboral.

Sense tabac

  • Decideix deixar de fumar, el risc de malaltia cardiovascular es redueix significativament.

I evites, també, el risc que es crea per als fumadors passius.

En els llocs de treball:

  • Promoure programes d’ajuda en l’empresa per a abandonar l’hàbit del tabac.

Cures mèdiques

  • En temps de Covid-19 no descuris l’atenció mèdica necessària.
  • Controla el colesterol i la hipertensió.
  • Controla el teu pes.

En els llocs de treball:

  • Establir programes de detecció precoç de malalties i riscos cardiovasculars.

Recordem que aquesta malaltia fa especialment vulnerables a les persones davant de la COVID-19.

  • Aplica en tots els àmbits les mesures sanitàries de rentat freqüent de mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica, ús de màscara seguint les recomanacions sanitàries del moment i mantenir distanciament físic interpersonal d’almenys 1,5 metres.

Avui més que mai “Més val prevenir que curar”.

Amb la pandèmia el nostre món, tal com el coneixíem, ha donat un gir brusc i inesperat que encara estem assimilant. Vivim en una incertesa contínua i vivim una nova normalitat que ha alterat per complet els nostres hàbits, les nostres rutines i la nostra manera de relacionar-nos.

Encara desconeixem quins efectes pot desenvolupar cada persona ni com reaccionarà el nostre cos davant la malaltia del nou coronavirus, però el que sí podem assegurar és que cuidar-se, cuidar-nos; protegir-se, protegir-nos, s’ha convertit en una prioritat a nivell individual i col·lectiu.

Per a més informació:

https://fundaciondelcorazon.com/actualidad/dia-mundial-del-corazon/3593-dia-mundial-del-corazon-2020.html

Àrea de Prevenció de Riscos Laborals.

Dia Mundial de la Salut
06 abr

Dia Mundial de la Salut

El 7 d’abril es celebra el Dia Mundial de la Salut, normalment escriuria “com cada any”, però és obvi que aquest any no és un any qualsevol, sobretot pel que fa a la salut, encara que també a l’àmbit econòmic i social . Encara que resulti paradoxal, estant en plena pandèmia mundial, probablement és el moment més adequat, per necessari, per celebrar-ho.

L’Assemblea Mundial de la Salut va escollir aquesta data per establir el Dia Mundial de la Salut amb la intenció de commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Va tenir lloc per primera vegada el 7 d’abril de 1950 i el seu objectiu continua sent el mateix: crear consciència sobre la necessitat d’una sanitat mundial de qualitat i promoure els hàbits saludables a les persones.

Aquest objectiu, al que treballa l’OMS, accentuat durant els últims anys, de fer arribar la sanitat a totes les parts de la planeta, té ara, si és possible, un sentit encara més gran a l’enfrontar-nos a una crisi de salut a nivell mundial.

Cada any aquest dia ve acompanyat d’un lema que centra les accions a realitzar; el d’aquest any 2020 és:

 “Suport al personal d’Infermeria i de obstetrícia”

Aquest col·lectiu exerceix habitualment un paper fonamental al manteniment de la salut, però és ara més que mai, al costat d’altres treballadors de la salut, amb la seva lluita diària en primera línia de batalla, en aquesta emergència de salut pública, d’importància internacional, quan els ciutadans a nivell global han pres plena consciència de la importància de la seva professionalitat i també de la seva qualitat humana.

De fet, a Espanya, cada tarda, a les vuit, amb l’aplaudiment de milions de persones als balcons de casa seva, celebrem la capacitat de treball, la valentia i el lliurament dels professionals de la salut. Un aplaudiment per donar suport i reconfortar els sanitaris, actualment desbordats per aquesta crisi, però també una catarsi general que ens ajuda a sobreposar-nos i a agafar forces per tirar endavant.

Aquesta situació ha generat també una major consciència i sensibilització sobre la importància de la prevenció de la salut. Vistes ara, semblen llunyanes aquelles campanyes de prevenció de la grip estacional que ja recomanaven utilitzar mocadors d’un sol ús per a protegir-se la boca i el nas al tossir i rentar-se les mans amb aigua i sabó. Campanyes que amb prou feines feien efecte en la població i que a l’igual que ara ja havien demostrat ser eficaces.

