El plom (Pb) és un metall pesat, molt emprat en la indústria i en la nostra vida quotidiana, els efectes sobre la salut són molt nocius, especialment sobre les persones especialment sensibles. Tots els compostos en els quals el plom forma part són tòxics.

La principal via d’entrada del plom en l’organisme és la via respiratòria, seguit de la via oral (fonamentalment pel consum d’aliments o productes amb presència o contaminats de plom).

Quan es parla de la prevenció per intoxicació del plom, hem de tenir sempre clar que no hi ha un nivell d’exposició al plom que pugui considerar-se segur. I hem de diferenciar dos ambients completament diferents:

1. Ambient Laboral. Com ja hem esmentat, la major part de les intoxicacions es produeixen per via respiratòria, seguides de la via oral (per menjar o fumar en zones de treball en què hi ha partícules de plom). Les mesures preventives, tècniques i mèdiques, establertes per les empreses, han fet que les intoxicacions per plom, d’origen laboral, s’hagin reduït notablement en l’actualitat.
   Es consideren activitats d’elevat risc d’intoxicació laboral per plom: metal·lúrgia del plom; recuperació de plom i residus metàl·lics que el continguin (ferralla); fabricació i reciclatge d’acumuladors elèctrics (bateries); fabricació d’explosius; fabricació i manipulació de arseniat de plom com a insecticida, etc.
2. Ambient no laboral. La majoria de les intoxicacions es produeixen per via oral. Aquí cal prestar especial atenció als nens petits, ja que la quantitat de plom que ingereixen pot ser molt més gran que en els adults, sent les seves conseqüències més perjudicials si cap.

Tot i que els efectes perjudicials del plom són coneguts des de fa temps i molts països han pres mesures per tallar-, l’exposició al plom, sobretot en la infància, segueix constituint un important problema sanitari en molts països. L’abast d’aquest problema és tal que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van crear una Aliança Mundial encaminada a eliminar el plom en la pintura. Des de la eliminació del plom en la gasolina, el plom contingut en la pintura constitueix una de les principals fonts d’exposició. Quan la pintura amb plom està en perfecte estat, no hi ha riscos. Però amb el temps, la pintura envelleix, es deteriora i es fragmenta, desprenent petits trossos i pols que contaminen l’entorn.

L’objectiu d’aquesta Aliança és promoure una interrupció gradual de la producció i venda de les pintures que continguin plom fins aconseguir la seva total desaparició. A 30 de juliol de 2018, només 69 països havien establerts mesures jurídicament vinculants per al control de les pintures amb plom, però cadascú ha establert les mesures que ha considerat oportunes, així:

A la Unió Europea: els carbonats de plom i els sulfats de plom no s’admeten com a substàncies i components de preparats destinats a ser utilitzats com a pintures.
En EUA, Canadà i Índia: no s’admetran concentracions de plom superiors a 90 mg / kg.
Al Brasil, Argentina, Mèxic: no s’admeten concentracions superiors a 600 ppm (parts per milió).
A la Xina: el rang oscil·la entre 90 i 1000 ppm.
A Austràlia i Nova Zelanda: la concentració màxima és de 1000 ppm
Altres països, com Rússia, no especifiquen les mesures que s’han pres.
En definitiva, la millor mesura per evitar l’ocupació de pintures que continguin plom és la informació als usuaris sobre el risc que comporta el seu ús i la substitució del plom en les pintures per un altre producte menys nociu, tecnologia que a dia d’avui és perfectament factible.

Departament de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua