Cambiar idioma

Categorías: Artículos PRL

Consells bàsics per a una verema segura
19 Sep

Consells bàsics per a una verema segura

En aquesta última etapa de cultiu del raïm ha diversos riscos laborals que has de conèixer. És possible evitar la seva exposició aplicant conductes de treball segures:

  • Caigudes al mateix nivell
    Inspeccionar prèviament el terreny, prestar molta atenció a terrenys irregulars. Establir zones habituals de circulació i mantenir-les netes. Ús de calçat que subjecti bé el turmell i amb sola gruixuda antilliscant.
  • Riscos derivats de l’ús del tractor
    El seu ús estarà restringit a personal capacitat. Es realitzarà periòdicament un manteniment preventiu (miralls, pneumàtics, llums, frens, etc.) del vehicle. Aquest disposarà de dispositiu antibolcada i s’haurà de fer ús del cinturó de seguretat. Es circularà amb precaució, evitant girs o canvis bruscos de sentit, especialment en vies públiques, terrenys perillosos, amb presència de pendents, en proximitats de talussos, rases o transportant remolcs carregats. És important repartir i fixar bé la càrrega en el remolc, respectant la capacitat màxima de càrrega. No romandre en les proximitats del vehicle, ni en la seva línia de recorregut. Estacionar el vehicle en llocs segurs i immobilitzar-los adequadament.

wine grower picking grapes or doing the harvesting in vineyard close up as sun shines through vine leafs - harvest time in wine industry

  • Talls per tisores o altres eines de tall
    Ús d’eines en bon estat i netes. Es guardaran en fundes protectores. Agafar el raïm per la base per efectuar el tall, mai per la cua. Ús de guants amb protecció antitall i antipunxonament.
  • Caigudes a diferent nivell
    Extremar la precaució davant desnivells del terreny. Per accedir a punts alts de treball en parres utilitzar mitjans adequats (plataformes, escales manuals) en correcte estat. Comprovar un correcte assentament abans del seu ús. Mai saltar directament des del remolc i / o tractor. Mantenir els estreps nets. Prohibit transportar a persones o seure sobre les parets del remolc i / o tractor.
  • Atrapaments per enganxament / desenganxament manual tractor-remolc El remolc s’adaptarà a la potència i pes del tractor. La persona / es que efectuïn aquesta operació han de ser coneixedores dels passos que han de seguir per efectuar l’operació amb total seguretat; estaran col·locades perpendicularment al enganxi, amb total visió del pla de treball i coordinades, si es porta a terme en equip. S’ha de fer sobre superfícies planes i ferms, amb falques adequats i punts de suport el més pròxims possible.
  • Lesions facials i / o oculars per cops, punxades dels sarments Es recomana l’ús d’ulleres o pantalla facial.
  • Trastorns musculoesquelètics per manipulació de càrregues, manteniment de postures forçades i / o execució de moviments repetitius Recórrer a l’ús d’equips mecànics per a transport i / o manipulació de càrregues. Utilitza sacs, cistells, caixes de fàcil adherència i no molt grans, limitant així el seu pes. Realitza pauses durant la jornada de treball. Adopta una correcta higiene postural a l’hora de manipular càrregues (esquena recta, flexió de genolls).

Per evitar postures forçades, adapta l’altura de treball a les teves necessitats. Pel que fa a execució de moviments repetitius evita flexionar els canells, mantenint mà i braç alineats.

  • Inhalació o ingestió de substàncies nocives (pols, tractament del raïm amb productes fitosanitaris, etc.)
    Extremar la higiene personal. Rentar-se les mans abans de dinar. No menjar el raïm sense rentar-la prèviament.
  • Exposició perllongada al sol
    Beure aigua freqüentment per evitar deshidratació. Es recomana l’ús d’una gorra per evitar insolació al cap. Ús de cremes solars per protegir la pell exposada al sol.
  • Picades d’insectes
    Evitar els colors brillants, cremes amb perfum i colònies fortes a l’aire lliure ja que poden atreure els insectes. No deixar menjar o refrescos ensucrats a la zona de treball. En el cas que s’acostin romandre immòbil perquè qualsevol moviment brusc pot ser interpretat com una amenaça.

En individus al·lèrgics amb tan sols una picada serà suficient per provocar una reacció greu. Aquestes persones haurien de portar una targeta, polsera o cadena amb informació sobre la seva al·lèrgia.

 

Salud López Sánchez, Departament Prevenció Activa Mútua

Què estem fent per evitar la sinistralitat viària laboral?
13 Sep

Què estem fent per evitar la sinistralitat viària laboral?

L’any 2018 es va produir un increment del 23% dels accidents laborals de trànsit, segons les dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, dels quals 249 accidents van ser mortals (136 van ser in itinere i 113 van ser en missió). Analitzant les dades de la DGT, tot i que són xifres provisionals, en aquest mateix període de temps, els morts per accident de trànsit, dins i fora de l’àmbit laboral, van ser de 1.180, 18 menys que l’any anterior.

Els accidents de trànsit representen un 12% del total dels accidents laborals, a casa nostra. Però cal destacar-ne que, sent un percentatge relativament petit, representen el 38% dels accidents mortals; i d’ells, un 22% en van ser in itinere i la resta, durant la jornada laboral o en missió.

Tenint en compte aquestes xifres de manera global, la pregunta que ens hauríem de fer és: com és possible que disminueixin els accidents mortals de trànsit però que augmentin els accidents de trànsit laborals? Què estem fent perquè les xifres siguin cada vegada més preocupants?

És veritat que, analitzant les diferents estadístiques publicades, podem obtenir informació rellevant com a punt de partida per tal de proposar mesures d’actuació: saber les tendències de mercat, quina és la logística utilitzada en els diferents tipus d’activitats, quin és el perfil de conductor amb major incidència pel que fa a sinistralitat, quines són les vies on hi ha més accidents o el tipus de vehicle que es veu més involucrat en sinistres, etc.

Segurament moltes empreses i treballadors consideren que els accidents de trànsit, són un ‘mal sense importància’, inexistents o inevitables fins i tot, una situació que no ens afectarà o sobre la qual no es pot actuar. Però, és això cert?

Des d’Activa Mútua, creiem que sí s’ha de fer i es pot fer una tasca concreta sobre les persones que agafen el vehicle per exercir les seves tasques o, simplement, per anar i tornar de la feina.

Una comesa difícil que suposa actuar sobre les persones (a tots nivells jeràrquics de l’empresa). Un treball a llarg termini, que ha d’arribar a la consciència de cadascú perquè es produeixi un canvi d’actitud en la forma de conduir. Creiem que totes les empreses han d’establir mesures concretes d’actuació que eliminin o intentin frenar la seva sinistralitat laboral viària. Per a això és fonamental que les empreses elaborin i implantin un Pla de mobilitat. Per aquest Pla convé saber quines són les vies que fa servir la seva plantilla per arribar al centre de treball, quins són mitjans de transport, si hi ha possibles alternatives com per exemple el transport públic, si és viable l’ús de bicicleta o anar a peu, tot i que es pugui tardar una mica més mirar la disposició de la flexibilitat de jornada , etc. tal com es proposa aquest any a la Setmana Europea de Mobilitat.