No deixem que aquesta “nova” consideració de l’interès de la Prevenció caigui en sac trencat i apliquem-la també a l’entorn laboral, en el dia a dia de la població treballadora. Siguem conscients en les empreses, igual que ho són els nostres sanitaris, de la importància d’aplicar protocols específics preventius per treballar detallant en cada moment quines mesures preventives s’han d’aplicar, tant les col·lectives, com les individuals. Aquestes últimes, mereixen una especial crida, tan necessàries com a barrera de frenada d’exposició al COVID 19.

Finalment, i sense oblidar que tots som responsables de la nostra salut i de la salut de la nostra comunitat, el fet indiscutible de que moltes persones al planeta no tinguin accés a una atenció sanitària de qualitat sumat a la situació provocada pel COVID-19 ha de convidar-nos a fer una profunda reflexió. Aprofitem doncs, part d’aquests moments de confinament obligat per dedicar temps a pensar.

Com va escriure Alfred Tennyson “mai és tard per buscar un món millor i més nou, si a l’intent posem coratge i esperança”.

 

Javier Vega Molpeceres, Àrea de Prevenció de Riscos Laborals

Información científico-técnica enfermedad por coronavirus, COVID-19.
04 abr

Información científico-técnica enfermedad por coronavirus, COVID-19.

En relación con la enfermedad por coronavirus, COVID-19 y debido a la velocidad de los acontecimientos, es necesario actualizar de forma continua la gran cantidad de información que genera el conjunto de la comunidad científica mundial.

A día de hoy se considera que el mecanismo de transmisión humano-humano se produce a través de las secreciones de personas infectadas, principalmente por contacto directo con gotas respiratorias de más de 5 micras y las manos o los fómites contaminados con estas secreciones seguido del contacto con la mucosa de la boca, nariz u ojos.

En cuanto al periodo de incubación medio, es de 5-6 días, con un amplio rango de 0 a 24 días.

La duración de la enfermedad desde el inicio de los síntomas hasta la recuperación es de 2 semanas cuando la enfermedad ha sido leve y 3-6 semanas cuando ha sido grave o crítica. El tiempo entre el inicio de síntomas hasta la instauración de síntomas graves como la hipoxemia es de 1 semana, y de 2-8 semanas hasta que se produce el fallecimiento.

Los últimos datos indican que la respuesta inmune juega un papel en la curación, y dan soporte a que se pueda generar una vacuna que proteja de la enfermedad.

En cuanto a la distribución por edad y sexo la mediana de edad fue de 51 años (rango 2 días a 100 años) con una mayoría de casos (77’8%) entre 30 y 69 años. El 51% de estos casos fueron varones.

Con relación a la posible estacionalidad del virus, aún se desconoce si al igual que la gripe o los coronavirus causantes de los catarros comunes tendrá un patrón estacional, pero teniendo en cuenta otros factores como la alta susceptibilidad a la infección de la población en su conjunto, así como la relajación de las medidas de distanciamiento social con la llegada del calor, es probable que en verano se seguirá transmitiendo, aunque con menor intensidad.

Respecto a los considerados grupos con mayor riesgo de desarrollar enfermedad grave por COVID son los siguientes:

  • Más de 60 años.
  • Enfermedades cardiovasculares e hipertensión arterial.
  • Enfermedades pulmonares crónicas.
  • Cáncer.
  • Inmunodepresión
  • Embarazo (existen muy pocos datos disponibles de embarazadas afectas de COVID-19)

Por último, según la serie publicada por el CDC Chino con un total de 1.023 muertes entre los casos confirmados (44.672) la letalidad bruta fue 2,3%. El grupo de edad ≥ 80 años tuvo la letalidad más alta de todos los grupos de edad con 14,8%. Los pacientes que no presentaban comorbilidades tuvieron una tasa de letalidad de 0,9%, frente a los pacientes con comorbilidades que tuvieron tasas mucho más altas: 10,5% para aquellos con enfermedad cardiovascular, 7,3% para diabetes, 6,3% para enfermedad respiratoria crónica, 6,0% para hipertensión y 5,6% para el cáncer (76)

Esta información, más extensa y actualizada, junto a las últimas evidencias científicas la podemos encontrar en la página del Ministerio de Sanidad en el siguiente enlace:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/20200326_ITCoronavirus.pdf