30 mai

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?

Les últimes dades sobre sinistralitat laboral a Espanya ens indiquen que aquesta torna a créixer. Des del 2013, amb la sortida de la crisi econòmica, la tendència de l’índex d’incidència, que des de l’any 2000 era decreixent, es va interrompre, començat un lleuger creixement del 1% respecte a l’any anterior, del 3,4% en 2014 i del 4,3% en 2015 (dada encara provisional).

Significa això que les mesures de prevenció s’estan relaxant en les empreses?

És possible que algunes empreses, amb l’excusa de la crisi econòmica, efectivament hagin relaxat les mesures de prevenció; però també hi ha molts altres factors que poden influir.

Un d’ells podria ser el model de gestió preventiva al que hem orientat a les nostres empreses. La Directiva 89/391/CEE, en el seu art. 7, recull que la prevenció ha de fer-se amb mitjans propis i quan les competències de l’empresa siguin insuficients, s’empraran mitjans aliens.

A Espanya, la transposició de la Directiva es va fer mitjançant la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i hem obviat aquesta premissa, orientant a les empreses a gestionar la seva prevenció mitjançant serveis de prevenció aliens, en lloc de fer-ho amb mitjans interns; prohibint l’actuació de tècnics de prevenció independents i establint l’obligatorietat que les empreses que assumeixin la prevenció de forma interna, hagin de realitzar una auditoria, sent l’únic país d’Europa, on això té lloc.

El que s’ha aconseguit és que la prevenció no s’integri completament en l’estructura organitzativa de l’empresa.

L’última enquesta a nivell europeu sobre riscos nous i emergents (ESENER-2) indica que Espanya és el sisè país on més avaluacions de riscos periòdiques es realitzen, però el antepenúltimo pel que fa a realitzar aquestes avaluacions amb mitjans propis.

Són els països nòrdics (Dinamarca, Suècia i Noruega), juntament amb Regne Unit, on més avaluacions de riscos es realitzen amb mitjans interns. Curiosament, països molt més avançats que nosaltres pel que fa a Seguretat Laboral.

Es parla del conjunt Prevenció-Qualitat-Medi ambient. Però falta el suport fonamental en qualsevol empresa, la producció o servei. Fins que el concepte Prevenció-Producció es consideri com un solament, no podrem dir que la prevenció està plenament integrada en l’estructura de l’empresa.

José Pedro Triano Ortiz – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

17 mai

Noves fitxes tècniques de Prevenció de Riscos Laborals

Des de l’àrea de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua s’ha realitzat l’actualització de les Fitxes Tècniques amb el propòsit de posar-se al dia en els nous formats tecnològics, amb un disseny actualitzat i un format innovador que inclou millores en la visualització dels seus continguts.

Aquestes fitxes són una eina tècnica de suport per al desenvolupament de l’activitat preventiva en l’empresa que facilita a treballadors i empresaris el compliment de les obligacions assignades per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Estan dividides en sis categories, Seguretat en el Treball, Ergonomia i Psicosociología, Gestió Preventiva, Higiene Industrial i Medicina del Treball, que fomenten la prevenció de la salut laboral del treballador. Com a llançament, el primer lliurament estarà enfocada a l’àrea de la Seguretat en el Treball.

Podeu accedir a través de la Biblioteca Activa del Portal de Prevenció o en el següent enllaç.

11 mai

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat

En l’àmbit laboral apareixen constantment paraules que inicialment ens desconcerten però acaben formant part del vocabulari quotidià, com el stress, el mobbing, el burnout, etc.

Tots aquests exemples tenen una connotació negativa, afortunadament no és el cas del engagement, una altra palabreja que apunta en moltes converses quan es busquen solucions per incrementar la motivació o la productivitat.

Pel qual no estigui familiaritzat amb aquest concepte, el engagement es defineix des de la recerca com un estat mental positiu en la realització del treball, que es caracteritza per vigor, dedicació i absorció.

Ara segur que els ve a la ment algun rostre conegut. Ja saben de què estem parlant; d’aquestes persones apassionades amb el que fan, bolcades en el projecte que tenen entre mans i tenaces en la seva visió.

Potser alguna d’aquestes cares pertanyi a un treballador per compte propi, existeixen 3.150.000 d’autònoms a Espanya, de molt diversa índole, emprenedors, autoempleados, autònoms depenents, socis de cooperatives, administradors d’empreses, professionals de lliure exercici, etc.

Els veiem diàriament, en el seu quefer quotidià, i no advertim què els diferencia d’altres treballadors, què fa d’ells treballadors incansables, apassionats en el seu projecte, dedicats en cos i ànima, amants de la seva professió, implicats a temps complet; és la seva actitud, ara sabem que es diu engagement.

L’actitud dels autònoms cap al treball és l’arrel de la qual s’alimenta el seu compromís, la seva energia, la seva valentia, la seva tenacitat i la seva resistència. La confiança que mantenen en les seves idees com a pioners o com a conservadors de labors tradicionals, promotors de l’economia local, sustentadores de la conciliació familiar, que assumeixen tots els riscos i estan sols enfront de les perdudes.

Són un magnifico referent quan busquem el millor de nosaltres mateixos o desitgem potenciar el millor del nostre equip. Aquesta realitat no ha passat desapercebuda en Activa Mútua fruit de la seva experiència i la seva proximitat al mutualista.

