Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Contacte Biblioteca Activa

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament
06 jul

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament

L’Oficina nacional del sector de l’ensenyament (ONSE) va ser una de les primeres oficines sectorials que va crear Activa Mútua, amb la finalitat de proporcionar un servei molt més personalitzat i eficaç a totes les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament (CNAE 85). Dins d’aquest context, amb el present estudi es pretén realitzar una breu radiografia de la accidentabilidad durant els últims 4 anys en aquestes empreses.

El principal propòsit és determinar les causes i variables presents en la majoria dels accidents amb baixa, per establir posteriorment futures estratègies d’actuació encaminades per reduir la seva incidència.

METODOLOGIA

  • Recopilació a través de les bases de dades corporatives d’Activa Mútua de la accidentabilidad dels anys 2012, 2013, 2014, 2015 de les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament.
  • Camps codificats: Data de l’accident, durada de la baixa, edat, sexe, antiguitat en l’empresa, forma del AT, desviació, parteix afectada, etc.
  • Anàlisi mitjançant estadística descriptiva de les dades.

RESULTATS

  • El perfil de la població laboral estudiada correspon el 65,3% al sexe femení i el 34,7% al sexe masculí.
  • L’índex d’incidència dels accidents amb baixa (nº d’accidents amb baixa per cada100.000 treballadors) s’ha reduït un 8,5% l’any 2015 respecte a l’any 2014.
  • El 41,0% del total dels accidents han estat amb baixa.
  • Del total dels accidents de treball amb baixa, el 60,2% s’han produït en el lloc de treball i el 39,8% han estat in itínere.
  • El 41,6% dels accidents amb baixa ocorreguts en el lloc de treball han estat per sobreesfuerzos, seguit de les caigudes (17,7%).
  • La mitjana d’edat dels accidentats és de 42,1 anys.
  • La durada mitjana dels dies de baixa han estat de 28,9 dies.
  • La mitjana d’antiguitat en l’empresa és de 6,3 anys.
  • El major percentatge de lesions per sobreesfuerzos han tingut lloc en l’esquena.
  • Les lesions principals per sobresfuerzos pertanyen al grup dels esquinços, dislocacions.

CONCLUSIONS

Sobre la base dels resultats obtinguts podem concloure que en les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament, els accidents in itínere i els causats per sobreesfuerzos presenten el major percentatge entre els accidents amb baixa.

Leandro Regidor – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Leandro Regidor

 

 

Seguretat vial en vacances
27 jun

Seguretat vial en vacances

Arriba l’estiu i amb ell, l’augment dels accidents de trànsit, hagut de també a l’augment dels desplaçaments en vehicles per la nostra xarxa de carreteres. Se sap que el factor humà és el principal dels quals intervenen en aquest tipus de sinistres, les distraccions pels telèfons mòbils, per fumar, per somni, etc., i que el mecànic és el següent en importància.

Mirant la comparativa dels accidents de trànsit mes a mes que realitza la DGT, es veu que en any 2016 s’està augmentant en un 1% el nombre d’accidents en vies interurbanes i en un 6% les víctimes mortals a 24 hores. RACE ha realitzat un informe on ens alerta d’un augment del 9% de les avaries dels vehicles, preocupant de forma especial l’increment d’un 11,2% en els casos en els quals s’ha atès a un usuari per un accident de trànsit.

Segons RACE, la falta de manteniment és un problema que pot derivar en una avaria mecànica. Les fallades que van afectar al motor van augmentar un 7%, els de l’alternador un 58% i els de el disc d’embragatge un 89%. També ha detectat un augment de l’11,1% dels problemes en rodes i pneumàtics, sobretot quan es requereix la seva substitució, amb un increment del 17,9% dels casos en els quals no s’ha pogut fer ús de la de recanvi.

Segons dades de la DGT, l’edat mitjana dels vehicles implicats en accidents mortals era d’11,3 anys, i les dades del parc automobilístic mostren que el 29% dels vehicles tenen més de 16 anys. Aquesta dada és fonamental si tenim en compte que el risc de morir o sofrir una lesió amb hospitalització augmenta amb l’antiguitat del vehicle. En comparació dels turismes de fins a 4 anys, el risc de defunció és 1,6 vegades superior en els turismes de 10 a 14 anys, i 2,2 vegades superior en els turismes de 15 a 19 anys.

De tot això hem de treure conclusions on puguem adoptar mesures al nostre abast.