Fins que no siguem capaços d’entendre que els accidents de trànsit són cosa de tots, les xifres seguiran sent cada any més preocupants. No podem oblidar que darrere de cada un dels números que apareixen en aquestes xifres hi ha persones i famílies senceres que es veuen afectades.

Per a més informació clica en el següent enllaç

 

Carlos Gutiérrez, Departament Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua

Compte amb la calor
08 Jul

Compte amb la calor

Amb l’arribada de l’estiu les temperatures comencen a pujar i aquestes ens afecten tant a nivell físic com psicològic. A nivell físic, el nostre cos acumula una gran quantitat de calor i ens deshidratem; a nivell psicològic la calor ens pot fa sentir més cansats, aclaparats, irritables … així que, no és estrany dir que el nostre acompliment en el treball pugui arribar a afectar-se.

Però … és veritat que les seves conseqüències només es donen a l’estiu? La resposta és NO. Depenent del lloc de treball de la persona es pot estar exposat a altes temperatures durant tot l’any. Per tant, haurem de diferenciar la calor que passa amb el canvi d’estació i el que es relaciona amb el lloc de treball, ja que, els seus efectes sobre la persona seran de diferent gravetat.

Encara que, el com ens pugui afectar la calor, no solament depèn de la temperatura i el seu temps d’exposició. Hi ha altres factors que estan relacionats. Aquests es poden dividir en personals, ambientals i segons les tasques realitzades en el treball:

  • Personals: la capacitat del cos a aclimatar-se al medi ambient del treball, la condició física, l’alimentació, antecedents mèdics (malalties cardiovasculars, respiratòries, diabetis o insuficiència renal), prendre certs medicaments, consum de substàncies tòxiques com l’alcohol i la cafeïna, i l’edat.
  • Ambientals: exposició a temperatures i humitats altes, poca ventilació i exposició intensa a la radiació solar.
  • Segons les tasques del treball: realitzar treball físic intens, poc temps de descans i / o poques pauses, i vestimenta requerida per al lloc de treball que no facilitin l’evaporació de la suor.

Com es pot veure en els factors que influeixen a com la calor ens afecta és molt important l’estat de salut de la persona, el temps d’exposició a altes temperatures, com està condicionat el lloc de treball i el tipus de tasques que es realitzen.

En relació a les seves conseqüències la deshidratació i els cops de calor són els més freqüents, però també, s’ha demostrat que l’exposició a altes temperatures té repercussions laborals a les organitzacions a causa de les conseqüències físiques i psicològiques que comporta. Ja que, la calor dificulta la concentració i el benestar de la persona afectant en conseqüència a l’acompliment de la persona a la feina reduint el seu rendiment, productivitat i eficàcia.

Així doncs, és molt important saber que accions prendre perquè la calor ens afecti el més mínim possible. A continuació es presenten alguns consells per fer-hi front:

Consells generals …

  • Pràctica exercici: d’aquesta manera es contribueix a que millori l’esforç del sistema cardiovascular i que el cos pugui tolerar millor la seva aclimatació al medi ambient.
  • Beu aigua amb freqüència, encara que no tinguis set. El cos ha d’estar hidratat, per tant, procura també fer-ho en finalitzar la jornada laboral.
  • Evita prendre begudes alcohòliques, amb cafeïna o molt ensucrades, ja que, aquestes afavoreixen la deshidratació.
  • Realitza una bona alimentació: evita menjars calents i copioses, procura que siguin lleugeres i sense greixos. Tingues en compte que, tant l’obesitat com la primesa excessiva disminueixen la tolerància a la calor.

Si treballes a l’aire lliure …

  • Utilitza crema de protecció solar.
  • Protegeix-te del sol: portar roba ampla, de teixit lleuger, clara i protegeix el teu cap amb una gorra o barret de teixit transpirable.
  • Protegeix la teva zona de treball del sol, si és possible.
  • Fes pauses i descansa en llocs frescos, d’ombra.
  • Limitar el temps i la intensitat de l’exposició al sol: fes rotacions de tasca i redueix les activitats físiques més intenses a l’aire lliure durant les hores més caloroses.

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

Decàleg del turista prevencionista
28 Jun

Decàleg del turista prevencionista

Estem en ple mes de juny, comptant els dies per a les vacances, i no podem deixar passar més temps sense compartir el nostre decàleg del turista prevencionista:

1- Vés amb compte a la carretera

  • Abans de sortir assegura’t que el teu vehicle està en perfecte estat. Fes una revisió del vehicle en un taller de confiança perquè tot estigui a punt.
  • Respecta els límits de velocitat de cada tram.
  • Mantingues la distància de seguretat.
  • Fes els descansos oportuns (cada dues hores de conducció, aprofita per hidratar: aigua, suc, refresc).
  • No et posis al volant si no has dormit prou.
  • Evita les distraccions (compte amb el gps, el telèfon intel·ligent, fumar al volant, etc.). No carreguis el vehicle més del compte.
  • Utilitza els equips de protecció (casc, cinturó de seguretat, etc.).
  • Si beus, no condueixis.

2- Protegeix-te del sol.

  • Evita el sol a les hores de més calor (12: 00h-16: 00h). Aprofita aquestes hores per dinar, donar-te un migdiadeta i descansar a l’ombra.
  • Utilitza protecció solar adequada.
  • Portar roba que ens cobreixi i gorra també ens protegeix del sol.
  • Les ulleres de sol poden ser bones aliades: alerta, assegurat que portin filtre ultraviolenta i estiguin homologades No les compris en qualsevol lloc !.
  • Compte amb l’excés de calor. Especial cura amb nens i ancians.
  • Vols estar informat sobre el clima. Segueix les recomanacions de metges i experts.

3- Precaució durant el bany

  • Al mar: no banyar-se amb bandera vermella, evitar el bany amb bandera groga (en cas de fer-ho, que no ens cobreixi l’aigua més enllà de la cintura).
  • Compte amb els corrents. Per molt bé que sàpigues nedar són més forts que tu, poden arrossegar mar endins i fer impossible el teu retorn.
  • Extremar les precaucions quan utilitzem embarcacions o barques de passeig. Utilitzar armilles salvavides.
  • Si vas a l’aventura (activitats per exemple de busseig, assegura’t envoltar d’experts i utilitza totes les mesures de seguretat).
  • No banyar-se en zones prohibides o no habilitades. Especial cura amb zones per a embarcacions, motos d’aigua, etc. Al mar també pots ser atropellat.
  • Fes cas de les indicacions dels socorristes. Si no hi ha socorrista no prenguis riscos absurds.
  • Compte amb llançar-se a l’aigua bruscament, de cap o des d’ara perilloses. La lesió medul·lar pot acompanyar tota la vida.

4- Talls de digestió?

Quan vam entrar en contacte bruscament amb aigua freda el que pot succeir és un xoc perifèric, produït per dificultats de vasculació a causa del contrast de temperatura en el nostre cos. El risc és que perdem la consciència i ens ofeguem per immersió. Per tant, us recomano:

  • Entrar a l’aigua a poc a poc, mullant molt a poc a poc cada part del cos.
  • Si et trobes malament, sal ràpidament de l’aigua.