Per això des del Departament de Prevenció i en col·laboració amb la Universitat de Huelva, s’està desenvolupant una recerca en aquest sentit, en la qual l’actitud dels autònoms es vincula amb la seva salut laboral, qualsevol autònom que desitgi col·laborar en aquesta recerca únicament ha de contestar-se un qüestionari en línia al que s’accedeix des de la pagina web.

El projecte és molt ambiciós, consta d’una primera fase de recerca i culminarà amb el desenvolupament d’una eina interactiva que proporcioni als mutualistes l’oportunitat d’aconseguir l’excel·lència personal mitjançant el desenvolupament de les seves competències personals i professionals.

Si ets un d’ells, no ho dubtis, participa, ens interessa conèixer més sobre tu, com a autònom, com a professional i com a persona.

Marta Cabezas – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

19 gen

El cáncer de laringe, nueva enfermedad profesional

El passat 19 de desembre del 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat l’entrada en vigor del Reial decret 1150/2015, de 18 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, a l’efecte d’ampliar el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i incloure en ell el càncer de laringe ocasionat per amiant. Aquesta regulació dóna resposta a una demanda social dels últims anys que ha estat avalada, a més, per les recerques científiques que evidencien la relació directa existent entre l’origen, l’evolució del càncer de laringe i els treballs amb amiant.

L’actualització del quadre de malalties professionals es contempla en el nostre ordenament jurídic a través de l’article 2 del Reial decret 1299/2006 (plasmant així algunes de les orientacions de la Recomanació 2003/670/CE) i en l’annex 2 del Reial decret es recull la llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita i la inclusió de les quals en l’annex 1 podria arribar-se a contemplar en el futur.

Doncs bé, dins d’aquest annex 2 es venia recollint el càncer de laringe produït per la inhalació de la pols d’amiant que, amb l’entrada en vigor del Reial decret 1150/2015, s’incorpora a l’annex 1 del quadre de malalties professionals, grup 6, dins de les malalties professionals causades per agents cancerígens (concretament per l’amiant) com a nou subagent. La regulació inclou així mateix les principals activitats associades a aquest subagent.

Aquesta inclusió del càncer de laringe en l’annex 1 del quadre de malalties professionals, determina la presumpció iuris et de iure de la mateixa com a derivada de malaltia professional, per la qual cosa no cal qüestionar-se la relació causal entre la pràctica d’activitats relacionades amb amiant i la malaltia –el càncer de laringe–, alliberant-se d’aquesta manera al treballador de la càrrega de provar la mateixa (el que sí ocorre, per contra, amb les anomenades «malalties del treball»).

Així mateix, la inclusió repercuteix dins del marc de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social i, més concretament, en les obligacions que li han estat encomanades a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social quant a entitats protectores de les contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) el que engloba aspectes com: reconeixement de prestacions d’incapacitat temporal (sense període de cotització previ), determinació de les bases reguladores aplicables, automaticitat de les prestacions (encara que l’empresari no hagi complert amb les seves obligacions d’alta i cotització), valoració de seqüeles derivades de la malaltia professional (Lesions Permanents No Incapacitants o algun dels graus d’Incapacitat Permanent legalment establerts), indemnitzacions per mort i supervivència (en cas de defunció per la malaltia professional), prestació d’assistència sanitària (tractaments preventius, reconeixements periòdics, etc.), així com el trasllat del treballador a un lloc exempt de risc.

Veurem en els propers anys què i com repercuteix la modificació duta a terme pel legislador, així com si el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social aprova noves ampliacions, sempre amb els informes tècnics precisos per a això.

Lourdes de Lamo Valverde
Àrea Assessoria Jurídica Activa Mútua
Direcció de Prestacions

19 oct

Semana Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo 2015. “Trabajos saludables”: Gestionamos el estrés.

L’estrès és el segon problema de salut relacionat amb el treball que més freqüentment es denuncia a Europa i, al costat d’altres riscos psicosocials, es creu que representa la causa de la pèrdua de més de la meitat (50-60 %) de les jornades de treball. Un entorn de treball psicosocialmente advers pot tenir importants efectes negatius en la salut dels treballadors.

Contribuir a la gestió de l’estrès relacionat amb el treball i els riscos psicosocials i, per tant, prevenir els seus importants efectes negatius en treballadors, empresaris i governs, constitueix l’objectiu fonamental d’aquesta campanya. Fer front eficaçment als riscos psicosocials crea un entorn de treball en el qual els treballadors conserven la salut, s’afavoreix un ambient de treball més positiu i també millora el rendiment de l’empresa.

Els riscos psicosocials existeixen en qualsevol lloc de treball, però poden avaluar-se i gestionar-se satisfactòriament fins i tot si es compta amb recursos limitats. Aquesta campanya proporciona suport i assessorament als empresaris i treballadors quant a la gestió de l’estrès relacionat amb el treball i els riscos psicosocials i fomenta l’ús d’eines pràctiques d’ús senzill per facilitar el procés.

Treballs saludables: «Gestionem l’estrès» és una campanya paneuropea que coordina l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Les campanyes “Treballs saludables” són les més importants en la seva matèria al món i constitueixen importants factors de canvi i millora en matèria de seguretat i salut en el lloc de treball.