Cambiar idioma

28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball 2021

28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball 2021
22 abr

28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball 2021

Anticipar-se a la crisi, preparar-se i respondre. Invertir avui en sistemes resilients de Seguretat i Salut en el Treball (SST).

RESILIÈNCIA

De l’anglès resilience, i aquest der. del llat. resiliens, -entis, part. pres. act. de resilīre ‘saltar cap endarrere, rebotar‘, ‘replegar-se’.

  1. f. Capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador, un estat o situació adversa.
  2. f. Capacitat d’un material, mecanisme o sistema per a recuperar el seu estat inicial quan ha cessat la pertorbació a la qual havia estat sotmès.

Reial Acadèmia Espanyola © Tots els drets reservats

El concepte de resiliència porta molts anys amb nosaltres.

Primer s’orientava a resistència de diferents materials com la fusta davant l’acció d’agents externs. Més tard es va aplicar a la capacitat dels sistemes ecològics de tornar a l’estabilitat després d’haver sofert alguna disrupció, relacionant la seva capacitat d’absorbir els canvis i continuar sent eficients.

El concepte va anar evolucionant fins a introduir-se, no només en sistemes naturals estables sinó que ens mostra la resiliència, en sistemes socio – tècnics, és a dir, sistemes en els quals hi ha relació estreta entre els individus i la tecnologia, i heus aquí la importància dels sistemes resilients pel fet que la (cada vegada més complexa) tecnologia ens sol·licita major flexibilitat i adaptació als canvis que produeix dins dels sistemes productius en l’entorn laboral, i per descomptat en els sistemes de Seguretat i Salut en el Treball.

Un sistema resilient de SST és aquell que és capaç d’anticipar, de manera proactiva, tant l’èxit com l’error, ja que considera que tots dos són fruit d’un mateix procés i tots dos han de ser estudiats com a part dels propis processos productius i sistemes tecnològics.

En aquest sentit, per a aconseguir un sistema SST resilient hem d’estudiar tant els èxits (sinistralitat zero) com els fracassos. Fins ara, s’estudiaven gairebé exclusivament els fracassos (accidents), s’establien unes causes lineals que ho provocaven i s’establien unes mesures específiques perquè no tornés a succeir.

Això pot ser útil en sistemes simples, en els quals no hi ha massa variables a tenir en compte, però en sistemes complexos no es pot establir una sola causa lineal del fracàs, si no que s’han d’estudiar multitud de factors potencials de provocar l’accident, tant tècnics com humans, per la qual cosa hem de tenir un sistema flexible que pugui fer front a variacions o canvis sense ressentir la qualitat de la producció i mantenint èxit, és a dir, l’absència de sinistralitat.

Com hem dit, en un SST resilient no s’estudiaran només els fracassos, sinó també els èxits aconseguits, ja que en ells pot haver-hi “avisos” que ens diguin que alguna cosa podria fallar, encara que no ho hagi fet en aquesta ocasió.

Aquests avisos solen estar ocults i hem de saber què buscar. Cal destacar que els èxits són molt més nombrosos que els fracassos, per la qual cosa disposarem de molta més informació esperant a ser analitzada.

“Únicament en sistemes SST resilients s’estudien els èxits per a evitar els fracassos (accidents)”.

La implantació d’un sistema SST resilient no és fàcil. Cal canviar de paradigma, hem d’oblidar l’enfocament lineal de causa-efecte i centrar-nos en la Millora Contínua. Aquesta ha d’impregnar la gestió i la producció, comportant la revisió contínua dels processos i sistemes per a millorar-los mitjançant l’aportació del personal afectat i del monitoratge dels citats processos.

Per a això és necessari un compromís de la Direcció de l’Empresa que dotarà de mitjans i recursos a l’organització perquè la seguretat passi a ser un valor i deixi d’estar percebuda com una variable més de la producció.

Haurà d’haver-hi un clima de confiança en l’organització en el qual les persones treballadores puguin, sense por de ser represes, aportar en qüestions relacionades amb salut laboral i de seguretat; així mateix el desenvolupament i especialització de la plantilla és imprescindible per a conèixer els sistemes a la perfecció i serà aquest coneixement el que ens permeti anticipar possibles problemes futurs sobre la base de l’estudi dels èxits i els fracassos assolits.

L’organització ha de “remar” en una mateixa direcció, necessitem la conscienciació de tots per a conèixer cada factor potencialment negatiu i poder anticipar-nos en l’establiment de mesures preventives que ens portin a anul·lar/minimitzar amenaces mitjançant la flexibilitat que ens dona el coneixement del sistema; aquesta flexibilitat redundarà en la capacitat de l’organització a reestructurar-se en funció de les circumstàncies canviants i/o adverses.

La resiliència no és una virtut o propietat d’una organització, no és una cosa intrínseca, més aviat és una qualitat o característica de l’organització i de les persones que desenvolupen la seva activitat en ella. Aquesta qualitat va des de saber respondre a la variabilitat, les pertorbacions i les oportunitats (bones o dolentes), saber buscar en si mateixa allò que és o podria convertir-se en una amenaça, saber què esperar o anticipar esdeveniments i finalment saber aprendre del que ha succeït i utilitzar l’experiència com una de les bases d’un sistema canviant.

En un món que evoluciona a ritme vertiginós, davant l’existència de possibles amenaces presents i futures, és necessari poder fer front a aquests canvis i adaptar, des de les organitzacions, els Sistemes de Seguretat i Salut mitjançant la millora contínua i la resiliència dels nostres sistemes i les nostres persones treballadores.

Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua

 

Realitzar un comentari