5- Prevenir els fongs i infeccions

Especialment en zones de piscina, on hi ha molta humitat i molta gent, estem exposats a patir infeccions per fongs. Com prevenir-?:

  • Usa sempre xancletes o sabatilles de goma per aïllar el peu de la humitat o aigua del sòl, ja que és aquí on més proliferen els fongs.
  • Dutxa’t abans i després d’entrar a la piscina.
  • Eixuga’t bé després de banyar-te.
  • No intercanviïs tèxtil o calçat amb altres persones.

6- Jocs lúdics i esports de risc amb cap

  • Utilitza el sentit comú.
  • No facis res que impliqui riscos i que no estàs acostumat a fer sense la supervisió d’un professional.
  • En esports de risc, tant de moda, assegurat que es compleixen les mesures de seguretat.
  • Utilitza les proteccions col·lectives i individuals recomanades.
  • Desconfia de tot el que acaba en -ing (salt de pont, jumping, ràfting, balconing, etc.).

7- Animals marins, poden fer-nos mal!

La mar està ple de fauna i flora! la majoria d’ells inofensius però d’altres poden causar-nos bastant mal. Alguns dels més coneguts són les meduses i eriçons de mar. Segueix les instruccions dels socorristes i experts i evita zones de bany amb proliferació d’aquest tipus d’animals. En cas de picada busca ajuda sanitària per valoració. Algunes picades, especialment si hi ha al·lèrgies, pots ser molt perilloses.

8- A la muntanya ‘no facis bogeries!

  • No facis rutes superiors al teu capacitat (considera les teves competències físiques i experiència abans de decidir-te a fer una ruta). Evita anar sol, busca bona companyia.
  • Aprofita la llum del dia i evita rutes nocturnes.
  • Assegura’t de conèixer bé el recorregut abans d’endinsar-te en una ruta, podries perdre’t.
  • Porta el mòbil carregat al màxim i, si és possible, porta amb tu una bateria de recanvi.
  • No t’oblidis de portar l’aigua necessària i bons nutrients (aliments com la xocolata o la fruita seca poden donar-nos energia).
  • Tingues en compte les condicions meteorològiques abans de sortir. Segueix les recomanacions dels experts.
  • Altres objectes que et poden ser útils: llanterna, navalla, petita farmaciola de primers auxilis, encenedor, manta tèrmica, xiulet, roba d’abric, impermeable, gorra, protecció solar, una mica de diners (per a qualsevol imprevist).
  • Per escalada (torna a llegir el punt 6 d’aquest decàleg).

9- Viatjar a l’estranger amb prevenció

Cura si viatges a l’estranger, especialment a països exòtics:

  • Informa’t sobre les vacunes necessàries i posa-te amb temps.
    Prepara tota la documentació necessària (DNI en vigor, passaport, targeta sanitària, etc.).
  • Potser és necessari fer-te amb una bona assegurança de viatge.
  • Estudia abans d’anar les característiques del lloc on viatges i pren precaucions al respecte.
  • Compte amb l’aigua i l’alimentació, pot seure malament si no estem acostumats.

10- Passar-s’ho bé!

Finalment el més important: passar-s’ho bé! Si no gaudim de les vacances, per a què serveixen? Us deixem alguns consells:

  • Aprofita per passar temps amb les persones properes. Dedica’ls el temps que no pots dedicar-los durant tot l’any. Té cura d’ells i de tu mateix i gaudeix.
  • Evita les presses, ja has tingut massa durant la resta de l’any i pren-te les coses amb calma.
  • Evita disgustos i preocupacions absurdes.
  • Desconnecta del treball, apaga el mòbil sempre que puguis i desconnecta l’ordinador, la tablet, etc.
  • No deixis la vida saludable: evita excessos (menjar, alcohol, tabac …), no deixis de fer esport.
  • Parla menys i escolta més.
  • I no t’oblidis de posar en pràctica el CBR (Canta, Balla i Riu).

Assumpta Obiols – Departament Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

 

Dia mundial sense tabac, t’atreveixes a intentar-ho?
27 May

Dia mundial sense tabac, t’atreveixes a intentar-ho?

Segur que més d’una vegada teus amics, familiars, companys de feina t’hauran dit i repetit totes les repercussions que comporta el fet de fumar, però, saps quins són els millors motius perquè deixis de fumar? ‘Els que et puguis donar a tu mateix! Ja que, per molt que els altres tinguin bons arguments (i raons) perquè deixis de fumar, el que ha de fer-ho ets tu, per tant has de trobar els motius que t’ajudaran a deixar-ho.

Per què costa tant deixar de fumar?

Deixar de fumar no només es tracta de tenir la “voluntat” per fer-ho. Si fos així, molta gent ja ho hauria aconseguit fa temps. Hi ha molts altres factors que estan involucrats i contribueixen a que aquesta tasca sigui més difícil. Aquests són: biològics, psicològics i ambientals.

Relacionat amb els factors biològics està un dels components del tabac. La nicotina és una substància psicoactiva. Una substància psicoactiva és aquella que el seu consum pot modificar l’estat físic i mental de l’individu, produint dependència, síndrome d’abstinència i necessitat de consum. Dit en altres paraules, consumir tabac contribueix al fet que es produeixin canvis en el nostre cervell que fan que tinguem més necessitat de fumar. El consum de tabac augmenta els nivells de dopamina en el nostre cervell creant en conseqüència un augment de la sensació de plaer. Altrament, en deixar de fumar, el nostre cos activa uns mecanismes per recuperar el nivell de funcionament que tenia abans de consumir, manifestant-se en una sèrie de símptomes, com a reacció del cos a l’intentar mantenir un bon equilibri sense tabac en l’organisme (síndrome d’abstinència).

Els factors psicològics més relacionats són la capacitat de control de la persona, el maneig de la impulsivitat, la capacitat d’afrontament, la visió que tenim sobre el tabac, les nostres creences i mites sobre deixar de fumar, i la motivació i la determinació a deixar de fumar.

Els factors ambientals són els que estan relacionats amb el nostre entorn: la disponibilitat i accessibilitat al tabac, la publicitat, el nostre estil de vida, la percepció que té la gent del nostre entorn sobre el tabac i la relació habitual amb gent que fumi.

Com es pot veure, hi ha una gran varietat de factors que estan relacionats amb el consum, però, de la mateixa manera, el conèixer-los ens pot ajudar a prevenir-los. Hi ha diverses actuacions que es poden fer durant el dia a dia per deixar de fumar, tot i que, abans cal plantejar-se les dues següents preguntes:

Vull deixar de fumar?

Encara que sembli molt simple, per deixar de fumar cal voler fer-ho, per un mateix. Si només ho intentem perquè ens sentim pressionats per la gent del nostre voltant probablement, al cap d’un temps tornarem a ballar-la. Per això, has de tenir-ho molt clar i trobar els motius que et impulsin a fer-ho. Pot ajudar-te fer una llista amb els pros i els contres.

Per què fumo?

