El 16 d’abril, dia mundial de la veu
El Dia Mundial de la Veu se celebra a tot el món el pròxim 16 d’abril, amb l’objectiu de crear consciència sobre la importància de la cura de la veu i la detecció oportuna de les malalties que afecten les cordes vocals.
La veu és l’eina principal de treball de molts col·lectius de professionals, entre els quals són destacables, els dedicats a l’ensenyament, teleoperació, atenció al client, vendes, interpretació, cant, locució, entre molts altres. Any rere any, la prevalença de les patologies de la veu continua augmentant.
El 5% de la població espanyola sofreix d’algun trastorn de la veu que requereix la intervenció d’un especialista. La franja d’edat en què són més freqüents els trastorns de la veu se situa entre els 25 i 45 anys, i lleugerament superior en les dones respecte als homes.
No obstant això, són pocs els professionals que compten amb formació específica sobre prevenció de les alteracions vocals i tècniques per a l’ús professional de la veu, i fins i tot que tinguin consciència que tenen o poden tenir un trastorn de la veu, considerant-lo part de treball.
És important ressaltar que l’ús professional de la veu en aquests col·lectius, sense l’adequat entrenament, pot provocar dificultats en la seva veu i lesions persistents que afectin seriosament l’acompliment del seu treball.
A tall d’exemple, entre el 20% i el 80% de les persones treballadores docents presenten al llarg de la seva vida laboral trastorns de la veu a causa de l’esforç vocal mantingut, i constitueixen un 15,8% de les causes d’incapacitat temporal. La patologia de la veu més freqüent entre el professorat són els nòduls de cordes vocals. Aquesta lesió, causada pel mal ús i abús vocal, es va incorporar a Espanya per primera vegada en el quadre de malalties professionals, mitjançant la publicació del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre.
Per aquest motiu, resulta essencial dur a terme accions preventives dels trastorns de la veu en aquests col·lectius, basades en hàbits d’higiene vocal i tècniques vocals específiques per al seu ús professional, com el correcte maneig de la veu projectada.
A més a més, la detecció precoç i la reeducació d’aquestes alteracions per un logopeda especialitzat en l’àrea, serà crucial perquè el docent pugui reincorporar-se a la seva vida laboral el més aviat possible.
La formació necessària hauria de contribuir al fet que aquests professionals aprenguin a cuidar la seva veu adequadament i d’aquesta manera, prevenir els problemes vocals que tan negatives conseqüències ocasiona.
El contingut d’aquesta formació hauria d’abordar:
- Interioritzar els aspectes generals de la complexa constitució de la veu,
- Conèixer els trastorns relacionats amb l’ús de la veu més freqüents en aquestes professions.
- Reconèixer els principals factors de risc,
- Fer presents les recomanacions generals per a la cura de la veu, per a posar-les en pràctica i difondre-les
- Aprendre les tècniques específiques per a aconseguir un bon ús professional de la veu, com ara tècniques de relaxació, control postural, respiratòries, d’emissió vocal, de ressonància, d’articulació i de modulació.
La nostra conclusió com a entitat mutual col·laboradora de la SS, que atén com a CONTINGÈNCIA PROFESSIONAL aquestes afeccions vocals, és que es precisa de la connexió entre diferents disciplines per a abordar aquestes disfuncions, com són Els metges de família, logopedes, però també i sobretot els metges del treball i prevencionistes de les pròpies organitzacions.
De manera que totes aquestes disciplines visualitzin aquest problema invisible, fins i tot per als qui el pateixen.
Les claus són:
- Detecció precoç de les alteracions vocals.
- Conscienciació dels afectats.
- Prevenció mitjançant avaluacions especifiques Entrenament i cures de la veu.
- Tractament logopèdic primerenc.
Departament de Prevenció de Riscos Laborals Activa Mutua