L’ideal seria poder canviar el vehicle per un més recent, ja que amb això incrementem les seguretats passives i actives del mateix. Però ja se sap que aquesta opció no és viable amb la freqüència amb la qual ens agradaria a molts, veritat?.

El que sí es pot fer és revisar tot el referent al vehicle començant per la documentació referent al mateix. Veure si tenim les inspeccions del vehicle actualitzada (ITV) o hem de passar-la ràpid i assegurar-nos que el segur que tenim contractat ho tenim al dia i el document que acredita el vigor del mateix (factura pagada o rebut bancari) ho tenim localitzat i en el mateix.

Posteriorment hauríem de portar el vehicle al taller que tenim de referència per realitzar-li una revisió general. Els pneumàtics juntament amb la suspensió, són els elements principals d’unió entre el vehicle i la carretera i no cal descurar-los, perquè una roda en mal estat pot produir accidents com a conseqüència d’una rebentada, de acuaplaning per impossibilitat d’evacuar aigua en dies de pluja o en creuar un toll, o en prendre una corba superant les velocitats recomanades, on les rodes han d’actuar suportant grans esforços.

Una vegada realitzades totes aquestes comprovacions ja podem dir que el vehicle tindrà una probabilitat molt baixa de donar-nos algun esglai en les vacances.

Però recorda, que al volant no has de beure alcohol, ni prendre medicaments que facin venir son, drogues d’un altre tipus o usar dispositius electrònics com el mòbil o el gps, ja que disminueixen clarament les facultats de concentració, les de prendre de decisions, de percepció del perill i un llarg etc. que fan que t’estiguis jugant la teva vida i, la d’uns altres que no tenen per què sofrir aquest acte de inconsciencia.

 

Carlos Gutierrez – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

Foto Carlos Gutiérrez

 

 

Bonus, Sistema de reducció de cotització
21 jun

Bonus, Sistema de reducció de cotització

La Cotització per Contingències Professionals a la Seguretat Social està estretament relacionada amb la Sinistralitat Laboral en les Empreses, i per incentivar, motivar a les empreses a millorar la Prevenció de Riscos Laborals, l’any 2010 es va engegar, mitjançant el Reial decret 404/2010 de 31 de març, l’establiment d’un sistema d’incentius per a aquelles empreses compromeses amb la disminució de la sinistralitat laboral, i amb la prevenció dels riscos laborals. És un instrument eficaç per a la disminució de la sinistralitat en l’empresa, pretenent-se amb la mateixa incentivar a les empreses en l’adopció de mesures i processos que contribueixin eficaçment a la prevenció de riscos professionals i amb això a la reducció de la Sinistralitat.

Podran ser beneficiàries totes les empreses que cotitzin a la Seguretat Social per Contingències Professionals, que observin els principis de l’acció preventiva i que reuneixin una sèrie de requisits, els Requisits Bàsics i a més l’empresa haurà d’acreditar el desenvolupament o la realització, durant el període d’observació, de dues almenys, de les cinc accions que conformen els Requisits Addicionals.

Conceptes / Criteris que es donen a diferents interpretacions:

Es considerarà com a Període d’Observació el nombre d’exercicis naturals consecutius i immediatament anteriors al de la sol·licitud que no hagin format part d’una sol·licitud anterior, amb un màxim de quatre exercicis, així mateix, una vegada aconseguit el volum mínim de cotització i per a les empreses que no sol·licitin l’incentiu començarà a computar-se un nou període d’observació.

Índexs de Sinistralitat General i Extrema estan recollits en la corresponent Ordre de Cotització de cada any, i són tres. En aquests índexs no es tenen en compte els accidents de treball in Itínere ni les Recaigudes, però si expliquen les Malalties Professionals i els Accidents en Missió. Aquests valors no es poden depassar per poder obtenir l’incentiu.

Quant a la incorporació de Recursos Preventius Propis, s’entén com a tal, les modalitats preventives de treballadors designats o serveis de prevenció propis (per lògica ha d’entendre’s que aquí també entrarien els serveis de prevenció mancomunats), No confondre amb els denominats “Recursos Preventius” que són necessaris en treballs d’especial perillositat.