Podem trobar cinc raons principals per les quals podem estar fumant: 1) per automatisme (rutina), 2) perquè el tabac fa efecte d’estimulant (ajuda a mantenir-nos clars i actius), 3) perquè funciona com a reforç gestual (tenir-lo entre les mans ), 4) per plaer-relaxació o reduir estats negatius, 5) per addicció. És possible que una mateixa persona pugui tenir més d’una d’aquestes cinc raons. És important saber quina és la teva, ja que, depenent d’ella algunes estratègies funcionessin millor que altres.

Com preparar-se per deixar de fumar?

Com hem comentat, crea una llista amb els motius pels quals vols deixar de fumar. A continuació fixa una data exacta per començar a deixar de fumar, per exemple, dins d’un mes. Mitjançant es vagi apropant la data és recomanable anar preparant:

1) Fes còpies de la llista i posa-les en les habitacions que estiguis més per casa (també, si és possible a la teva oficina o lloc treball), en les teves pauses veus llegint-les i reflexionant seu contingut. Això servirà també per assegurar-te si són raons importants i significatives per a tu o cal modificar, treure o afegir alguna cosa.

2) Quan faltin dues setmanes per a la data registra el nombre de cigarretes que fumes durant el dia i en què situacions ho fas. D’aquesta manera prendràs consciència de la quantitat i els moments en què fumes.

Si fumes per automatisme, s’identifica amb l’ajuda del registre les situacions en què més fumes i busca una alternativa al cigarret per a aquesta situació (menjar una poma, pipes, un xiclet, etc.). També, si és necessari canviar la teva rutina per no trobar-te amb aquestes situacions.

Si fumes per l’efecte d’estimulant que produeix per millorar el nivell d’alerta fes respiracions ràpides durant 30-40 segons, també realitza activitats que activin el teu cos com estirar el cos, passejar, agafar la bicicleta, etc.

Si fumes per reforç gestual busca un altre objecte per posar entre les teves mans com un bolígraf, un clauer, una pilota de goma per estrènyer etc.

Si fumes per plaer-relaxació o per reduir estats negatius practica exercicis de respiració i relaxació, i busca altres activitats que siguin agradables per a tu com, escoltar música, mirar una sèrie de televisió, passejar, queda amb amistats, menja alguna cosa que sigui agradable per a tu, etc.

És important poder comptar amb algú que ens ajudi, un company, amic o familiar, que es pugui comprometre a escoltar-nos i brindar suport. Pots demanar al teu cercle més proper que, no fumin davant teu i que no t’ofereixin cigars. Si coneixes algú que ha deixat de fumar també pot ser positiu poder comptar amb ell / a perquè t’ajudi durant el procés.

Recorda que, si aconsegueixes deixar de fumar i alhora recaus … no passa res! Forma part del procés, ho estàs fent bé. Tingues sempre clar els teus motius per seguir intentant-ho i segueix posant en pràctica les estratègies que més et ajudin.

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

17 de maig, Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la informació. “Reduint la bretxa de la normalització”
17 May

17 de maig, Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la informació. “Reduint la bretxa de la normalització”

Avui, 17 de maig, és ni més ni menys el 50 aniversari de la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la informació.

Ha plogut molt ja des de 1969, any en què va començar aquesta commemoració i més en el context que ens ocupa, ja que pocs camps han avançat a passos tan gegant en tan poc temps.

Es va triar aquesta data per commemorar la fundació de la Unió Internacional de Telecomunicacions que va tenir lloc el 17 de maig de 1875 i les oficines centrals estan ubicades a Suïssa. Aquest organisme, que pertany a les Nacions Unides té com a missió fonamental ocupar-se de la regulació de les telecomunicacions entre les diferents empreses i administracions, a nivell internacional.

Dins d’aquesta missió fonamental, una part significativa es relaciona amb l’elaboració de “recomanacions” que donin a conèixer i ajudin a difondre les bondats de les tecnologies de la informació i comunicació al llarg i ample del planeta.

En cada celebració anual es tria un assumpte o argument sobre el qual posar el focus d’actuacions, el tema triat per a aquest any 2019 es denomina “reduint la bretxa de la normalització”

La desigualtat existent entre la participació dels països en desenvolupament i els països desenvolupats és el que coneixem com “Bretxa de la normalització” que al seu torn és un dels factors relacionats directament amb la bretxa digital.

El 2009 es va realitzar una anàlisi sobre un projecte d’investigació que aporta mesures per millorar aquesta situació i disminuir aquesta bretxa.

En aquest sentit Espanya és un país afortunat, les dades que es publiquen en l’informe anual elaborat per l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONSI) indiquen que el nombre d’empreses que conformen el mapa d’aquest sector ha crescut notablement.

Però si abans parlàvem d’una bretxa digital entre països, no menys important és la que ens trobem dins de les nostres fronteres i que també apareix reflectida en l’informe. Em refereixo a la bretxa digital entre diferents nivells socioeconòmics i culturals.

El nivell adquisitiu i el nivell cultural es relacionen proporcionalment amb les competències digitals el que determina que un perfil cultural i socioeconòmic baix estigui lligat amb un major risc d’exclusió social i pitjors competències. D’aquí la importància de reduir de forma real aquestes diferències realitzant inversions que aportin recursos educatius a aquests col·lectius més necessitats.

En paraules d’Henry Ford, “el veritable progrés és el que posa les tecnologies a l’abast de tots”.

En Activa Mútua coneixem de prop el perfil dels professionals del sector de la informàtica i la comunicació, tot i ser un sector molt variat, que engloba múltiples activitats laborals i professions molt diferenciades.

Pel que fa a patologies, els trastorns musculoesquelètics són la primera causa d’absentisme i sinistralitat en aquests sectors, relacionats en alguns casos amb els ritmes impostos, l’adequació constant als avenços tecnològics, en determinats àmbits el tracte amb el públic i per descomptat els riscos específics lligats a professions concretes.

Com a mesures de prevenció apostem per la formació en el coneixement dels factors de risc relacionats i que ens permeten dotar de recursos als treballadors protegits mitjançant la realització de jornades de sensibilització.

Comptem també amb un protocol mèdic que té com a objecte abordar les patologies més prevalents d’aquests treballadors.

En definitiva, sent conscients que és aquest un sector referent, ens sentim orgullosos de col·laborar en la millora de la salut dels treballadors que el formen.

Feliç Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la informació.

 

Javier Vega Molpeceres – Responsable Oficina Sectorial

Alimentació saludable en l’àmbit laboral
30 Apr

Alimentació saludable en l’àmbit laboral

L’alimentació és un dels factors més importants en relació a la salut general del treballador i a més repercuteix directament sobre el seu rendiment i seguretat dins de l’àmbit laboral.
Malalties com l’obesitat, considerada per l’OMS epidèmia del segle XX, i altres com malalties cardiovasculars, diabetis o problemes hepàtics, apareixen a conseqüència d’una alimentació incorrecta, però a més, una mala alimentació ocasiona altres problemes dins l’entorn laboral com el cansament, malestar, estrès, problemes psicològics, etc., perjudicant d’aquesta manera la qualitat de vida del treballador i el seu rendiment.

Per això és recomanable que l’empresa ofereixi serveis d’educació alimentària, amb la finalitat de millorar la salut dels seus treballadors. Des del punt de vista empresarial, totes les activitats destinades a millorar l’alimentació dels seus treballadors s’haurien d’observar no com una despesa, sinó com una inversió, tenint en compte els beneficis que una bona alimentació pot aconseguir en termes de benestar del treballador i de la consegüent millora de rendiment i seguretat laboral.

Per a que aquests serveis d’educació alimentària siguin realment eficients s’haurien d’adaptar a les característiques de cada treball concret. En aquest sentit s’han de considerar tres factors claus que determinen el tipus d’alimentació adequada per a un treballador; tipus de feina, horaris i lloc a on es fa la ingesta.

En relació al tipus de feina, és evident que el grau d’activitat física determinarà l’alimentació més adequada, per exemple, una feina sedentària, no consumirà el mateix volum calòric que un treballador que fa una feina amb elevada càrrega física.

Pel que fa als horaris associats a cada torn de treball, el col·lectiu amb més dificultats per practicar una alimentació saludable són els treballadors de torns de nit, com pot ser personal de seguretat, personal sanitari, etc., aquests treballadors acostumen a cometre errades nutricionals com consumir un excés de cafè i snacks poc saludables per tal de poder aguantar la jornada laboral. És per això que en aquests casos es recomana que el sopar sigui com un dinar, amb un volum energètic més elevat, per tal de poder aguantar la jornada nocturna. A més, s’haurien de fer petites col·lacions o menjades de fècula lenta per evitar una baixada del nivell de sucre en sang després de la ingesta (hipoglucèmies). S’ha d’anar dosificant l’energia per tal que el cos pugui mantenir les seves constants vitals de forma òptima i evitar riscos en la feina com pot ser una baixada d´atenció, cansament, son o falta de reflexos motors.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’àmbit a on es fa la ingesta. Les feines que exigeixen unes relacions socials constants, com pot ser personal directiu o comercial, acostumen a menjar fora en restaurants. Aquests col·lectius haurien de rebre educació nutricional per a sensibilitzar-los de la importància de l’alimentació i dotar-los de criteris a l’hora de triar plats i menús de restaurants que fossin equilibrats i saludables.

En el cas de treballadors que dinen dins de les instal·lacions de l’empresa és important que aquesta disposi de menjadors adaptats, amb cuina pròpia o càtering, però sempre amb menús calculats i revisats per nutricionistes. Aquesta és l’única garantia de que la dieta serà equilibrada. Si l’empresa no disposa d’aquest tipus d’instal·lació és recomanable disposar d’una sala adaptada com a menjador amb un microones per a les persones que portin la seva carmanyola de casa i puguin escalfar el seu dinar. En aquests casos seria necessari oferir als treballadors educació alimentària i tecnologia culinària per tal que tinguin idees a l’hora de preparar els menús de cada dia i puguin portar una dieta equilibrada, variada però també apetitosa.

Tots aquests aspectes són els que s’han de considerar per a que l’alimentació dins de l’àmbit laboral sigui l’adequada, tanmateix, no hi ha una dieta perfecta, sinó una dieta saludable que englobi les necessitats energètiques de cada individu, dins del nostre entorn de treball així com en els nostres hàbits de vida.

És fonamental que l’empresa destini recursos a fomentar una bona alimentació, i vetllar per la salut dels seus empleats.

A més, una persona treballadora sana és una persona, en general, més motivada.

Així doncs, la inversió en educació nutricional és sempre rentable, tant per l’empresa com per la pròpia persona treballadora.

 

Montse Pàmies – Cap Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mútua

 

 

 

Treballar per a un futur més prometedor
23 Apr

Treballar per a un futur més prometedor

Com cada any, a finals del mes d’abril se celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, promogut per la Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest any ha orientat la seva acció cap al futur, plantejant què ens espera els pròxims anys en l’àmbit de la seguretat i la salut en el treball.

“Treballar per a un futur més prometedor” és el lema del 2019. Actualment, es crea ocupació amb comptagotes i es diversifica el treball cap a nous sectors, fet que implica especialitzacions innovadores i nous riscos laborals que cal combatre per tal que la pèrdua de salut no sigui un fet habitual a la nostra feina. La constatació de la presència amb cada cop més freqüència de riscos psicosocials en l’àmbit laboral és un escenari a què cal donar resposta ràpida i precisa des de tots els sectors. Recordem que, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), es defineix la salut com “un estat de benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l’absència de malaltia o condició patològica.

Els personal i les empreses han d’adaptar-se contínuament a canvis: a les noves tecnologies, al canvi climàtic, a la nova organització laboral, a l’evolució demogràfica, etc. Primordialment és la nostra pròpia actitud en l’activitat que realitzem diàriament allò que ens ha de garantir un benestar físic, mental i social.

En l’àmbit empresarial, la seguretat i la salut en el treball s’han de considerar un objectiu estratègic integrat a la missió i política d’entitat, de manera que la prevenció de riscos laborals tingui la mateixa importància que la qualitat, la satisfacció del client, la productivitat, el creixement, la rendibilitat, etc. Unes bones polítiques en matèria preventiva redunden en un augment de la salut, la satisfacció i la qualitat de la feina realitzada pel personal, i així hi guanyen totes les parts: empresa, client i treballador/a.

La precarietat laboral és una de les grans enemigues de la seguretat i la salut. Un treball és precari per diversos motius: salari, condicions laborals, temporalitat, etc., cosa que desemboca en l’exposició a unes condicions de treball inadequades que condueixen amb el temps a una pèrdua de salut. Així, el personal és més vulnerable, doncs hi ha menys formació i/o especialització i capacitació; s’origina un augment de l’exposició al risc psicosocial per la incertesa en el futur, entre altres causes.

La millora de les condicions laborals (en seguretat i salut) no només és important per protegir la salut del personal, sinó també per a garantir l’èxit i la sostenibilitat de les empreses i la prosperitat de les economies a mitjà o llarg termini. L’impacte de la salut del personal sobre la seva pròpia qualitat de vida, la de la seva família i la de la comunitat constitueix el valor principal i la justificació social més transcendent per al desenvolupament de les estratègies que en possibilitin la promoció i la protecció.

El benestar laboral només es pot aconseguir amb una veritable implicació i compromís de tots. Cal un enfocament integrat que promogui una cultura de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball, en benefici de la pròxima generació de força laboral de tot el món, i respondre així a la demanda d’una societat cada vegada més sensibilitzada i exigent amb la seguretat i la salut en el treball com a part fonamental del benestar social.

Aquest “Futur prometedor” entén com actuació prioritària fomentar i vetllar per la seguretat i la salut laborals de les persones i empreses, establint polítiques públiques, convenis internacionals, jornades mundials, etc. Aquestes mesures són la base de la seguretat i de la salut en el treball, per un triple motiu: primer, indiquen o fan notar que existeix un problema sense resoldre; segon, estableixen les accions que s’han d’adoptar, i per últim fan visible l’interès que suscita la problemàtica a la societat, que en el cas de la seguretat i la salut és màxim degut que afecta la salut de tots els treballadors i treballadores perquè desgraciadament ningú està exempt de l’exposició a riscos laborals.

