Algunes consideracions sobre el son i la seva relació amb el treball
Actualment les alteracions de la son constitueixen un dels problemes més rellevants de salut. La seva importà ncia està relacionada en el fet que no només té una repercussió fÃsica en l’organisme (necessitat de restauració biològica), sinó també afecta el correcte funcionament de les capacitats cognitives i psicològiques, com la concentració, el rendiment, l’estat emocional, la memòria, etc.
Diverses investigacions han relacionat en els processos de la son, les alteracions de la son o mala qualitat d’aquesta, i l’estat fÃsic i psicològic de la persona, afectant directament diferents trastorns digestius, cardiovasculars, mentals, etc. I  podent arribar a produir a la llarga trastorns degeneratius greus i irreversibles.
Funcions de la son
És ben sabut que l’alternança de la vigÃlia (estar despert) i de la son influeixen en totes les funcions tant del cervell com de l’organisme en general.
Les funcions biològiques de la son es poden destacar en primer lloc per la recuperació i la restauració de l’organisme (processos bioquÃmics i fisiològics que s’han anat degradant durant l’etapa de la vigÃlia), i en segon lloc per la conservació de l’energia imprescindible perquè el nostre organisme pugui recuperar-se.
Què significa qualitat de la son?
Per al bon funcionament de l’ésser humà és imprescindible una bona qualitat de la son.
Una bona qualitat de la son significa conciliar-la i mantenir-la durant la nit per obtenir el correcte acompliment de les necessitats diürnes.
La mala qualitat de la son fa que es produeixin alteracions de diferent forma i quantia en el nostre organisme, com per exemple, el canvi d’horari de treballadors nocturns o a torns implica la qualitat de la son no sigui l’òptima doncs en general, el son diürn mai és de la mateixa qualitat que el son nocturn, atès que hi ha factors interns i externs que el poden alterar.
Però …què és el somni?
El somni és un estat biològic, periòdic i cÃclic de somni-vigÃlia. Per disposar d’un estat de vigÃlia adequat es necessita un somni de qualitat i quantitat. Les hores necessà ries de son varia en funció de l’edat, en adults es considera entre 7-9 hores.
A la son es poden distingir cicles compostos per dues etapes o fases: la fase NO REM i la fase REM. Els cicles es repeteixen entre 3 i 5 vegades durant la nit, aquest perÃode acostuma a durar unes 2 hores. La fase de son no REM té una durada aproximada entre 80-90 minuts i consta de quatre fases: la fase 1 i 2, anomenades son superficial i les fases 3 i 4 són les de son profund. Després d’aquestes quatre fases apareix el somni REM, amb una durada aproximada de 20 minuts, amb major proporció en la segona part de la nit.
En la fase no REM es produeix la reconstitució i restauració fÃsica de l’organisme, mentre que en la fase REM es produeix la recuperació cognitiva (memòria, concentració, emocions, etc.), d’aquà la importà ncia de completar tot el cicle.
En el cas de despertars irregulars s’interromp el cicle i comença de nou, amb la qual cosa la qualitat de la son es deteriora.
La son i la seva relació amb el treball
La falta de son influeix tant en l’à mbit familiar i social (falta de coincidència horà ria, falta de disponibilitat per compartir activitats de lleure, etc.), com en l’activitat laboral (disminució del rendiment, nombre de baixes més elevat per altres patologies comunes, i risc d’accidents més alt, entre d’altres).
En realitat, per diverses circumstà ncies, la majoria de les persones no aconsegueixen descansar la quantitat d’hores necessà ries, ni aquest descans es produeix amb qualitat de la son.
Hi ha uns hà bits personals que influeixen a no respectar el temps adequat de vigÃlia i son com són el soroll, l’alcohol, la llum, els horaris socials, la disponibilitat d’equips com tauletes, mòbils, televisió a les habitacions que fan que no es descansi de forma adequada.
En l’à mbit laboral és molt important la consideració de possibles accidents tant propis o de terceres persones, per la qual cosa és important la seva identificació i l’adopció de mesures preventives entre les quals hi ha l’adopció d’hà bits saludables.
La mala qualitat de la son pot ser factor determinant d’alguns accidents per manca d’atenció, concentració, etc., especialment la seva consideració en els accidents de trà nsit.
L’organització del treball en determinats col·lectius pot ser un factor de risc si no es té en compte, personal amb treball nocturn, a torns, personal amb llargues jornades, personal amb demanda social “just in time” (demanda immediata de serveis, menjars, etc.) amb la qual cosa la seva jornada laboral es prolonga.
S’estima que la prevalença de somnolència diürna excessiva està al voltant del 16% dels treballadors, amb major freqüència en dones amb treball remunerat, segons es va manifestar en la III Enquesta Navarra de Salut i Condicions de treball, la conclusió de les quals va determinar que les dones, a causa de la doble jornada de treball (laboral i familiar) presentaven més problemes per a conciliar la son.
Hi ha una estreta relació entre els danys produïts per riscos psicosocials i les alteracions de la son.
També s’ha determinat la influència del treball a torns i nocturn, i de les alteracions de la son relacionades amb algunes professions (sanità ria, personal de vol, etc.). amb una incidència més gran de determinats tipus de cà ncer (especialment de mama i pròstata), factor que es continua estudiant per a prevenir els possibles efectes.
La recuperació de determinades patologies es ralentitza quan la son no és de qualitat.
A nivell individual és important la conscienciació del risc, intentant adoptar mesures preventives en la mesura del possible, aixà com les mesures higièniques pel que fa a l’adopció d’hà bits personals.
D’altra banda, es considera de vital importà ncia la detecció primerenca dels trastorns de la son mitjançant el sistema general de Salut o bé en l’à mbit laboral mitjançant la Vigilà ncia de la salut.
Cal unificar criteris de valoració d’aptitud laboral en els treballadors que pateixen aquestes patologies, per tal d’evitar tant discriminacions interindividuals, si la valoració és molt restrictiva; com l’augment del risc d’accidentabilitat laboral si no es té en compte el risc afegit que suposen les patologies de la son.
La inclusió habitual a la Vigilà ncia de la salut de senzilles proves de detecció i la derivació primerenca a l’especialista dels treballadors amb hipersomnolència o altres patologies permetrà el desenvolupament d’una prevenció eficaç dels danys associats als trastorns de la son.
També és important la consideració d’alguns tractaments mèdics i la seva relació amb l’entorn laboral.
Com a conclusió, el treball coordinat entre especialistes en medicina del treball, tècnics en prevenció de riscos laborals i especialitats mèdiques implicades en trastorns de la son permetrà una millor detecció, gestió dels sÃmptomes i per tant del risc derivat, aixà com una reducció de costos sociolaborals i cost personal del treballador afectat.
En aquest enllaç trobarà s tot el material divulgatiu (vÃdeos, fitxes, trÃptics, guies, …) que hem elaborat amb l’objectiu de promoure i integrar el valor de la salut entre les nostres empreses, treballadores i treballadors protegits i autònomes i autònoms adherits.