Inversions a realitzar per l’empresa en matèria de prevenció de riscos laborals, es consideren com a tals, les efectuades durant el període d’observació en instal·lacions, processos i equips que puguin contribuir a l’eliminació o disminució dels riscos. Entre les quals caldria incloure, les efectuades en compliment del previst a la Planificació de l’Activitat Preventiva realitzada per l’empresari, a partir dels resultats de l’avaluació de riscos. Els Equips de Protecció Individual (EPI’s), es posaran tenir en compte, si estaven contemplats entre les mesures preventives de la Planificació de l’Activitat Preventiva de l’empresa, ja que tendeixen a eliminar o disminuir els riscos identificats i avaluats. Igualment l’adquisició de nous equips de treball, màquines o eines pels motius que siguin (productius, manteniment, etc.) que directament suposin una millora de la seguretat i salut laboral.

Plans de Mobilitat Vial es pretén establir formes de desplaçament més sostenibles, dissuadint l’ús de l’automòbil privat i potenciant altres mitjans de transport més eficients, reduint així l’impacte sobre els ciutadans i el medi ambient. D’aquesta forma s’aconsegueix també reduir la sinistralitat laboral ocasionada pels accidents In-itínere i en Missió. Exemple, la millora dels Mitjans de Transport. L’Acord per a la d’incloure un Pla de Mobilitat i Seguretat Vial.

Reducció del Percentatge de treballadors exposats a riscos de malaltia professional (EEPP) té qüestions confuses. En primer lloc indicar que és un requisit al quin no poden acollir-se aquelles empreses que no tinguin posats amb el risc de malaltia professional. Ressaltar que la norma parla de “percentatge de treballadors” no de nombre de treballadors. Tampoc és clar si és acceptable reduir el nivell de risc a la EEPP, doncs pot ser que l’empresa hagi pres una sèrie de mesures que hagin reduït el nivell de risc de EEPP, però que aquest no hagi estat eliminat per complet, per tant, no té molt sentit el premiar a empreses que redueixin el percentatge de treballadors exposats a riscos de EEPP a costa d’augmentar el nivell de risc dels treballadors que continuen exposats.

La Quantia de l’incentiu podrà aconseguir fins al 5% de l’import de les quotes per contingències professionals de cada empresa, corresponents al període d’observació. O bé fins al 10%, si els períodes d’observació són consecutius i en l’immediatament anterior s’ha percebut l’incentiu, amb el Límit, en tots dos casos, de l’import de les inversions efectuades.

Les Empreses interessades han de presentar la sol·licitud corresponent, en la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social o en l’Entitat Gestora, on tinguin protegides les Contingències Professionals. El termini per a la presentació de la documentació compleix el 15 de maig.

Per a més informació (comprovar si li correspon, models sol·licitud, quantia de l’incentiu, etc.), pot consultar a la nostra pàgina Web www.activamutua.es, a l’apartat de “Bonus Sistema de reducció de cotització”.

 

Miguel Fernández Palenzuela – Tènic Superior i Auditor en PRL d’Activa Mútua

Miguel Fernandez

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa
01 jun

Cultura preventiva: peça clau en l’empresa

No hi ha una definició clara del que significa CULTURA PREVENTIVA, però podem definir-la, com el conjunt d’actituds i creences positives, compartides per tots en l’empresa, sobre la salut, riscos, accidents, malalties i mesures preventives. En definitiva, ha de ser un compromís de tots i a tots els nivells.

Crear cultura preventiva dins de l’empresa és educar i crear consciència en tots i cadascun dels treballadors, de manera que s’adoptin noves conductes i actituds de forma responsable i de respecte per la Seguretat i la Salut dels treballadors.

És alguna cosa que s’ha de transmetre d’uns a uns altres i en el que tots els treballadors han d’estar implicats.

Hem de considerar-ho com un mitjà per reduir la Sinistralitat i augmentar la competitivitat de l’empresa.

Per generar cultura preventiva, aquesta ha d’integrar-se en el dia a dia de l’organització, tant des del punt de vista laboral com a personal.

Per a això ha de partir-se d’un bon sistema de gestió de la Prevenció en el qual, com es comentava, és clau la participació de tots, però no quedant-nos solament en l’aspecte legal. És a dir, hem d’anar més enllà del que ens indica la llei, creant un compromís de tots, de treballar de forma eficaç per a la reducció de la sinistralitat. Ha d’haver-hi una participació de tots en la qual cadascun pot exposar el seu punt de vista, ja que d’aquesta manera es poden treure idees.

El que cal tenir clar és que cada empresa és única i la seva cultura preventiva, també ha de ser-ho.

L’Institut Andalús de la Prevenció ha creat el Decàleg del bon fer en cultura preventiva.