Feliç Dia Internacional de la Seguretat i la Salut Laboral! Espero que l’any que ve puguem celebrar-lo amb la notícia que el nombre d’accidents laborals i de malalties professionals declarades ha disminuït considerablement, aquest és el “Futur prometedor” que tots els treballadors i treballadores volem i hem d’aconseguir.

Construïm doncs nosaltres mateixos aquest futur prometedor mitjançant la nostra actitud i aplicant unes recomanacions per a fer del nostre lloc de treball un indret més segur, sense detriment de la nostra integritat física i mental. Són recomanacions que depenen del treballador, però cal no oblidar que l’empresari ha  d’establir i posar a disposició del personal aquestes  mesures degut que, com indica la pròpia Llei de Prevenció, és el principal responsable de garantir les condicions de seguretat i salut a la seva empresa.

1.       Avalueu els riscos del vostre lloc de treball

Cal que conegueu el resultat de l’avaluació de riscos del vostre lloc i ubicació de treball, donat que indica els principal problemes que us podeu trobar en el dia a dia de la vostra activitat.

2.       Mesures de control

Una vegada us hagueu informat dels riscos, vigileu que les mesures de control s’adoptin i es mantinguin. Assessoreu-vos si en teniu dubtes.

3.       Aprofiteu els mitjans que us dona l’empresa per a treballar amb seguretat

Utilitzeu correctament els mitjans que l’empresa posa a la vostra disposició per a desenvolupar la feina amb seguretat: equips de protecció individual, proteccions col·lectives, dispositius de seguretat de màquines i eines, etc.

4.       Formació/ Autorització

No realitzeu feines noves si no heu estat prèviament formats sobre els riscos potencials que comporten i les mesures necessàries per a eliminar-los completament o minimitzar-los; a més, necessiteu autorització dins el termini i en la forma escaient.

5.       Fitxa de seguretat

Quan manipuleu productes químics feu-ho segons les indicacions de la fitxa de seguretat. Si no en manipuleu però hi esteu exposats, sol·liciteu igualment la fitxa.

6.       Equips de protecció individual

Conserveu i cuideu els equips de protecció individual segons les recomanacions del fabricant.

7.       Reconeixement mèdic

Realitzeu l’examen periòdic de salut, és una bona manera de detectar alteracions amb antelació.

8.       Senyalitzacions

Respecteu i ajudeu a conservar la senyalització de seguretat.

9.       Procediments de treball

Informeu-vos sobre tots els procediments de treball i compliu-los. Si inclouen mesures de seguretat, seguiu-les rigorosament.

10.   Ordre i neteja

Mantingueu l’ordre i la neteja al vostre lloc de treball i al voltant, molts accidents es produeixen com a conseqüència de no fer-ho. A més, donareu una imatge professional i organitzada.

11.   Informeu

Informeu de qualsevol situació que pugui desencadenar un accident al vostre superior immediat.

12.   Mitjans d’extinció

Col·laboreu a mantenir accessibles els mitjans d’extinció d’incendis i aprengueu a utilitzar-los correctament, potser algun dia els necessitareu.

13.   Condicions de seguretat

Col·laboreu a mantenir les condicions de seguretat, és la vostra obligació i la dels vostres companys.

Segur que aquesta llista podria ser més àmplia,  per això us convido a afegir-hi més recomanacions o consells.

 

Rodrigo Pérez Álvarez – Tècnic PRL Activa Mutua

 

Dia Mundial de la Veu – 16 d’abril
12 Apr

Dia Mundial de la Veu – 16 d’abril

La major part de nosaltres fem servir sovint la nostra veu en l’entorn laboral, convertint-se en molts casos en un instrument imprescindible sense el qual ens resulta impossible dur a terme part de les activitats que desenvolupem quotidianament.

L’any 1999, el Dr. Nedio Steffen, president aleshores de la Societat Brasilera de Laringologia i Veu, va dur a terme una campanya per potenciar i donar a conèixer els recursos necessaris per tenir una adequada salut vocal i d’aquesta manera prevenir possibles patologies.

A partir del 2003, des de Brasil, van compartir aquesta fructífera experiència amb els seus col·legues laringólogos a nivell internacional convidant-los a unir-se a la campanya, donant origen al que avui anomenem dia mundial de la Veu.

Aquest dia, que se celebra a tot el món el 16 d’abril, té com a objecte conscienciar sobre la importància d’un adequat cura de la veu basat fonamentalment en tres premisses:

Evitar l’abús de la veu i l’ús del tabac o altres substàncies tòxiques.

El valor d’un diagnòstic precoç, disminuint els casos de càncer i altres patologies a través de la detecció primerenca.

I finalment i fonamental, el profit d’una prevenció adequada, Informant i instruint a la població sobre els símptomes a tenir en compte per visitar a un professional, la importància dels exercicis d’entrenament vocal, etc.

El lema d’aquest any “Es amable amb la teva veu” ha donat nom, al seu torn, a una interessant jornada organitzada per la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll, que es va celebrar el passat dia 10 d’abril i va comptar amb la participació de diferents professionals que treballen amb la veu com la periodista Nieves Herrero, el cantant Miguel Ríos o l’actriu de doblatge Maria Pérez Bru. Van intervenir també la doctora Mª àngels Mate Bayon, del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón i Roxana Coll, fonoaudióloga i logopeda.

A destacar la tasca altruista que es desenvoluparà durant el mes d’abril, conegut com el mes de la veu i que portaran a terme otorinolaringòlegs de diferents zones d’Espanya oferint revisions gratuïtes de les cordes vocals. (Més informació www.seorl.net).

Un rànquing elaborat per la SEORL-CCC indica que els mestres d’infantil que tenen alumnes d’entre un i cinc anys, són els professionals que més patologies de la veu pateixen.

Tal com explica el Dr. Pere Bell, responsable del Departament. Pla General d’Absentisme d’Activa Mútua, en l’interessant article “laboralitat de les disfonies: Nòduls vocals” (Graduats Socials nº83.2016):

“Els professionals de la veu són tots aquells treballadors que tenen la veu com a eina fonamental per al desenvolupament de la seva activitat laboral. Aquest col·lectiu inclou el personal dedicat a la docència (primera categoria professional amb risc de patir malalties professionals de la veu segons l’Organització Internacional de Treball) però també a teleoperadors, cantants, actors, locutors, conferenciants, etc. “.

En Activa Mútua som conscients d’aquesta situació, disposant d’un protocol mèdic per a aquests professionals en què es contempla amb profunditat el control de les malalties professionals relacionades amb trastorns de la veu.

Comptem també amb una completa guia sobre cures de la veu que té com a objectiu principal capacitar aquests treballadors sobre els mecanismes de la producció vocal normal i els factors que la modifiquen, proporcionant eines que permetin reduir els excessos vocals, aprendre una adequada tècnica vocal i adquirir hàbits i conductes que ajudin a millorar la qualitat de la veu.

En aquesta mateixa línia des prevenció de riscos laborals es realitzen Jornades de Sensibilització per a la promoció de la salut sobre les cures de la veu en les disfonies professionals aportant la part pràctica d’aquests coneixements.

Per finalitzar recordar la importància d’una bona hidratació, un descans adequat, evitar el cafè i els caramels de menta en excés ja que ressequen la mucosa, zero estrès i per descomptat, evitar cridar.

Com va dir George Hervert de Carnarvon: “Millor que aixecar la veu, reforçar l’argument”.

 

Javier Vega Molpeceres – Responsable Oficines sectorials

Sedentarisme entre el jovent
01 Apr

Sedentarisme entre el jovent

En la societat actual, i com a conseqüència de la industrialització i d’un desenvolupament tecnològic cada vegada major, hem canviat el nostre estil de vida cap a un model més sedentari; passem moltes hores asseguts tant en el treball com en el temps d’oci  (utilitzant l’ordinador, veient la televisió, llegint o jugant amb videoconsoles, etc.). Com a resultat també d’una societat més globalitzada, realitzem cada vegada més viatges on romanem asseguts moltes hores seguides i, a més, utilitzem cada vegada més el cotxe i altres mitjans de transport, fins i tot per a trajectes curts.

Des de fa ja molt temps, se sap que l’activitat física té molts beneficis per a la salut, però més recentment s’han realitzat estudis que demostren que també s’obtenen importants beneficis reduint el sedentarisme.

Per tant, a més de seguir les recomanacions d’activitat física específiques per cada grup d’edat, és important que comprenguem els beneficis de disminuir el sedentarisme en les nostres rutines:

  • Ser persones menys sedentàries redueix el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2.
  • Sembla protegir enfront de molts dels factors de risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, com la hipertensió o l’obesitat, encara que encara són necessaris més estudis que analitzin les conseqüències del sedentarisme independentment de l’activitat física.
  • I, d’altra banda, hi ha estudis que associen el sedentarisme amb major risc d’alguns tipus de càncer com el de còlon, pròstata, ovari o úter.

A més, entre els més joves, reduir el sedentarisme pot contribuir a:

  • Millorar la forma física i mantenir un pes saludable.
  • Facilitar un major desenvolupament d’habilitats socials.
  • Millorar l’aprenentatge i l’atenció, el comportament i el rendiment escolar.
  • Millorar les habilitats del llenguatge.
  • Millorar l’autoestima.
  • Al no passar tant temps asseguts, a casa o jugant sols amb tablets, consoles o altres pantalles, tenen més temps per divertir-se amb les seves amigues o amics i aprendre noves habilitats.

En resum, reduir el sedentarisme té grans beneficis per a la nostra salut a curt i llarg termini, i pot fer-se de manera senzilla modificant algunes rutines diàries.

Podem obtenir beneficis per a la nostra salut a curt i llarg termini cuidant dos aspectes que actuen de manera independent:

  • Realitzant activitat física tots o gairebé tots els dies de la setmana
  • Reduint el temps de sedentarisme

És important fer ambdues coses!

Només l’activitat física no seria suficient per reduir els efectes negatius del temps que destinem a activitats sedentàries.

Per ser persones menys sedentàries és important evitar o interrompre els llargs períodes de temps que passem assegudes, amb petites pauses o descansos actius en els quals realitzem algun moviment.

1.- Canviar algunes rutines sedentàries:

Pots trencar les teves rutines sedentàries fent petits canvis en el teu dia a dia:

  • UNA PARADA ABANS: Si vas en transport públic baixa’t una parada abans i si utilitzes el cotxe, aparca-ho una mica abans d’arribar a la teva destinació.
  • CAMINAR O ANAR AMB BICI: Intenta anar al treball, a classe, a la compra, o qualsevol altra destinació caminant o amb bicicleta; i si ja ho fas, escull rutes més llargues.
  • TRIA ESCALES: Escull les escales sempre que sigui possible en lloc de l’ascensor o les escales mecàniques.
  • APROFITA QUALSEVOL MOMENT: Treu les escombraries i aprofita per donar un petit passeig o si tens gos, treu-ho a passejar més sovint. A més, aprofita qualsevol excusa quan estiguis assegut per aixecar-te i estirar les cames; per parlar per telèfon, per anar a beure aigua o al lavabo, etc.

 Si el teu treball t’ho permet, adquireix les següents rutines:

  • Camina mentre parles per telèfon.
  • Si els teus companys els tens al mateix edifici, aixeca’t per parlar amb ells en lloc d’enviar mails.
  • Quan puguis fer pauses surt a caminar.
  • Camina després del temps per menjar.
  • Aixeca’t per beure aigua.
  • Intenta estar dempeus quan no precisis treballar assegut. Alterna tasques que afavoreixin canvis posturals.
  • Quan et desplacis del teu lloc de treball fes-ho caminant ràpid.
  • Puja i baixa escales sempre que puguis.
  • Pots anar al lavabo en una altra planta i així desplaçar-te.
  • Organitza reunions de treball més curtes i freqüents.
  • I quantes altres estratègies puguis adquirir per moure’t mentre treballes.

2.- Activitat física recomanada en joves:

  •  60 minuts al dia d’activitat aeròbica moderada, que és aquella activitat en la qual es requereix un esforç moderat per a l’edat, són activitats sense ritme competitiu que ens generen augment de sensació de calor, amb lleugera sudoració, amb augment del ritme respiratori i cardíac però que ens permet parlar amb poc esforç. Per exemple:
  • Caminar ràpid o a pas lleuger
  • Muntar amb bicicleta
  • Senderisme
  • Patinatge
  • Carrera a ritme suau
  • Activitat aeròbica vigorosa uns 3 cops per setmana. Es tracta d’activitats físiques on l’activitat cardiorespiratòria és elevada, amb sensació de calor forta, amb sudoració i on l’acte de parlar és molt dificultós.

Seria per exemple:

  • Jocs actius que impliquen córrer, saltar, etc.
  • Muntar amb bicicleta amb recorreguts llargs i dificultosos.
  • Esports actius com arts marcials, futbol, bàsquet, tennis, etc.
  • Dansa vigorosa.
  • Activitats d’enfortiment muscular, que comprenen activitats de força i de resistència. Suposen d’un moderat a un alt nivell d’esforç treballant els principals grups musculars de cames, malucs, esquena, abdomen, tòrax, espatlles i braços. Podem incloure:

 Realitzar exercicis de força utilitzant el propi cos com abdominals, esquats, flexions, etc.

  • Activitats com reptar, grimpar cordes, escales, etc.
  • Exercicis de resistència mitjançant bandes elàstiques, màquines de musculació, etc.
  • Activitats gimnàstiques de nivell i monitoritzades.
  • Esports competitius amb entrenador.
  • Activitats d’enfortiment ossi. Són activitats d’impacte osteoarticular que generen força sobre els ossos i contribueixen al creixement i enfortiment d’aquests. Per exemple:
  • Salts dempeus o partint de la posició d’esquat, saltar obstacles, etc.
  • Salts d’altura o de longitud.
  • Llançaments.
  • Esports com la gimnàstica, bàsquet, handbol, voleibol, tennis, beisbol, arts marcials.
  • Ball competitiu, aeròbic, steps.

Sapigueu que si realitzeu activitat física esteu transmetent un model de vida actiu que és beneficiós per a la vostra salut com pels altres.