Les pautes són les següents:

  • Anar més enllà del mer compliment normatiu.
  • Predicar amb l’exemple.
  • Compaginar seguretat i productivitat.
  • Implicar activament als comandaments intermedis.
  • Resoldre els problemes amb eficàcia i a temps.
  • Generar un clima de confiança, equitat i transparència.
  • Estar pendent de les fallades per corregir-los.
  • No autocomplacerse amb els assoliments.
  • Motivar i promoure la participació dels treballadors.
  • Mantenir l’esforç preventiu de forma sostinguda.

 

Elia Pravia – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

????????????????

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?
30 mai

Increment de la Sinistralitat Laboral. Què està fallant?

Les últimes dades sobre sinistralitat laboral a Espanya ens indiquen que aquesta torna a créixer. Des del 2013, amb la sortida de la crisi econòmica, la tendència de l’índex d’incidència, que des de l’any 2000 era decreixent, es va interrompre, començat un lleuger creixement del 1% respecte a l’any anterior, del 3,4% en 2014 i del 4,3% en 2015 (dada encara provisional).

Significa això que les mesures de prevenció s’estan relaxant en les empreses?

És possible que algunes empreses, amb l’excusa de la crisi econòmica, efectivament hagin relaxat les mesures de prevenció; però també hi ha molts altres factors que poden influir.

Un d’ells podria ser el model de gestió preventiva al que hem orientat a les nostres empreses. La Directiva 89/391/CEE, en el seu art. 7, recull que la prevenció ha de fer-se amb mitjans propis i quan les competències de l’empresa siguin insuficients, s’empraran mitjans aliens.

A Espanya, la transposició de la Directiva es va fer mitjançant la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i hem obviat aquesta premissa, orientant a les empreses a gestionar la seva prevenció mitjançant serveis de prevenció aliens, en lloc de fer-ho amb mitjans interns; prohibint l’actuació de tècnics de prevenció independents i establint l’obligatorietat que les empreses que assumeixin la prevenció de forma interna, hagin de realitzar una auditoria, sent l’únic país d’Europa, on això té lloc.

El que s’ha aconseguit és que la prevenció no s’integri completament en l’estructura organitzativa de l’empresa.

L’última enquesta a nivell europeu sobre riscos nous i emergents (ESENER-2) indica que Espanya és el sisè país on més avaluacions de riscos periòdiques es realitzen, però el antepenúltimo pel que fa a realitzar aquestes avaluacions amb mitjans propis.

Són els països nòrdics (Dinamarca, Suècia i Noruega), juntament amb Regne Unit, on més avaluacions de riscos es realitzen amb mitjans interns. Curiosament, països molt més avançats que nosaltres pel que fa a Seguretat Laboral.

Es parla del conjunt Prevenció-Qualitat-Medi ambient. Però falta el suport fonamental en qualsevol empresa, la producció o servei. Fins que el concepte Prevenció-Producció es consideri com un solament, no podrem dir que la prevenció està plenament integrada en l’estructura de l’empresa.

 

José Pedro Triano Ortiz – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

foto Pepe Triano _departament

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat
11 mai

Engagement i autònoms: del concepte a la realitat

En l’àmbit laboral apareixen constantment paraules que inicialment ens desconcerten però acaben formant part del vocabulari quotidià, com el stress, el mobbing, el burnout, etc.

Tots aquests exemples tenen una connotació negativa, afortunadament no és el cas del engagement, una altra palabreja que apunta en moltes converses quan es busquen solucions per incrementar la motivació o la productivitat.

Pel qual no estigui familiaritzat amb aquest concepte, el engagement es defineix des de la recerca com un estat mental positiu en la realització del treball, que es caracteritza per vigor, dedicació i absorció.

Ara segur que els ve a la ment algun rostre conegut. Ja saben de què estem parlant; d’aquestes persones apassionades amb el que fan, bolcades en el projecte que tenen entre mans i tenaces en la seva visió.

Potser alguna d’aquestes cares pertanyi a un treballador per compte propi, existeixen 3.150.000 d’autònoms a Espanya, de molt diversa índole, emprenedors, autoempleados, autònoms depenents, socis de cooperatives, administradors d’empreses, professionals de lliure exercici, etc.

Els veiem diàriament, en el seu quefer quotidià, i no advertim què els diferencia d’altres treballadors, què fa d’ells treballadors incansables, apassionats en el seu projecte, dedicats en cos i ànima, amants de la seva professió, implicats a temps complet; és la seva actitud, ara sabem que es diu engagement.

L’actitud dels autònoms cap al treball és l’arrel de la qual s’alimenta el seu compromís, la seva energia, la seva valentia, la seva tenacitat i la seva resistència. La confiança que mantenen en les seves idees com a pioners o com a conservadors de labors tradicionals, promotors de l’economia local, sustentadores de la conciliació familiar, que assumeixen tots els riscos i estan sols enfront de les perdudes.

Són un magnifico referent quan busquem el millor de nosaltres mateixos o desitgem potenciar el millor del nostre equip. Aquesta realitat no ha passat desapercebuda en Activa Mútua fruit de la seva experiència i la seva proximitat al mutualista.

Per això des del Departament de Prevenció i en col·laboració amb la Universitat de Huelva, s’està desenvolupant una recerca en aquest sentit, en la qual l’actitud dels autònoms es vincula amb la seva salut laboral, qualsevol autònom que desitgi col·laborar en aquesta recerca únicament ha de contestar-se un qüestionari en línia al que s’accedeix des de la pagina web.

El projecte és molt ambiciós, consta d’una primera fase de recerca i culminarà amb el desenvolupament d’una eina interactiva que proporcioni als mutualistes l’oportunitat d’aconseguir l’excel·lència personal mitjançant el desenvolupament de les seves competències personals i professionals.

Si ets un d’ells, no ho dubtis, participa, ens interessa conèixer més sobre tu, com a autònom, com a professional i com a persona.

 

Marta Cabezas – Tècnica Superior en PRL d’Activa Mútua

Marta Cabezas

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció … ?
08 feb

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció … ?

El Reial decret 404/2010, de 31 de març, regulava l’establiment d’un sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que havien contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral.

El que a priori semblava un sistema al que s’anaven a acollir un alt % d’empreses i que anava a contribuir en gran manera a la disminució de la sinistralitat, ha acabat sent una opció utilitzada per un baix % d’empreses, principalment si ens centrem en aquelles pimes que dins del període d’observació màxim de quatre exercicis no hagin superat un volum de cotització per contingències professionals de més de 5.000 euros.

Actualment, el Govern al costat dels agents socials estan confeccionant un nou sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals; la finalitat és simplificar el procés de sol·licitud i agilitar la verificació i pagament dels incentius.

Segons l’esborrany del nou sistema, aquest fixa com a principal requisit el no haver depassat els índexs de sinistralitat general ni de sinistralitat extrema, a més d’estar al corrent de pagament i no haver estat sancionats per resolució ferma via administrativa per la comissió d’infraccions greus o molt greus en matèria de Prevenció de Riscos Laborals o de Seguretat Social; es tracta per tant d’un incentiu basat estrictament en resultat.

Sense més dades dels quals disposem actualment, sembla ser que desapareixen per tant els requisits formals d’haver realitzat inversions en instal·lacions i processos en matèria de prevenció de riscos laborals, i possiblement, l’obligació d’haver dut a terme alguna de les accions complementàries en prevenció de riscos laborals que contempla el sistema vigent actualment. El nou Bonus convida per tant a fer-nos una sèrie de reflexions:

  • Pel que fa a Prevenció de Riscos Laborals, el no depassar els índexs de sinistralitat és una condició suficient per “premiar” a una empresa amb una reducció de cotitzacions per contingències professionals?
  • S’hauria de tenir en compte l’anar més enllà de l’estrictament requerit per la llei de Prevenció de riscos Laborals a l’hora de concedir la reducció de la cotització?
  • S’afavoreix amb això a la no comunicació d’accidents de treball fomentant amb això “la picardia” amb la finalitat de poder accedir a l’incentiu?
  • Una empresa que no mostri cap interès per la prevenció de riscos laborals, si no depassa els índexs i compleix amb els requisits formals tindrà dret a la reducció, mentre que una altra que sí que destini mitjans i recursos però que acabi depassant algun dels índexs no tindrà dret a sol·licitar-ho; es tracta d’un sistema just?

És evident que segons el prisma des del qual es miri i a els qui es formulin les preguntes aquestes reflexions tindran unes respostes contraposades; independentment d’això, i si ens cenyim en el literal del RD actual que regula el *Bonus, aquest diu el següent: “Sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que han contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral”.

En funció de tot l’anterior, el literal/títol del nou RD sobre el “*Bonus” continuarà sent el mateix, o hauria de ser modificat?

Juan Flores
Tècnic Superior en PRL d’ Activa Mútua

pDSC_4570