Cada persona juga un paper de vital importància en la promoció i facilitació d’oportunitats en la pràctica d’activitat física per a la comunitat i societat en la què vivim.

 

Dr. Alfred Barredo – Activa Mútua Empresa saludable

La prevenció dels efectes de la salut derivats del treball sedentari en joves associats a noves tecnologies
01 Apr

La prevenció dels efectes de la salut derivats del treball sedentari en joves associats a noves tecnologies

El desenvolupament i implantació de les noves tecnologies ens ofereixen moltes oportunitats, però estan generant canvis profunds tant en la nostra forma de vida com en noves dinàmiques de treball: és preocupant l’efecte d’aquelles sobre la inactivitat, el sedentarisme i problemes en determinades articulacions, causat principalment per l’accessibilitat a eines com els TELÈFONS INTEL·LIGENTS i TABLETS, entre la població més jove principalment, i independentment del lloc de treball al què s’adscrigui el treballador i de l’activitat que aquest hagi d’exercir per a això.

No és el mateix sedentarisme que inactivitat física. Per sedentarisme s’entén realitzar una activitat mentre s’està en posició asseguda o reclinada, que suposi una baixa despesa d’energia i que ocorri mentre s’està despert. I per inactivitat física, es fa referència a no realitzar suficient activitat física.

Els riscos per a la salut s’incrementen significativament quan s’acumulen més de 7 hores diàries de sedentarisme i quan es roman assegut més de 30 minuts seguits, sense interrupció.

En l’actualitat, tant la inactivitat física com el sedentarisme i la postura del nostre cos en utilitzar les noves tecnologies són els factors de risc responsables del dolor d’esquena, mal de coll, espatlles i canells, formigueig en els dits de les mans, fins i tot molèsties oculars, maldecaps, cansament general, ansietat i insomni.

Les mesures preventives per reduir els efectes negatius sobre la salut de l’ús de les noves tecnologies en aquells llocs de treball que així les requereixin i els hi siguin indispensables per a l’acompliment de les seves funcions, d’una manera més o menys intensiva, són:

  • Disminuir el temps sedent amb reunions més curtes, disposar d’espais habilitats per parlar pel mòbil i fer-ho dempeus, utilitzar auriculars i/o mans lliures per atendre les trucades del mòbil, prioritzar l’ús de les versions web de les apps (exemple: Whatsapp Web) per reduir els riscos posturals continuats en coll i canells, aixecar-se sovint per beure aigua i per accedir a la fotocopiadora o impressora, augmentar l’activitat física diària, usar preferiblement les escales, realitzar a peu els desplaçaments més curts, alternar determinades tasques en bipedestació, no atendre les trucades del mòbil sostenint-ho entre l’espatlla i la galta amb el coll estès, reduir el temps d’exposició continuat a la lluentor de la pantalla en entorns amb molt poca llum, convertir missatges d’àudio a missatges de text a través de la icona del micròfon del teclat instal·lat en el mòbil o tablet sense haver d’escriure sobre la pantalla, utilitzar suports on deixar recolzats el mòbil o la tablet per visualitzar contingut multimèdia i escriure amb l’ajuda de llapis integrats o teclats externs, etc.

 

Jorge Orpez Salas – Tècnic del Departament de PRL Activa Mútua

Síndrome del túnel carpià: com prevenir-lo.
18 Mar

Síndrome del túnel carpià: com prevenir-lo.

Jornades de treball en què es realitzen moviments repetitius de canell i dits, prensió amb la mà, postures forçades, com les que duen a terme cambrers, cuiners, cambreres de pisos, etc. s’associen a l’aparició de la síndrome del túnel carpià.

Encara que és un problema comú no tots coneixem les pautes recomanades per evitar la seva aparició.

Què és la síndrome del túnel carpià?

El túnel carpià és un reduït i rígid canal que es troba a la cara anterior del canell, entre els ossos d’aquesta i el lligament anul·lar del carp.
Per aquest conducte discorren tendons flexors dels dits i el nervi mitjà. Quan aquests tendons s’inflamen, o apareix líquid, de vegades també per altres causes com microtraumatismes, artritis, infeccions, etc., aquest espai disminueix produint una compressió del nervi.
En l’àmbit laboral s’associa amb activitats en què es realitzen moviments repetitius, sent més comuna en dones i augmentant les possibilitats de patir-a partir dels 55 anys.

Quins símptomes presenta?

La simptomatologia que habitualment acompanya aquesta patologia s’inicia amb l’aparició de entumiment i formigueig de la mà, especialment durant la nit, afectant principalment al primer, segon, tercer i quart dits, aquest últim només en part. Aquest dolor, de vegades, pot irradiar-per l’avantbraç. És una de les neuropaties per compressió més comú i encara que sol aparèixer en la mà dominant, pot afectar totes dues.
Per evitar la sensació de dolor, rampa o formigueig, és habitual que les persones que el pateixen agitin la mà de forma similar al moviment que es realitza per baixar el mercuri del termòmetre, serà considerat com a signe de Flick.

Com es tracta?

És recomanable el tractament mèdic a l’aparèixer els primers símptomes evitant així danys permanents sobre el nervi. Habitualment es basa en fisioteràpia, medicació i ús de fèrula dorsal nocturna, arribant en els casos més greus a l’ús de la cirurgia.
Si no es tracta de forma adequada evolucionarà apareixent debilitat, que s’acompanyarà de dificultat a l’hora de manejar estris i atròfia muscular.

Quines pautes podem dur a terme per prevenir-lo?

  • És recomanable redissenyar les eines que es facin servir habitualment durant la jornada laboral per permetre posicions més còmodes i menys lesives.
  • Evitar postures forçades durant el desenvolupament de l’activitat.
  • Descansar la nina entre les activitats que provoquin dolor, formigueig o entumiment.
  • Canviar de posició, alternar amb una altra activitat.
  • Fer aplicacions de fred durant 10 minuts al canell després de realitzar moviments repetitius.
  • Realitzar estiraments freqüents dels músculs de l’avantbraç, per exemple, ajuntant els palmells de les mans, en “posició de resar” a l’altura del pit, elevant els colzes fins a notar la tensió i mantenint la posició durant 15 segons.
  • Ús de fèrula nocturna per evitar el moviment del canell reduint la pressió sobre el nervi per postures inadequades durant el son. Si no es fa servir fèrula, evitar dormir amb el canell sota el cap o doblegada, és important que no hi hagi pressió sobre aquesta.
  • Subjectar els objectes amb tota la mà, no només amb els dits.
  • Canviar de mà cada poc temps quan es realitzin moviments repetitius que provoquin sobrecàrrega i inflamació del túnel carpià.
  • Controlar el sobrepès.
  • Evitar recolzar-se sobre el canell o sobre el taló de la mà.

Com va escriure Baltasar Gracián, jesuïta i escriptor del Segle d’Or: “Per a la persona prudent és més fàcil prevenir que remeiar”

A Activa Muta realitzem jornades de sensibilització per prevenir l’aparició de trastorns musculoesquelètics, en què abordem de forma pràctica les pautes adequades per evitar l’aparició diferents patologies entre les quals es troba la síndrome del túnel carpià.

Javier Vega Molpeceres – Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua